Fill de Josep Maria Boix i Raspall. En poesia mostra la influència de Maragall i de López-Picó: Angle
(1935), Soledat abrupta
(1937), Felicitat
(1944), Copaltes i mirinyacs
(1946), El suplicant, la deu i l’esma
(1972, premi Carles Riba 1971) i Presoner de la boira
(1978). Col·laborà a la secció literària del diari El Matí
. És autor de la modèlica traducció catalana en vers del Paradís perdut
de Milton (1950).
Josep M. Boix i Selva
© Fototeca.cat