Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Bartomeu Dimas
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Concorregué almenys a dos certàmens immaculistes, el del 1474, on presentà una composició en rims estramps, de clara influència corellana, Si m’atrevesch entrar l’escura silva , i el del 1487, amb Lo digne mossén Dimas , guanyadora del robí L’any 1488 prengué part en un altre certamen en llaor de sant Cristòfor, on participà “sols per honor” amb la poesia Hon Deu està localment se nomena Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia
Jeroni de Vich
Literatura catalana
Ambaixador i poeta.
Vida i obra Ocupà diversos càrrecs sota Joan II i fou ambaixador plenipotenciari de Ferran el Catòlic a Roma Ja a València formà part dela cort literària de Germana de Foix Participà a la joia del «marsapà» oferta per Ferran Dies el 1486, amb el poema Baix d’ací baix, hon vivim per reviure Escriví en castellà una cançó dedicada a la comtessa de Cocentaina, Después de ver tal figura El Cancionero general d’Hernando del Castillo 1511 conté la glossa que en feu Alonso de Cardona Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
Pere de Civillar
Literatura catalana
Eclesiàstic i poeta.
Vida i obra Participà almenys en tres certàmens poètics al del 1474 en “llaors de la Verge Maria” presentà una composició en rims estramps de clara influència corelliana, Si m’atrevesch entrar l’escura silva L’any 1487 guanyà el robí que Ferran Dies atorgà a qui millor tractés de la Immaculada Concepció Aquesta obra premiada fou inclosa en un opuscle publicat a València l’any 1488 i es caracteritza pel seu estil cultista i llatinitzant El darrer certamen en el qual participà fou el celebrat el 1488 en “llaors de sant Cristòfol”, amb l’obra Hon Déu està localment se nomena…
Pere d’Anyó
Literatura catalana
Prevere i poeta.
Vida i obra És autor de poesies de certamen Participà al certamen poètic en honor de la Sacratíssima Concepció València 1486 amb dues composicions, Lum divinal de l’etern foch encesa , que quedà classificada en segon lloc, i D’aquell gran diluvi hon l’om se negava La primera es caracteritza pel seu to teològic i per la utilització dels habituals arguments de l’època per a la defensa de la Immaculada Concepció, essent l’endreça un dels fragments més reeixits A la segona, també de caràcter teològic, hi destaca l’estrofa VI, on apareix una glossa en llatí i català de la Salve…
Joan Binimelis i Garcia
Historiografia
Literatura
Eclesiàstic, historiador, primer cronista del regne de Mallorca, científic i humanista.
Vida Durant molt de temps se’l feia natural de Pollença Fill de pagesos, rebé la seva primera formació a Palma i cap al 1560 es traslladà a València, on es doctorà en medicina a l’Estudi General, lloc al qual anaren a estudiar la major part dels metges mallorquins del segle XVI Membre de la confraria d’estudiants pobres, fou deixeble de l’anatomista Lluís Collado, i es relacionà amb els intellectuals Marc Aldana i Cosme Climent Cap al 1570 anà a Roma per cursar estudis sobre monuments i esglésies i de teologia Hi fou deixeble de Gerolamo Jeroni , que molt probablement l’influí En tornar a…
,