Resultats de la cerca

És autor, juntament amb el doctor en medicina Lluís Joan Valentí , d’una obra en vers, Procés o disputa de viudes i donzelles , entorn de la condició de la dona que s’ha d’elegir per a muller Siurana defensa les vídues, mentre que Valentí es decanta per les donzelles El notari i poeta Andreu Martí Pineda en feu la sentència El text és deutor de la tradició valenciana d’obres com el Procés de les olives o el Somni de Joan Joan Fou publicada el 1561, juntament amb l’edició del Llibre de les dones de Jaume Roig Bibliografia Miquel i Planas, R 1911 Cançoner satírich…

Feu estudis eclesiàstics a Tarragona i Roma Milità a la Lliga Regionalista i fou redactor de La Veu de Catalunya També actuà de secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Fundà i dirigí el setmanari humorístic “El Borinot” 1923-27 i l’anuari “L’Abella d’Or” 1925-36 Així mateix, collaborà en revistes com En Patufet o “Cuca-Fera” 1917 El 1923 traduí, juntament amb C Soldevila, Lletres del meu molí , d’A Daudet i el 1924, juntament amb A Markov, El miracle de la muntanya de Lieskov Publicà tres llibres de poesia que, sota la influència de Carner i…

Jueu, segurament de Barcelona, a qui Jaume II de Catalunya-Aragó l’any 1296 encomanà, juntament amb Benvenist Abenvenist, jueu de Saragossa resident a Vilafranca del Penedès, la traducció d’alguns llibres de medicina de l’àrab al català

Mestre en arts i medicina És autor, juntament amb Andreu Martí Pineda i Jaume Siurana , de l’obra humorística Procés o disputa de viudes i donzelles , publicada a València el 1561, debat sobre quines són més aptes per al matrimoni, si les unes o les altres

Vida i obra El 1958 guanyà el Premi València de Literatura-Poesia amb Les quatre estacions Després d’alguns anys de silenci, el 1981, juntament amb Manuel Boix el qual s’encarregà de la part gràfica publicà les narracions Ocells miralls i el llibre de poemes Devastació , el qual li valgué el Premi de Crítica del País Valencià d’aquell any L’any 1982, també en collaboració amb Manuel Boix, publicà l’assaig titulat Acròstic Després publicà els llibres de poemes Inventari 1984 i Frontissa 1986, el llibre de contes La serp El riu 1986 i Alfabet 1989, una aventura tipogràfica que li…

Juntament amb les beceroles, l’ Isopet i el  Romiatge del venturós pelegrí , fou un dels textos d’ensenyament de primeres lletres des del segle XVI fins ben entrat el XIX i formava part de la «biblioteca dels pobres», en mots de Joan Amades Conjuminava l’aprenentatge de la lectura i l’adoctrinament moral

Fou diputat a corts per les Balears, batlle de Palma i president de la Diputació Juntament amb JM Quadrado i Tomàs Aguiló, fundà “La Palma”, on publicà, amb el pseudònim Simón , poemesi narracions de caràcter humorístic i costumista, i la tertúlia La Dragonígera Deixà inèdites algunes comèdies moralitzants El error de muchos viejos , La crédula y el embustero , La ambición de mayorazgos i estrenà Mi dinero y mi mujer 1841

Ciutadà honrat de Barcelona, fou doctor en lleis i exercí com a advocat El 1708 era oficial del braç militar durant la guerra de Successió fou partidari de Carles III Membre de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona, amb el pseudònim de Rector dels Banys participà en la primera edició de les poesies de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona ,  L’ harmonia del Parnàs , juntament amb Manuel de Vega i Rovira i Joan Bonaventura de Gualbes hi inclogué una explicació dels criteris de l’edició dels poemes i dos sonets adreçats a F Vicent Garcia

Formà part, juntament amb el seu germà Xavier, de l’associació literària Amigos de la Poesía, constituïda a València el 1949 Fou el responsable de la secció valenciana de l’entitat Publicà poesia a les revistes “El Vers Valencià”, de Josep Maria Bayarri, “Pensat i Fet”, de Josep Maria Esteve, i “Acció” És autor dels llibres Instantànies 1936, Polsina d’hores 1949, A temps de cor 1951, Foc 1952 i Batecs al tròpic 1984 La seva obra se situa en la línia més característica de la poesia valenciana de la primera postguerra la influència postsimbolista amb components intimistes,…

Fou procurador dels tribunals Amb el pseudònim Mitja-Bota collaborà al setmanari “La Aurora” i publicà diverses obres de caràcter jocós El 1919, juntament amb Mascle Ros , pseudònim de Jordi Martí i Rosselló, publicà la semiparòdia en un acte El rey Herodes manacorí 1919, on es critica el vici de l’avarícia També és autor de l’obra de teatre El patrón de pesca de Mallorca 1944 i del monòleg Es xemier d’es port , publicat pòstumament 1975, que porta per subtítol «astracanada en mallorquí escrita en un matí» Deixà inèdita, entre altres obres, El rey Herodes porteño