Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Proposa una reflexió sobre les convencions del teatre, els límits de la ficció i les relacions socials Un aristòcrata illustrat i un prestigiós comediant—el Marquès i Gabriel de Beaumont— entaulen un debat entorn de la interpretació de l’actor, el fenomen de la representació i la condició professional del comediant El Marquès —primer disfressat com a Criat— emprèn un joc de simulació que acaba per exigir a l’actor Gabriel Beaumont que interpreti la seva pròpia mort El Marquès concep el teatre com a sentiment, emoció i transgressió, i considera que l’…

Estudià al seminari menor de Barcelona i treballà en diferents oficis amb una important tasca en el guionatge radiofònic 1983-90 La seva novellística, que es basteix com una alternativa al realisme, s’inicià a Laberint sense 1978, Camil i Adelf 1980, on, a la manera de Caín i Abel, contraposa la personalitat de dos germans bessons, i La prova del mirall 1981, obres que se situen en les coordenades d’una literatura imaginativa i lúdica, a frec sempre de l’experimentació La seva obra ha continuat amb Una furtiva llàgrima 1983, premi Ciutat de Palma, i Cambra de Bany 1985, premi Prudenci…

Collaborà amb el grup teatral de la Penya Cultural Barcelonesa Emigrat el 1956 a l’Argentina, país on s’establí, hi treballà a l’Editorial Poseidón, de Joan Merli Desenvolupà una prolífica tasca com a traductor de l’anglès al català que el convertí en un dels principals introductors de la literatura anglosaxona dels segles XIX i XX a Catalunya W Faulkner, E Hemingway, A Burgess, DH Lawrence, H James, L Durrell, A Nin, S Maugham, R Kipling, P Bowles, H Miller, J Austen, etc Rebé el premi de traducció de la Generalitat per la seva versió de La fira de les vanitats , de W Thackeray 1986 i el…

Llicenciat en filologia catalana, és catedràtic de valencià a l’ensenyament mitjà i collabora en diversos mitjans de comunicació escrits El País , El Punt , L’Espill , Caràcters , El Temps , Levante Des del 1991 presideix l’Agrupació Borrianenca de Cultura La seva producció literària inclou diferents gèneres, entre els quals sobresurt l’assaig Entre altres guardons, ha rebut dos cops el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari amb Llum, més llum Andreu Alfaro 1998 i  Manuel Vicent o la frase feliç 2013, i també és autor de  L’única passió noble 2015, premis Ciutat de Benicarló de…

Cursà estudis de ciències de la informació Ha collaborat en diversos mitjans de comunicació El Temps , El Periódico , Jano , Woman ,  La Vanguardia , Ara ,  Time Out Barcelona , Nació Digital , Catalan International View , etc i ha estat membre del collectiu Germanes Miranda Fou sotscap de cultura i coordinadora del suplement cultural del diari  Avui , on treballà del 1988 al 2010, i collaboradora a Catalunya Ràdio 1992-2022 i RAC1 Ha publicat el llibre d’entrevistes Què pensa Mikimoto 1997 i les novelles La noia del temps juvenil, 1997, premi El Vaixell de Vapor 1996, Alícia al país de la…

Es troba en la tradició dels personatges perdedors i tràgics, víctimes del destí, aquí representat per la fortuna adversa del negoci borsari Té un parallel en Monsieur Saccard, l’agent de borsa de L’argent , de Zola Concebut en diverses etapes com un punt de fuga de totes les línies de la novella i possiblement inspirat en una persona real, veié perdre el seu protagonisme inicial rere d’un narrador omniscient poderós i de les dificultats de l’autor per a mantenir la trama La seva contextura moral, poc sòlida, és donada per un caràcter bondadós, protector i gens gasiu, però indiscret i gosat…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la història de Joan Lloris, un important constructor sorgit del no-res que desitja progressar dintre de l’escala social de València Lloris és un home que ha fet molts diners amb l’especulació immobiliària El seu tarannà lluitador l’ha portat al més alt de la professió A un cim, però, en el qual està sol, ja que el seu caràcter individualista l’ha privat de les complicitats necessàries per a ajudar-lo a progressar en altres àmbits de l’escala social Simultàniament la política valenciana es prepara per a unes noves eleccions Hi ha un partit conservador…

Catedràtic de literatura espanyola a la Universitat de Lleida i professor a les universitats de Poitiers, Nàpols, Mar del Plata i Illinois Desenvolupà una àmplia activitat crítica als anys setanta, sobretot en poesia, en moltes revistes especialitzades, i, en premsa, bàsicament a Destino i a l’ Avui Ha estat fundador i director de Quaderns de Ponent 1979-83, revista literària editada per la Facultat de Filologia de l’Estudi General de Lleida Com a poeta és autor d’una obra rigorosa, influïda en el primer llibre, Límits 1976, pel surrealisme que evoluciona posteriorment cap a un…

Doctor en ciències de l’educació per la Universitat de París VIII, amb la tesi Shoah, una pedagogía de la memoria , publicada el 2002 en francès i en català Com a poeta es donà a conèixer el 1984 amb el recull A la ciutat blanca , que guanyà el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits, i el mateix any, amb Als límits de la sal 1985, el premi Carles Riba Els seus reculls posteriors inclouen L’àngel del saqueig 1989, Viure després 1998, premi de la Crítica i La núvia d’Europa 2008 i Vint-i-set nadals i un rei  2023 La seva poesia es caracteritza per una opció formalista amb una…

Creador i director d’El teatrí, companyia estable amb què ha representat, entre d’altres En Joan brut 1978, de C Riba, El bon policia 1982, de S Rusiñol, El dèria TT 1985, de J Castells Ha exercit també la direcció teatral en les companyies de dansa Trànsit i Metros Romi and Juli , 1997, i Corre, corre, diva , 1998 Director de La festa del blat 1995, producció del Centre Dramàtic de la Generalitat, també collaborà en el Misteri de Sant Sebastià 1997, de Debussy-D’Annunzio, muntatge de La Fura dels Baus Presentà al Sitges Teatre Internacional del 1997 La TRÍAde, tres espectacles en…