Resultats de la cerca

Filla d’una important família de propietaris rurals, portà una vida reclosa i no abandonà mai la seva localitat En contrapartida, començà a llegir, a pintar i, sobretot, a escriure com a simple “aficionada”, paraula que esdevindria grata a l’escriptora a l’hora de definir-se De formació, doncs, autodidàctica, es mantingué fidel, al llarg de mig segle de producció, als esquemes literaris que imperaven quan es posà a escriure el naturalisme i, en proporció molt més petita i sobretot a la seva primera època, el Modernisme Aquest eclecticisme inicial es corresponia als esforços de Narcís Oller i…

L’any 1474 intervingué en el govern de Tortosa, i el maig del 1475 hom el nomenà receptor de la mensa episcopal tortosina És autor de l’obra ascètica L’escala del Paradís 1495, encapçalada per un pròleg on l’autor reflexiona sobre el pecat i la virtut El text s’organitza en quatre capítols, que són els quatre graons de l’escala baptisme, penitència, compassió i justificació L’obra es tanca amb un apèndix que tracta sobre la pena dels damnats i la glòria dels benaventurats Bibliografia Rubió i Balaguer, J 1984 Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al segle XV…

Franciscà Pertangué al grup de predicadors apostòlics del convent de Sant Miquel d’Escornalbou, i posteriorment fou guardià del convent de Sant Francesc, a Santpedor És autor de Font mística i sagrada del paradís de la Iglésia 1704, exposició didàctica de la doctrina cristiana, que tingué nombroses edicions catalanes i castellanes al llarg del segle XVIII

En narrativa ha publicat Cercles premi Vila d’Ascó de narrativa 2003 i les novelles El crit de l’esparver 1995, premi Universitat de Lleida de novella històrica, La dansada 1996, Paisatge amb boira 1998 i Collita de foc 2007, premi Vila d’Ascó de narrativa 2006 També ha conreat la poesia amb Palau d’absències 1993, premi Caterina Albert i Paradís 1991

Estudià filologia catalana i hispànica a la Universitat de Barcelona Inicià la seva trajectòria poètica amb Paradís de cendra 1982 i l’ha continuada amb El soldat rosa 1983, premi Vicent Andrés Estellés, i Larari 1986, premi Crítica Serra d’Or Es tracta d’una poesia de transparències emotives, que a vegades es presenta com un aplec de notes disperses o un dietari La poesia de Prat és d’una gran delicadesa i subtilesa que palesa una profunda influència de la poesia oriental clàssica

Vida i obra Eclesiàstic, cosí de Joan Gaspar Roig i Gelpí El 1632 es doctorà a Roma en drets civil i canònic, i el 1633 fou designat prior de Meià rebé tot seguit l’hàbit benedictí Publicà diversos llibres de reglamentacions eclesiàstiques i deixà manuscrits alguns llibres de devoció, com ara la Romeria del Paradís i una Relació de les coses del gloriós sant Jordi, màrtir en Catalunya , i les seves memòries, en tretze volums que abracen del 1622 al 1666, de les quals només se’n conserva una petita part Bibliografia Pons i Guri, JM 1960 Vegeu bibliografia

Llicenciat en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre l’any 1997, ha alternat l’escriptura de textos teatrals i guions amb la direcció escènica Es donà a conèixer amb l’estrena del seu text Mala sang 1997 Ha escrit i estrenat Petita mort 1998, Després ve la nit 2001, La dona incompleta 2001, premi Butaca de teatre i Crítica Serra d’Or 2002, El paradís oblidat 2002 i Dia de partit 2008, entre altres peces Com a director, ha dirigit Criatures , de la companyia T de Teatre 1998, Cantonada Brossa 1999, i Refugiats , de Sergi Pompermayer 2001 També ha treballat de guionista…

Fill de Josep Maria Boix i Raspall  i germà del sociòleg Emili M Boix i de l’escriptor i editor Maur Maria Boix  Fou director literari de l’editorial Vergara La seva poesia mostra la influència de Maragall i de López-Picó És autor d’ Angle 1935, Soledat abrupta 1937, Felicitat 1944 i Copaltes i mirinyacs 1946 També publicà El suplicant, la deu i l’esma 1972, premi Carles Riba 1971 i Presoner de la boira 1978, premi López-Picó 1976 Collaborà a la secció literària del diari El Matí És autor de la reconeguda traducció catalana en vers del Paradís perdut de John Milton 1950 Fou fill…

En poesia ha publicat Retalls de foc premi Amadeu Oller, 1983, Amb ungles lleus li esquinça 1988, El vent de les andanes 1994, premi Caterina Albert i Paradís 1993,  La cala del desig premi Miquel de Palol 1995 i  La pell del pensament 2004, una evocació de la infantesa i de la Catalunya central dels anys seixanta En prosa, ha conreat la narrativa infantil i juvenil amb les obres L’arpa de les mil cordes 1994, premi Ciutat d’Olot de contes infantils 1993, La bruixa que no sabia riure 1997, El secret de la persiana 1997, Ulldevellut 2000, JF Delgado premi Josep M Folch i Torres…

Fou professor de la Universitat de València, especialista en l’obra narrativa d’Enric Valor, i orientà la seva investigació cap a la teoria i la crítica literàries La seva trajectòria creadora s’emmarca en l’àmbit de la narrativa infantil i juvenil, amb títols com ara Narracions de Macolim 1986, Boku 1988, Viatge contra l’horitzó 1988 i Història de Vilafartera 1997, entre d’altres Publicà, a més, el recull de poemes Paradís d’enlloc 1986 Altrament, collaborà en diaris i revistes com  Serra d’Or , Lletra de Canvi , Cairell i l’ Avui , entre d’altres Com a historiador tingué cura…