Resultats de la cerca

És una de les primeres manifestacions del drama romàntic en llengua catalana, que recrea el mite del bandoler que desitja el triomf de la justícia a través de la violència, abordat a partir de l’adaptació francesa de Die Räuber ‘Els bandolers’ de Friedrich Schiller, estrenada el 1781, i que a l’època fou considerada una obra revolucionària tant en la forma com en el fons La versió catalana, en prosa, de l’obra de La Martelière, que havia estat collaborador de Schiller i coneixia molt bé la seva producció, fou representada el 1863 per una societat de joves d’Elna i es conserva en un volum…

Vida i obra Doctor en ciències fisicoquímiques i en farmàcia, fou catedràtic de farmacèutica vegetal de la Universitat de Barcelona, director de publicacions científiques, com la “Revista Hortícola’, “El Mundo Científico” o la “Revista de Farmacia”, i autor de nombrosos treballs científics i divulgatius, com La cera de las abejas 1900 o una Química popular 1905 Collaborà assíduament a La Renaixença —sovint rere les inicials CB —, amb notícies de novetats científiques, amb traduccions de rondalles i contes, i, sobretot, amb traduccions per al fulletó de les “Novelas Catalanas y Extrangeras” i…

Desenvolupament enciclopèdic Dividida en quatre parts, narra el viatge que emprèn el paladí liberal Antoni de Montpalau a través de l’Espanya convulsa del principi del s XIX, immersa el 1837 en l’agonia de la primera guerra Carlina al Maestrat, «terra estranya i sorprenent», comissionat per la tertúlia científica d’escèptics illustrats—una mica tardans—, que es reuneix a casa del marquès de La Gralla, a la recerca del dip, o molt singular vampir, Onofre de Dip, cosí germà del comte Arnau, per eliminar-lo i proporcionar tranquillitat al poble de Pratdip i, després, a l’inoculat general…

L’obra planteja el conflicte entre l’ideal i la realitat L’hereu d’una gran propietat rural que es troba arruïnat, Sebastià, casa amb la seva amistançada, Marta, un pastor,  Manelic , a fi de poder contreure matrimoni amb una pubilla rica Manelic, però, es va adonant de la situació, fins a matar el cacic i tornar a les muntanyes, enduent-se-n’hi la dona, allà on l’engany i la traïció no són possibles, tot i que en una primera versió Guimerà havia projectat que també l’occís Marta, després de captar per Barcelona, havia arribat a l’heretat amb un company de la mare, ja morta, al qual Sebastià…