Resultats de la cerca

Deixeble de Constantí Llombart, dirigí eventualment 1880-83 el “Calendari Llemosí” i fou membre de Lo Rat Penat i de L’Oronella Fundà, amb altres ratpenatistes escindits, la societat València Nova 1904, origen del valencianisme polític Inicià una “Biblioteca Llemosina” per a l’edició de textos antics 1881, que no tingué continuïtat Obtingué la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat del 1897, i en fou mestre en gai saber Publicà una part de la seva obra poètica a Lliris i cards 1899, i el drama històric Mare i madrastra 1889 En collaboració amb Francesc Martí Grajales,…

S’implicà en la institucionalització del felibrisme en fou majoral Autor d’una Grammaire limousine 1876, des del 1878 fou professor de llengües romàniques a la universitat de Montpeller Publicà, entre altres obres, Poésies inédites des troubadours du Périgord 1885, Biogra-phies des troubadors 1885 i La langue et la littérature du Limousin 1892 Discutí, alineant-se amb Julià Bernat Alart, enfront de Paul Meyer i Manuel Milà i Fontanals, entorn de la llengua de l’autor del Blandin de Cornualha , i, amb el darrer, sobre el significat estricte de llengua llemosina

Vida i obra Eclesiàstic, fou canonge de la seu de València Deixà inèdits diversos colloquis Colloqui entre dos persones dites Pasqual i Bernardino , per exemple, una breu peça còmica teatral perduda La fira d’Albaida i la crònica en vers d’una festa local Relació de les festes que ha fet la vila de Bunyol A imitació de Lope de Vega, escriví, en català, La gatomàquia valenciana , composició en versos apariats de sis i deu síllabes, on critica els costums del seu temps fou publicada dins la “Biblioteca Llemosina” el 1880 Bibliografia Casanova, E 1986, p 207-221 Vegeu…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres i medicina, i fou metge de la seva vila natal Publicà Ecos del alma 1890, Armonías marianas 1883, La tradición y la vida de los pueblos i El genio de la ciencia 1888, reflex de la seva profunda fe religiosa És autor d’alguns drames La estrella de la Rábida , La Pilarica i de l’assaig La novela moderna , contra la novella naturalista Obtingué la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat 1895, per L’arpa llemosina , i deixà alguns sainets inèdits Bibliografia Ferrer, E 1981 Vegeu bibliografia

Llicenciat en filosofia i lletres, fou secretari de l’Acadèmia de Sant Carles, on el 1915 fundà la revista “Archivo de Arte Valenciano”, professor de l’Escola de Belles Arts, director conservador del Museu Provincial de València i redactor d’“El Mercantil Valenciano” i de “Las Provincias” Publicà el catàleg Periódicos de Valencia 1880, Instituciones gremiales, su origen y organización en Valencia 1889, Orígenes del cristianismo en Valencia 1913, altres monografies sobre història i belles arts i l’assaig La lliteratura llemosina dins lo progrés provincial , premiat als Jocs…

Es llicencià en dret 1847 a Madrid, on formà part de la redacció d’“El Amigo del Pueblo” 1849, i collaborà a “El Ensayo” 1848 i a la “Revista de Ambos Continentes” 1858 Collaborà també al “Diario de Palma” i, bé que d’idees progressistes, fou molt amic de Jeroni Rosselló i de Marià Aguiló, al qual dedicà el poema La llengua llemosina 1846, on es mostrà receptiu a la recuperació de la llengua literària catalana Escriví en castellà la resta de la seva obra, que respon als temes i formes del romanticisme la novella La cruz del bosque 1857 i les narracions El canto de la lechuza i…

Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, hi fou professor substitut 1869-73 després, havent fet el magisteri normal, es dedicà a l’ensenyament en centres com l’Escola Pública Municipal de Barcelona i a l’orientació pedagògica en llibres com Instrucción moral y cívica 1902 Escrivint de primer Farré el primer cognom, collaborà, entre altres revistes, a “El Clamor del Magisterio”, La Renaixença , “Lo Rat-Penat Calendari Llemosí”, “La Bandera Catalana”, “Revista Catalana”, de Manresa, La Illustració Catalana i “Jocs Florals”, amb alguns poemes i amb articles sobre temes…

Desenvolupament enciclopèdic La Rondalla de rondalles, a imitació del “Cuento de cuentos” de don Francisco de Quevedo i de la “Història de històries” de don Diego de Torres composta per un curiós apassionat a la llengua llemosina i treta a llum per Carlos Ros, notari públic aparegué anònima primera edició València 1768, però no hi ha cap dubte sobre la seva atribució al dominicà Galiana S’hi narra com tres germans estan enamorats d’Eufràsia Pep de Quelo, un jove amb una certa fortuna, és el festejador que els pares d’ella veuen amb bons ulls La jove, però, està enamorada de Ximo…

L’autor hi compila notícies biobliogràfiques de cent cinquanta personatges erudits, religiosos, poetes, dramaturgs i publicistes, entre d’altres, que amb obres de tot tipus haurien contribuït al renaixement literari Subtitulat Apunts biobibliogràfics per a la història del renaiximent lliterari llemosí en València , responia a una convocatòria de Lo Rat Penat, que el va guardonar als Jocs Florals de l’any 1879, data que consta a la portada del llibre Dedicat a Víctor Balaguer, s’obre amb un article de Lluís ↑ Tramoyeres sobre “La lliteratura llemosina dins lo progrés provincial”,…

Vida i obra Fill de Bernat II de Foixà i de Beatriu Ja des d’abans del 1267 era frare menor al convent de Barcelona En sortí el 1275 i es feu benedictí de Sant Feliu de Guíxols Per discòrdia en l’elecció d’abat de Sant Pere de Galligants, Jofre fou nomenat procurador i administrador, fins a l’acord definitiu 1285 El rei li donà el castell de Montagut Essent cambrer del monestir de Sant Feliu, on sofrí l’entrada dels francesos a la vila, el feren administrador de la casa i del priorat de Montserrat 1286-87 Amic de Pere II i dels seus fills, fou enviat en ambaixada a Roma 1289 Obtingué favors…