Resultats de la cerca

Marí de jove, fou tenor d’òpera i fabricant Escriví una vintena d’obres teatrals festives i intranscendents, entre les quals ressalten Món de mones 1871, Lo més tonto la pega 1875, Lo capità Manaia 1876, Un matrimoni gelós 1887 i Efectes d’una Exposició 1889

Desenvolupament enciclopèdic Utilitzades com a font per Pere Miquel ↑ Carbonell en la redacció de les Cròniques d’Espanya , hom constata el seu esquematisme, esdevenint més aviat semblances biogràfiques amb exposició sumària d’aquells fets històrics que ajuden a vehicular un discurs propagandístic i de legitimació al poder de la nova dinastia Trastàmara Bibliografia Escartí, VJ 1993 Vegeu bibliografia

Franciscà Pertangué al grup de predicadors apostòlics del convent de Sant Miquel d’Escornalbou, i posteriorment fou guardià del convent de Sant Francesc, a Santpedor És autor de Font mística i sagrada del paradís de la Iglésia 1704, exposició didàctica de la doctrina cristiana, que tingué nombroses edicions catalanes i castellanes al llarg del segle XVIII

Vida Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior ETS de Barcelona, i n’obtingué el títol l’any 1916 presentà el projecte de la nova façana per a l’església del Sant Esperit de Terrassa Aviat deixà els projectes per exercir de professor d’ensenyament artístic 1928 i història de l’art 1930, activitats vinculades a la seva vocació de dibuixant i pintor Amb Enric C Ricart i Rafael Sala formà un grup artístic, i a Barcelona fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, a redós del qual fundà amb Josep Llorens i Artigas l’ Agrupació Courbet La primera exposició on participà l’Agrupació Courbet…

Fill del ciutadà honrat de Barcelona Miquel Rossell Monjo jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona Escriví alguns tractats pietosos, en català, Combat espiritual de l’ànima en l’hora i agonia de la mort , Espiritual exposició d’alguns misteris de la Passió de Cristo i vint-i-set biografies de monjos del monestir, Vidas, hechos y felices muertes de algunos virtuosos monjes , escrit vers el 1746

Economista d’ofici, és autor dels poemaris Davall d’una olivera 1999, Reflexions i abstraccions-XXXIII poemes 2005, Fets i temps de la Codonyera 2005 i Vers a vers a Barcelona 2005 El 2004 presentà l’exposició Finestrons i finestretes , conjunt de peces plàstiques on es fusionen textos poètics, fotografies i fustes velles Collabora com a articulista en català a les revistes Temps de Franja  i La Comarca  d’Alcanyís, i al Diario de Teruel

Professor de periodisme de la UPF Com a crític i estudiós s’ha especialitzat en l’obra de Josep Pla, sobre qui ha publicat ‘’El quadern gris” de Josep Pla 1985, L ' obra de Josep Pla 1991 i la biografia Josep Pla 1991 Ha estat comissari de l’exposició “Josep Pla, escriptor i periodista” 1991, organitzada pel Collegi de Periodistes de Catalunya Com a periodista cultural, amb el pseudònim de Víctor Ripoll i des de les pàgines del setmanari El Temps , manté una secció crítica i polèmica sobre errors i equívocs lingüístics i literaris

S’inicià tardanament en el conreu de la pintura Feu la primera exposició individual a Vic, el 1970 Interessat per la matèria i les textures, pintà detalls de parets tractant de representar-hi qualitats de la matèria i jugant amb els contrasts, i posteriorment incorporà a la seva obra formes geomètriques Escriví i illustrà llibres de poemes com Jeroglífic 1982, Llunari bilingüe 1987 o L’arc voltaic 1987 Des de l’any 1984 fou membre de la Société Académique Arts-Sciences-Lettres de París, que el 1985 li concedí la Medalla Vermeil Signava  Vergesgrau

Director de la revista “Oriflama” 1968-71 Exercí a El Correo Catalán 1963-72, diari del qual fou redactor en cap, i a “Tele-exprés” 1972-79 Molt vinculat a “El Periódico de Catalunya”, hi fou també redactor en cap 1982-86, i sotsdirector del “Diari de Barcelona” 1987-88 Des del 1980 fins al 1982 treballà al servei de premsa de la Diputació de Barcelona És autor de nombrosos llibres, molts dels quals en collaboració amb el també periodista Jaume Fabre, centrats generalment a Barcelona i amb una clara voluntat de divulgació sociològica i urbanística o de recuperació de…

Ha estat un gran divulgador de l’obra de Pere Calders, mitjançant l’edició d’ Invasió subtil i altres contes 1978, l’assaig Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders 1986, l’estudi introductori a Aquí descansa Nevares 1997 i molts articles, conferències i ponències sobre aquest autor, així com el comissionat de l’exposició “Calders Els miralls de la ficció” amb J Castellanos, 2000-01 Fou coordinador i coautor del curs multimèdia de català Digui, digui , de força difusió 1992 Fou director del Servei d’Idiomes Moderns de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB