Resultats de la cerca

Religiós, mestre en teologia, és autor del tractat Baculus clericalis, obra molt profitosa per a confessar, més encara per a bé confessar-se , seguida d’un tractat per a ben morir València, 1524, que fou reimpresa repetidament a València, Barcelona i Saragossa durant el segle XVI, en català, llatí i castellà

Fou teixidor a Sóller i, després, marxant de roba per tota l’illa Bé que no freqüentà els combats de glosadors, feu molt popular, sota el nom de Sebastià de Sa Portella , un extens repertori de poesia humorística, religiosa i seriosa, recollit en bona part per Josep Rullan a Literatura popular mallorquina 1900

Autor de la convocatòria en vers d’un certamen poètic per a promoure una croada contra els turcs al qual contribuí amb una composició intitulada Arbre molt sant, en qual ha bé granat , en què el tema de la croada a Constantinoble és sobreentès en les llaors de la creu El 1450 mantingué una tençó amb Joan Fogassot, arbitrada per Ramon de Cardona i Lleonard de Sors, sobre el dilema de perdre la dama estimada o bé un amic També se’l considera autor del poema No sap ques fa sinó cell qui Déu prega , tradicionalment atribuït a Lleonard de Sors Bibliografia…

Desenvolupament enciclopèdic Descoberta recentment, d’autor valencià, composta pels volts del 1630 i conservada manuscrita, és una paròdia específica del gènere castellà de la comèdia palatina d’aventures cortesanes intemporals a països desconeguts, amb amors i personatges cortesans molt idealitzats, per bé que també parodia globalment els recursos de la comèdia barroca La comèdia consta de tres actes i segueix l’estructura, la mètrica, les línies argumentals i els personatges de la comèdia palatina, però de manera burlesca, i sotmet tots aquests elements a un procés…

Noble, fill de pares catalans i net de castellans Escriví Misceláneos históricos y políticos sobre la guerra de Cataluña desde el año 1639 , publicats parcialment el 1889 És una relació de la guerra dels Segadors vista amb poca simpatia envers els catalans bé que inicialment participà en la revolta i que dedicà a Felip IV de Castella La prosa és contundent i sentenciosa i molt enfarfegada, però aporta alguna informació útil

Escriptor romàntic d’idees polítiques moderades i seguidor d’Antoni Aparici i Guijarro Com a periodista collaborà a El Liceo Valenciano , El Fénix  i a revistes de Madrid S’adherí molt d’hora, bé que no intensament, al moviment de la Renaixença D’entre els seus poemes en català sobresurt el premiat el 1855 en el certamen literari dedicat al quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer

Es llicencià en dret 1847 a Madrid, on formà part de la redacció d’ El Amigo del Pueblo  1849, i collaborà a El Ensayo  1848 i a la Revista de Ambos Continentes  1858 Collaborà també al Diario de Palma  i, bé que d’idees progressistes, fou molt amic de Jeroni Rosselló i de Marià Aguiló, al qual dedicà el poema La llengua llemosina 1846, on es mostrà receptiu a la recuperació de la llengua literària catalana Escriví en castellà la resta de la seva obra, que respon als temes i formes del romanticisme la novella La cruz del bosque 1857 i les narracions El canto de la…

És una de les primeres manifestacions del drama romàntic en llengua catalana, que recrea el mite del bandoler que desitja el triomf de la justícia a través de la violència, abordat a partir de l’adaptació francesa de Die Räuber ‘Els bandolers’ de Friedrich Schiller, estrenada el 1781, i que a l’època fou considerada una obra revolucionària tant en la forma com en el fons La versió catalana, en prosa, de l’obra de La Martelière, que havia estat collaborador de Schiller i coneixia moltbé la seva producció, fou representada el 1863 per una societat de joves d’Elna i es…

Desenvolupament enciclopèdic El nucli inicial manté una destacada unitat de to, centrat tot ell entorn del tema de la mort Són poemes narratius on predomina l’ambient de misteri, només resolt al final, amb personatges solitaris, ambients nocturns, amors impossibles i medievalisme en l’ambientació, característiques que els vinculen a la baladística romàntica L’altra gran influència ésla de la literatura tradicional ús predominant de la forma mètrica del romanç, constants repeticions i diàlegs vius Tanmateix, es tracta d’una obra poètica molt treballada sota la seva aparent simplicitat, tant…

Vídua jove i rica que viu a la cort del seu germà, el marquès de Montferrat, veient-se sotmesa als «punyiments de la carn», decideix estimar secretament un valerós jove, de manera que dona «licència als hulls que mirassen bé tots aquells qui eren en casa de son frare» D’entre tots tria Curial, qui té la «virtut de proesa» però li manca la «riquesa» És per això que Güelfa decideix ajudar-lo econòmicament, car «no havent esguart a claretat de sanch ne a multitud de riqueses, entrels altres li plagué molt Curial, car veent-lo molt gentil de la persona, e…