Ciutadà honrat de Barcelona, fou doctor en lleis i exercí com a advocat. El 1708 era oficial del braç militar; durant la guerra de Successió fou partidari de Carles III. Membre de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona, amb el pseudònim de Rector dels Banys participà en la primera edició de les poesies de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, L’harmonia del Parnàs, juntament amb Manuel de Vega i Rovira i Joan Bonaventura de Gualbes; hi inclogué una explicació dels criteris de l’edició dels poemes i dos sonets adreçats a F. Vicent Garcia.