Resultats de la cerca

Caputxí, probablement secularitzat El 1770 feu una interessant traducció al català de Zaïra , de Voltaire La versió, en alexandrins apariats, és molt acurada i d’una considerable qualitat literària, encara que a vegades es vegi en la necessitat de recórrer al francès i castellà Constitueix la primera mostra de la influència francesa en el teatre rossellonès S’ha especulat amb la possibilitat que estigués relacionat amb el grup de Tuïr, ja que la còpia que hom posseeix de la versió de Sibiuda la feu Guillem Agel el 1782 Bibliografia Carbonell, J 1962 “Dues traduccions…

Farmacèutic de professió, exercí a Centelles i a Sabadell Actiu catalanista, mantingué una extensa correspondència amb personatges de l’època Pau Estorch i Siqués, Marià Aguiló, Pers i Ramona, Joan Cortada, etc i collaborà en La Corona de Aragón 1854 En les seves poesies utilitzà el pseudònim de L’Almogàver del Montseny Defensà la necessitat de conrear la prosa en català i fou mantenidor dels Jocs Florals 1863, tot i que en la seva correspondència es queixa de marginació dins el moviment de restauració de la literatura catalana En català, és autor de l’estudi Somatén Reflexió…

Desenvolupament enciclopèdic La revelació de la malaltia neurològica degenerativa que contragué Martí i Pol el 1970 reorientà la seva poesia a partir d’aquest volum Imatges com la dels líquens que creixen al moll dels ossos, les escates de vidre escampades per les entranyes o la del plom que ha substituït la sang de les venes, defineixen la percepció que el poeta té de la seva nova vida Ara bé, l’artifici que proposa en aquest llibre és el de fer confluir en una mateixa reflexió les conseqüències dels impediments físics per a la pròpia realització amb les dels obstacles socials i polítics per…

Fou publicat en plecs, el primer dels quals fou anunciat al Diario de Barcelonal a l’abril del 1839 Cada entrada porta una indicació gramatical, la definició en llengua catalana i la correspondència en les altres quatre llengües Utilitzà el Diccionario de la lengua castellana de la Real Academia Española per a les definicions i el de Magí Ferrer, del 1836, per a l’ortografia Al pròleg, s’hi assenyala que s’hi incorpora la llengua francesa per les relacions industrials catalanofranceses i la italiana per la passió existent per l’òpera Per altra banda, se’n justifica la publicació per omplir el…

Vida i obra Eclesiàstic, fou professor d’hebreu i de grec i prefecte d’estudis 1905-17 del Seminari de Barcelona, sobre el qual recopilà dades per a la seva història 1908 Publicà, entre altres estudis, la tesi doctoral sobre la declinació llatina 1884, el discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona sobre la profecia de Jeremies 1899 i, també a l’Acadèmia, una versió catalana medieval del Llibre dels ensenyaments de bona parleria de Brunet Llatí i fragments d’una traducció catalana del llibre dels Macabeus 1916 Contribuí al Primer Congrés Internacional de la…

Desenvolupament enciclopèdic Al pròleg, Canals menteix en assegurar que tradueix dels Ab urbe condita de Tit Livi, lectura de moda en els cercles cortesans del moment Reclamat per un públic laic encuriosit per obres llatines de temàtica cavalleresca i clàssica que no podien entendre a la perfecció, el traductor vulgaritzà el colloqui que tingueren els dos generals protagonistes abans de la batalla de Zama, la mateixa batalla i la fi de la vida d’Aníbal amb el seu suïcidi exemplar, i ofereix una reflexió moral sobre la variabilitat de la fortuna i la necessitat de creure en la…

Posà la impremta familiar al servei de la cultura i de la ideologia republicanes Director dels diaris “El Menorquín” 1869-74, uHoyn 1874, “El Noticiero de Menorca” 1874 i, després del seu desterrament a Barcelona entre el 1874 i el 1881, d’ El Pueblo 1892-94 Impulsà també el periodisme literari amb publicacions com “El Glosador” 1882, en català, i “El Poeta” 1884-85, en castellà, entre d’altres Mantingué aquesta dualitat en la creació poètica, iniciada el 1864 amb Almanaque de las bellas , aplegà la producció castellana en dos volums, Albores de la vida 1866 i Flores y abrojos 1882, mentre…

Vida i obra Jesuïta, regí els collegis de Betlem de Barcelona i de Monti-sion de Mallorca, i esdevingué provincial de la Corona d’Aragó És autor d’una notable obra de geografia i d’història natural Llibre primer de la Història catalana , escrita el 1600 i inèdita fins el 1949 En realitat, aquest llibre constitueix la primera part d’un projecte molt més ambiciós, que anava seguit d’una Història de Catalunya ms 112 de la Biblioteca Episcopal de Barcelona, d’una Història Eclesiàstica de Catalunya que no es conserva, i d’una collecció d’hagiografies, conservades en part al ms 235 de la mateixa…

Vida i obra Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina S’establí a Lieja Dedicà al seu protector Jordi d’Àustria les Institutionum rhetoricarum libri III Lovaina 1554, influïdes per les orientacions literàries de Lluís Vives, que estenien la retòrica a tots els gèneres de la prosa És autor del llibre Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis Basilea 1556, en el qual defensa la necessitat i la utilitat pastoral de les versions vernacles, i fins dialectals, dels llibres de la Bíblia L’obra li creà dificultats amb el Sant Ofici i li costà…

Es llicencià en dret a la Universitat de Saragossa 1868 i fou notari de Ribes de Freser 1877-83 i de Manlleu Publicà un Formulario de capitulaciones matrimoniales y testamentos, arreglado a la legislación y costumbres de Cataluña 1885, 1888 A Manlleu, presidí el Centre Català, relacionable amb Valentí Almirall, i n’impulsà el Certamen Literari del 1890 Preconitzà la necessitat d’una Acadèmia de la Llengua Catalana, escriví dues obretes, reticents amb el criteri d’Antoni de Bofarull, amb la intenció de facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana als alfabetitzats en llengua…