Resultats de la cerca

L’origen de les passions dramàtiques catalanes es troba en la passió medieval catalanooccitana que es conserva, en la versió més completa, en un còdex de la Biblioteca Nacional de París anomenat ms Didot s XIV En el domini lingüístic català aquesta obra és present en diverses còpies d’època medieval, però sempre en fragments molt breus S’ha especulat sobre la preexistència d’una versió catalana perduda, dela qual la passió Didot seria una traducció, però no és versemblant que pogués existir un text en vers del s XIV o anterior compost en llengua catalana De tota manera, si bé la llengua dels…

Augustinià 1694, és autor de tractats religiosos i piadosos en castellà i d’un gran nombre de composicions poètiques religioses, en català i datades el 1766, que resten inèdites

Conreà des de ben jove la poesia de sentiment religiós i publicà un gran nombre de composicions en diaris i revistes de Barcelona, Figueres, Vic, Mataró, Lleida, Girona i Perpinyà N’incorporà una selecció a “Lectura Popular” 1918

S’establí a Igualada Estrenà i publicà un gran nombre d’obres teatrals, com La cançó trista 1912, La serp de foc , drama líric amb música d’A Porredon 1926, Lluita de cors 1927, Marcel 1932 i El sacrifici 1933, entre d’altres

Residí a València, on publicà el 1495 el Llibre dels jocs partitis sic dels escacs en nombre de cent , que no s’ha conservat J Ventura Sureda contà els seus intents de trobar aquesta obra a A la recerca d’un llibre escapadís 1953

Vida i obra Clergue de Lleida, fill d’un italià cognomenat Rosso daurador de la catedral de Barcelona Estudià amb els jesuïtes, però acabà dins l’orde augustinià Fou canonge degà de la seu de Tortosa i protonotari apostòlic Per contrarestar l’acord del concili de Tarragona 1635 favorable a la predicació en català, publicà, sota el pseudònim de Juan Gómez Adrín, un Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en Cataluña 1636, que motivà al seu torn una rèplica en el Memorial en defensa de la lengua catalana 1636 de Dídac Cisteller El 1639 publicà, a Roma, un…

Era sacerdot, veí de Barcelona i preceptor particular Amplià l’ Arte poética española de Diego García Rengifo Salamanca 1592 edicióde Vicenç Barcelona 1703 amb unes regles de gramàtica castellana, un diccionari de la rima i l’explicació d’un gran nombre d’artificis retòrics, mètrics i visuals, raó per la qual fou tan apreciada al seu temps com blasmada a partir del romanticisme

De família noble, fou catedràtic de lletres humanes i de cànons a la Universitat de Cervera És autor d’un gran nombre de poesies classicitzants en castellà, però sobretot en llatí Publicà Inusitatis illecebris nitent 1783, Quae me pauentem terrifico petunt 1785 i algunes poesies recollides en la relació de les exèquies que la Universitat de Cervera dedicà a Carles III 1788

Fou actor i escenògraf de l’Odeon en l’època en què era dirigit per Jaume Piquet Estrenà un gran nombre de comèdies pròpies, que publicà sovint, com ara Nihilistes 1887, Un bateig a cops de punys 1892 i Conseqüències de l’Electra 1902, i drames, com per exemple Blanca Monnier, o La secuestrada de Poitiers 1901, en castellà Era germà de  Josep Oriol Molgosa i Valls

Ciutadà honrat, credencier de la Generalitat de València i germanastre d’ Onofre Esquerdo i Sapena És autor de diverses comèdies Marte y Venus en París , La Ilustre Fregona , entre altres, representades a València el 1619 i el 1620, i d’un bon nombre de poesies, generalment en castellà, premiades en els certàmens de l’època i publicades en les relacions d’aquests 1620-26