Resultats de la cerca

Collaborà a la “Revista d’Olot” i dirigí les revistes “El Deber” i “Fulla Seràfica” Edità privadament la seva obra poètica, que reflecteix influències romàntiques i parnassianes i mostra una predilecció pels temes històrics, bàsicament medievalitzants, i pels paisatgístics Arquimesa 1910, Evocacions 1912 i Hores de collegi 1922 Traduí poemes de Pierre de Ronsard, Giacomo Leopardi, Alessandro Manzoni, Joachim du Bellay, Francis Jammes i William Wordsworth i publicà una versió incompleta d’ Evangelina 1923, de Henry Wadsworth Longfellow Pòstumament es publicà el volum Poesies de Josep Maria de…

Llicenciat en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre l’any 1997, ha alternat l’escriptura de textos teatrals i guions amb la direcció escènica Es donà a conèixer amb l’estrena del seu text Mala sang 1997 Ha escrit i estrenat Petita mort 1998, Després ve la nit 2001, La dona incompleta 2001, premi Butaca de teatre i Crítica Serra d’Or 2002, El paradís oblidat 2002 i Dia de partit 2008, entre altres peces Com a director, ha dirigit Criatures , de la companyia T de Teatre 1998, Cantonada Brossa 1999, i Refugiats , de Sergi Pompermayer 2001 També ha treballat de guionista…

Vida i obra D’origen possiblement valencià, visqué durant els regnats d’Alfons IV i de Joan II És autor de diverses composicions breus, sis poesies de temàtica amorosa, algunes de les quals influïdes per Ausiàs Marc, i identificades pel senyal De fi en fi , tres debats, un dels quals amb Valterra, i una resposta incompleta a la Demanda feta per frare Pere Martínez als trobadors de València Destaca un extens Conhort , d’intenció misògina, datable entre el 1425 i el 1458, en el qual inclou fragments d’obresde tretze poetes contra les dones entre d’altres, de Jordi de Sant Jordi,…

Vida i obra Cursà els estudis de dret a la Universitat de València 1854-60, on establí amistat amb Teodor Llorente i conegué Marià Aguiló, que l’influí Ocupà càrrecs administratius importants a la companyia ferroviària MSA 1876-79 a Madrid Collaborà, entre altres publicacions, a El Pensamiento de Valencia  1858, El Miguelete  1856, Las Bellas Artes  1858, La Opinión  1860-66, Las Provincias  i Revista de Valencia ”1881-83 Juntament amb altres joves, fundà la societat literària La Estrella 1852-57, i fou membre del Liceu de València i president de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic 1874-…

Durant la guerra de Separació del 1640, prengué partit pel bàndol catalanofrancès, i l’any 1642 anà a París com a tutor dels fills del seu amic i protector Josep Margarit i de Biure, el qual, com altres dirigents del Principat, envià els seus fills a la capital francesa com a garantia de la fidelitat catalana als reis de França Tot i no abandonar París, Sevillà fou abat electe de Banyoles, i d’ençà de l’any 1647 efectuà diverses gestions servint les institucions catalanes A partir del 1645 inicià la redacció de la Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña…

Vida i obra Fill de Manuel Folguera i Duran Físicament invàlid, abocà a la literatura una intelligència i una cultura excepcionals Començà a publicar poemes, traduccions i articles a Renaixement , Diari de Sabadell  i Ars  entre el 1912 i el 1915, any del seu primer recull de versos, Poemes de neguit En aquesta època la influència de Josep Carner el dissuadí de seguir models literaris decadentistes Però fou sobretot l’organització de l’Exposició d’Art Nou Català Sabadell 1915 que l’erigí en defensor de l’art modern i el posà en contacte amb artistes com Josep Aragay i Joaquim Torres i…

Estudià medicina a les universitats de Múrcia, Barcelona, Madrid i Saragossa 1919-26 El 1924 començà a collaborar amb regularitat en la premsa El Día i, a partir del 1927, alternà el conreu de les lletres amb el de la psiquiatria Coneixedor de l’obra d’Anatole France i profund admirador de la prosa de Marcel Proust les influències del qual es faran evidents sobretot en la seva producció de postguerra, Villalonga viatjà a París el 1929 per ampliar els seus estudis de medicina Un cop establert a Mallorca, en una primera etapa, Villalonga, inquiet i agressiu, freqüentà els ambients més…

Vida i obra Estudià humanitats amb el seu germà Joaquim Llorenç , i després d’ingressar en l’orde dominicà completà els estudis d’art i teologia al convent de Sant Domènec de València Més tard tornà a la seva vila natal com a lector de teologia Exercí la docència al convent de Sant Onofre de València, i també a Madrid dins dels collegis de l’orde La seva activitat en el camp intellectual i en el polític apareix vinculada a la del seu germà L’any 1802, mentre Joaquim Llorenç preparava una història dogmàtica dels…

Molts dels seus llibres tenen doble versió catalana i castellana A dos anys es traslladà a Barcelona amb la seva família, que visqué uns anys a les barraques de Montjuïc, i posteriorment es traslladà al grup de Cases Barates Eduard Aunós, al barri de Cantunis, d’on tragué gran part del material de la seva obra i on residí fins a la mort El 1939 hagué de deixar l’escola i començà a treballar en oficis diversos Autodidacte, començà a publicar els anys cinquanta, en què també s’inicià com a periodista Feu de la immigració a Catalunya dels anys 1950-70 matèria d’una literatura amb un clar esperit…

Vida i obra Anomenat incorrectament Moles Margarit, fou un dels màxims representants de l’humanisme llatí a Catalunya La seva família paterna era de la petita noblesa la materna, rossellonesa, era d’una major categoria Destinat al sacerdoci des de la infantesa, anà a Bolonya a estudiar dret canònic i civil, on es doctorà l’any 1443 Després de ser uns cinc anys vicari general del seu oncle Bernat de Pau, bisbe de Girona, tornà a Itàlia 1449, on serví d’intermediari entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el Vaticà durant la rivalitat napolitanoangevina, esmorteïda momentàniament per la caiguda de…