L’autor hi compila notícies biobliogràfiques de cent cinquanta personatges (erudits, religiosos, poetes, dramaturgs i publicistes, entre d’altres), que amb obres de tot tipus haurien contribuït al renaixement literari. Subtitulat Apunts biobibliogràfics per a la història del renaiximent lliterari llemosí en València, responia a una convocatòria de Lo Rat Penat, que el va guardonar als Jocs Florals de l’any 1879, data que consta a la portada del llibre. Dedicat a Víctor Balaguer, s’obre amb un article de Lluís↑Tramoyeres sobre “La lliteratura llemosina dins lo progrés provincial”, el qual respon a la preocupació existent llavors sobre si el progrés provincial entrebancava el progrés nacional, o si aquell servia per a engrandir aquest, i inclou una sèrie de reflexions interessants sobre la legitimitat de l’estudi i la promoció de les coses pròpies. En el pròleg, Llombart justifica les dimensions de l’obra, fa una defensa exaltada de la llengua pròpia, abolida juntament amb els furs per Felip V, però que, malgrat aquelles circumstàncies, torna a renéixer en el s. XIX. Les entrades biobliogràfiques, que tenen una extensió diversa, s’ordenen amb criteris vagament cronològics i incorporen gran quantitat de testimonis literaris, i s’inicien en el s. XVIII amb Carles Ros, atès que Llombart situa els orígens del moviment renaixentista valencià en l’obra d’aquest i en la d’altres poetes i erudits setcentistes. No obstant això, la major part dels personatges pertanyen als. XIX. L’obra es clou amb un additament en el qual, a més de reconèixer algunes absències, afegeix cent vuitanta-nou notícies breus d’altres tants escriptors coetanis més joves, ordenats alfabèticament, entre els quals s’incorpora ell mateix, que no apareix en la primera part del repertori. Malgrat l’interès desigual de la nòmina de personatges, Los fills de la morta viva és una aportació de primer ordre a la Renaixença, perquè conté informació abundant sobre autors i obres, una gran part dels quals tan sols són coneguts gràcies a aquestes notícies.