Resultats de la cerca

Comandant de l’exèrcit francès, residí molts anys a París Autor de poemes publicats en diverses revistes, a vegades amb el pseudònim Joan de la Sanya , i dels dos reculls Rialles 1906 i De nostra terra 1906

Professor d’humanitats a Xàtiva, és autor de nombroses poesies, publicades en edicions de l’època, i d’epigrames, en llatí, dedicats a esdeveniments polítics, un dels quals a la coronació de Felip V 1705 Tot i això, fou mort per l’exèrcit filipista

Estudiant de lletres, ingressà a l’exèrcit republicà i s’exilià el 1939 Publicà El desgavell 1970, memòries personals, mig novellades, sobre la guerra civil de 1936-39, l’exili, l’ocupació alemanya de França i la primera postguerra, i el llibre de viatges en castellà Caminos 1976

Es tracta d’una peça dramàtica en tres jornades, escrita amb l’objectiu d’incitar a la lluita contra els castellans al començament de la guerra dels Segadors A partir d’un fil argumental derivat dels fets històrics, que sovint són detallats amb precisió, la peça construeix una història amorosa amb elements d’intriga i de capa i espasa, i conflictes derivats de les relacions entre personatges catalans i castellans L’obra sembla destinada més a la lectura que no pas a la representació dalt d’un escenari Fou editada a Barcelona el 1641 i reimpresa l’any següent, acompanyada d’una…

Estudià al seminari de Vic el 1865 i, posteriorment 1872, s’allistà a l’exèrcit carlista, en què assolí el grau de comandant El 1876 s’exilià a Cuba i retornà a Vic el 1879 el 1881 fou ordenat de sacerdot Intervingué en la fundació del Museu Episcopal de Vic i publicà diversos treballs El rector de Vallfogona i els seus escrits 1889, Història de Vallfogona 1898 i L’aljama dels jueus de Vic 1909, entre d’altres

Fou prevere i doctor en teologia Publicà La illustríssima catalana, la protomàrtir de les Espanyes, barcelonesa gloriosa Vida, martiri i triümfos de l’admirable verge santa Eulària Barcelona 1642, en prosa, però que conté un llarg poema en octaves reials Triümfo d’Eulària en Montjuïc , d’estètica cultista i alè èpic, dedicat a la victòria de les forces catalanes sobre l’exèrcit castellà el 26 de gener de 1641, i unes Cobles en llaor de la gloriosa verge i màrtir santa Eulària , de to molt més popular

Fill —que hom creu adoptiu— del coronel Llorenç Ros-Llogaia i Perpinyà governador militar de Caracas i de Manuela de Olano y Álvarez Ordoño El 1814, orfe de pares, anà a viure a la casa pairal dels Ros, a les Olives Baix Empordà, on s’educà Ingressà en l’exèrcit i durant la primera guerra Carlina es destacà i ascendí a coronel 1837 L’any següent fou diputat a corts es mantingué independent entre moderats i progressistes, però contribuí a la caiguda d’Espartero 1843 El 1847 ascendí a general de divisió el mateix any fou ministre de foment, instrucció i obres públiques Com a tal,…

Ferrer d’ofici i de formació autodidàctica, s’incorporà a l’exèrcit El 1868 estrenà, amb considerable èxit, la seva primera obra Cada ovella en sa parella , a la qual seguiren, entre moltes altres, Una nugolà d’estiu 1871, L’alcalde de Meliana 1871, Un cacique a redolons 1872, Un adreç del baratillo 1873, El gran secret de la sària 1893 i La justícia en les mans brutes 1902 Collaborà també a la premsa amb articles i poesies, i escriví dues peces teatrals en castellà, El gallo de Morón i Tabaco, vino y mujer , a més de la sarsuela La clavariesa

Fou sacerdot a Balaguer És autor de la tragèdia en llatí Delphinus Barcelona 1543, que relata detalladament el setge fracassat del delfí de França a la vila de Perpinyà 1542 Fou representada amb acompanyaments musicals davant l’exèrcit d’operacions del victoriós duc d’Alba A part del seu interès històric, en l’obra destaca la manera com l’autor esmenta, per boca de la nimfa Ruscino filla de Venus i del Pirineu, els pobles del Rosselló És una obra insòlita pel fet de ser teatre llatí de tema històric, i, alhora, per haver estat representada fora de les aules universitàries

Advocat 1935, fou tinent de sanitat de l’exèrcit republicà Després de la Guerra Civil no li fou permès exercir l’advocacia fins el 1941 La seva poesia pertany al neosimbolisme dels seus companys de generació Vinyoli, Teixidor i, sobretot, Espriu, a més de la influència cristallina i popularitzant de Garcés Publicà  L’illa sense nom 1946, Poemes del circ 1948, El carro de l’exili 1969 i La cavalcada 1976 Amb motiu del centenari del seu naixement 2015 s’edità la seva Obra poètica Collaborà en revistes L’Esquella de la Torratxa , Pyrene , Alamo Revista de Poesia Deixà obra inèdita