Resultats de la cerca

Republicà, participà en la preparació de la Revolució de Setembre del 1868 i el 1873 fou nomenat governador d’Osca impulsà i renovà la indústria tapera de la seva regió i fou també diputat a corts per Torroella els anys 1876, 1881, 1884 i 1885, i senador per Girona en 1893-94 i 1894-95 Premiat en el certamen convocat per l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1858 pel poema èpic, en octaves reials, La conquista de Mallorca per don Jau­me el Conquistador , el 1859 fou premiat en els primers jocs florals en els quals participà activament tingué premis els anys 1860, 1869 i…

Fou catedràtic de gramàtica a la Universitat de Barcelona del 1572 al 1576 Amb els humanistes Pere Sunyer, Joan Dorda i Antoni Pi, impulsà la producció dramàtica llatina per a la formació dels estudiants Escriví la comèdia Claudius Barcelona 1573, segurament un exercici escolar, i uns versos llatins d’elogi publicats a Terra dialogus 1574, diàleg escolar de Pere Sunyer

Fou enginyer de la foneria dels Girona i, després, de la companyia de ferrocarrils MSA Fou un actiu excursionista de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Exercí la crítica musical a La Renaixença i La Veu de Catalunya , des d’on impulsà el wagnerisme i hi publicà també articles de costums de to satíric, recollits en part al volum Llibre de memòries 1903 Altres narracions seves foren recollides a Lectura Popular

Fou un dels principals fundadors de la revista infantil Cavall Fort , que dirigí del 1961 al 1979 Aquesta tasca la plasmà a “Cavall Fort” Una experiència concreta 1967 El 1975, amb Pau Urrea, creà la collecció discogràfica “Clàssics de la Sardana” Impulsà també la publicació de gramàtiques catalanes i cicles de teatre infantil Estrenà les obres de teatre Dos branquillons a guisa de violí i Ha fugit un cavall i publicà la narració juvenil Planta cara 1995 Bibliografia Ferrer, J 2008 Josep Tremoleda Plantar cara a la por Barcelona, Pòrtic

Fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la UAB de l’època republicana —on treballà amb Pompeu Fabra i Andreu Carrión— i membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Català Collaborà a La Publicitat , “Meridià” i Revista de Catalunya Amb el seu pare Jaume Aymà i Ayala fundà l’editorial Aymà 1944, des de la qual impulsà, entre d’altres, la collecció “El Club dels Novellistes” en collaboració amb Joan Oliver 1952-58 Des del 1967 dirigí les Edicions Andorra

Fundà una companyia de teatre amateur que començà representant en francès La demanda del públic d’obres en català la impulsà a escriure comèdies de costums, entremesos i sainets de caràcter popular Les seves obres, ambientades al Rosselló i inscrites en la tradició provinent de les farses medievals, denuncien els vicis dels pobles de pagès i alhora en reflecteixen els costums Set volums compilen les quaranta-cinc peces que escriví, tretze de les quals foren traduïdes al francès Els títols més destacats són Primers passos 1931, Retalls 1933, Flors d’argelac 1934, Gendre i sogra…

Dirigí el diari gironí “La Lucha” 1903-05 A partir del 1907 fou redactor de “La Publicidad” posteriorment n’esdevingué director, creà l’edició bilingüe de la tarda 1919 i durant la Primera Guerra Mundial n’impulsà la campanya aliadòfila També dirigí “Vell i Nou” i collaborà a L’Esquella de la Torratxa , “La Avanzada”, “El Liberal”, “Iberia” i “Revista de l’Escola de Decoració” Exercí també com a crític d’art Publicà Visionarios Opúsculo con pretensiones quijotescas 1906, Voces de guerra 1916 —selecció de cròniques de caràcter antigermànic—, i la monografia Josep Clarà 1920 Traduí…

Membre de la petita noblesa illicitana, alcalde de la ciutat i diputat provincial, collaborà en diversos periòdics, com ara “El Bou” i “El Eco Liberal” Impulsà la construcció del primer teatre públic de la ciutat i fou l’iniciador del teatre modern valencià a Elx, amb l’estrena dels primers sainets costumistes locals, Pepeta l’espardenyera, o La sal de les tancadores 1874, Buscar la parpalla 1879 i Ramona, o Una perla en el campo 1887 És autor també d’obres en castellà, com Un brazalete de pelo 1888 i La condesa del Prado 1890, i de composicions poètiques de tipus circumstancial…

Des d’abans del 1915 residí a Cuba, on edità les publicacions “El Eco de Mayar” i “Emancipación” i impulsà “Correu de Catalunya” Publicà les colleccions “Biblioteca Oriente” i “Avante” És autor de diverses obres teatrals d’orientació catòlica, com Deliri 1894, el monòleg en prosa El guardador del Bruc 1899, estr 1896, Lo setè no furtaràs 1904, estr 1902, el drama rural en tres actes Les aurenetes estr 1907, El primer amaràs a Déu sobre totes les coses 1910, Flor muntanyenca 1915, Sant Eudald Màrtir i de l’òpera Sigiberta 1921 Escriví també les novelles de costums La pubilleta del…

Tradicionalista, deixà els estudis de medicina per participar com a sanitari en la tercera guerra Carlina Exiliat un any a Marsella, s’establí a Barcelona, on collaborà en la creació d’ El Correo Catalán i fundà Lo Borinot , setmanari satíric des del qual impulsà sonades campanyes antiliberals 1877-81 Escriví obres de teatre còmiques, entre les quals A fi de curs , Lo cataplasma , Ball d’etiqueta , La sorpresa i Pa modern , i conreà la poesia lírica, especialment la de caràcter festiu premiada una vegada als Jocs Florals de Barcelona, el 1895, que escriví per a vetllades, festes…