Resultats de la cerca

El 1868 publicà parcialment en el fulletó de “La Barretina” la novella Les joies de la Roser , adaptació de la peça teatral del mateix títol de Frederic Soler Les ↑ joies de la Roser , estrenada dos anys abans Encapçalava la versió una dedicatòria a Soler que exposava el propòsit «d’explicar en la més extensa forma de la novella lo interessant i commovedor argument» del drama

Noble, fill de pares catalans i net de castellans Escriví Misceláneos históricos y políticos sobre la guerra de Cataluña desde el año 1639 , publicats parcialment el 1889 És una relació de la guerra dels Segadors vista amb poca simpatia envers els catalans bé que inicialment participà en la revolta i que dedicà a Felip IV de Castella La prosa és contundent i sentenciosa i molt enfarfegada, però aporta alguna informació útil

Professionalment s’ha dedicat al disseny gràfic En poesia ha publicat Terrasses dels amargs 1980 i El mes del capsigrany 1981, que es publicaren parcialment als llibres collectius Fulls impermeables 1982 i 6 poetes 1983 , L’asfíxia dels claustrofòbics 1991, El motí de les delícies prosa poètica, 1992 i Dichouz graz 1993, i, en narrativa, El parent immòbil 1998 Ha collaborat en diverses publicacions, com Cupón Ahorro del Lugar , Àrtics , Nexus , Cultura  i Ciutat

Doctor en drets, rector de l’Estudi General de Vic 1664 i autor de Vida admirable ilustrada de virtudes del mártir ripollés san Eudaldo , dedicada a l’abat de Ripoll Gaspar de Casamitjana i d’Erill, que no s’arribà a imprimir i es conserva a la Biblioteca Episcopal de Vic ms 223 Hi descriu les festes religioses i literàries que tingueren lloc amb motiu del trasllat de les relíquies d’aquest sant a una nova urna 1670 Publicat parcialment el 1997

Notari, el 1512 publicà a València un cançoner de poesies religioses en forma de goigs amb el títol de Plant de la Verge Maria , que posteriorment fou molt reimprès, totalment o parcialment, fins al segle XIX El 1915 fou editat de nou a Bibliofilia amb el nom de Cançoner devot Hom creu poder atribuir-li també la collecció anònima de final del segle XV i publicada el 1912 per Foulché-Delbosc i J Massó i Torrents, coneguda com a Cançoner sagrat de vides de sants

Autor d’una cobla en català on es plany de l’amor i el rebutja, i d’una cançó d’absència conservada parcialment, recopilades en el Cançoner Vega-Aguiló , la qual cosa permet datar-les cap al final del segle XIV o el començament del XV La cobla inclou les respostes de Joan d’Olivella i d’A de Muntanyans Bibliografia Riquer, M de 1950 “Contribución al estudio de los poetas catalanes que concurrieron a las justas de Tolosa” Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , XXVI

Vida i obra Filla d’un professor de l’Escola de Nàutica i de l’Institut de Maó, es dedicà a l’ensenyament del francès Publicà poemes, des de jove, a la premsa de les Illes i de diferents punts de l’Estat, recollits parcialment al volum Flores del alma 1888 Adscrita a un romanticisme moralitzador i historicista, d’expressió dominantment castellana, en destaquen els poemes catalans sobre la llegenda de Sa novia d’Algendar i l’inclòs a la Corona poètica Ofrena dels trobadors catalans a Madona Santa Maria de Montserrat 1881 Bibliografia Riera, C 1990, p 167-176 Vegeu bibliografia

De nom Margarida Mas i Pujol, ingressà, el 1677, al convent dominicà de Santa Caterina de Palma És autora d’una Exposició de los càntics del Beato Ramon Llull , publicada parcialment el 1760 en versió castellana anònima, i posteriorment 1988 en català L’obra, escrita a instàncies del seu confessor, Gabriel Mesquida, incloïa i comentava fragments del Llibre d’amic i amat , alhora que descrivia les pròpies visions i els diàlegs místics que mantenia amb Déu Alguns fragments són en vers, però sense valor literari L’edició del 1760 clogué, de fet, la revifalla d’impressions…

De formació autodidàctica i nacionalista moderat, fou director d’ El Restaurador  i collaborador de publicacions com El Correo de Tortosa , El Correo Ibérico , Germanor  o Diario de Tortosa Fundà el setmanari La Esperanza , el periòdic La Libertad  1908, on signà amb el pseudònim de Vinicio , i el Boletín del Orfeó Tortosí  1914, que generà la revista La Zuda  1915-32, on es troben bona part dels seus articles Realitzà nombrosos treballs de divulgació històrica sobre Tortosa Participà en diversos certàmens literaris, on obtingué premis S’inicià en la poesia escrivint en castellà — Violetas…

Fou procurador de tribunals La seva producció historiogràfica és inèdita i dispersa Es conserven diversos manuscrits, alguns de la seva mà, i còpies que tenen un valor historiogràfic no gaire considerable Redactà una Historia de Menorca 1837, en dos volums i manuscrita, que fou publicada parcialment per la Revista de Menorca entre el 1911 i el 1914 amb la transcripció de Francesc Hernández i Sanz, i que enclou observacions crítiques de la societat que envoltava l’autor De la seva obra inèdita, conservada a la biblioteca del Seminari Diocesà de Menorca Ciutadella i a l’Arxiu Històric Municipal…