Resultats de la cerca

Fundà El Tarraconense , dirigí El Tio Nelo 1862 i collaborà al Calendario Profético , El Radical i fou redactor de Los Dos Reinos 1864-66 Afiliat al partit progressista, formà part d’una partida armada el 1868 i ocupà càrrecs burocràtics subalterns Escriví poemes costumistes i satírics i estrenà els miracles Lo fanàtic de Traiguera 1863 i La veu del cel 1863

Vida i obra El 1555 es graduà en arts i filosofia a la Universitat de Barcelona, de la qual era el 1557 ja mestre collegiat Fou catedràtic d’arts i de filosofia a l’Estudi General de Barcelona 1558-63, 1568-69 i 1574-83, després estudià matemàtiques i medicina Fou traductor de la primera obra de comptabilitat per partida doble impresa a la Península Barcelona 1565, a banda d’autor d’obres didàctiques de filosofia —especialment filosofia aristotèlica— i aritmètica, algunes dedicades a JC Calvet d’Estrella Publicà, a més, diverses obres didàctiques Georgii Trapezuntii Dialectica…

Era germà de Francesc Palanca i Roca Fou soci actiu de Lo Rat Penat i obtingué nombrosos premis als seus Jocs Florals D’entre la seva producció poètica cal destacar Amor filial 1894, Ceptre i llorer , L’entrada de la murta , La festa de sant Dionís , La caritat , La festa de la patrona i La partida de pilota Per al teatre escriví la sarsuela Mala lluna i les comèdies La rodada , Lo que és de Déu , De la mort a la vida 1894 i Noblesa obliga 1899

El 1988 va guanyar el premi Amadeu Oller amb l’obra Genolls de fum 1988 Després han seguit els poemaris Disfresses 1990, premi Martí Dot 1989, La mandra 1994, premi López-Picó 1993, La mel 2002 i La pau del cranc 2002, premi Gabriel Ferrater La poesia de Romera es caracteritza per la seva gran varietat de registres i cada llibre és un nou punt de partida En canvi, la seva obra narrativa, la novella Mala vida , 2002 i dos reculls de relats Amanida d’animals , 2004, i La intimitat , 2008, tenen com a fita literària dibuixar, amb cruesa i ironia, un retrat de la seva generació

Professor a la Universitat de Lleida Interessat per la literatura del segles XIX i XX, també ha treballat sobre la història i la crítica literària contemporània amb estudis sobre Antoni Rubió i Lluch, Jordi Rubió i Balaguer, Josep Yxart, Marià Manent o Joaquim Molas Estudiós de l’obra de Carles Riba, ha publicat Carles Riba i el noucentisme Les idees literàries 1913-1920 1995, Poètica de Carles Riba Els anys del postsimbolisme 2001 i Carles Riba i la traducció 2006 També és autor d’un estudi sobre Auques i ventalls 1995 de Josep Carner i de treballs sobre JV Foix, J Pla, P Calders o J Brossa…

Va encetar la seva carrera poètica amb Història d’un paisatge 1985, en què juxtaposava arcaisme i avantguardisme Els tres reculls següents, Roda 1992, Hemisferis 1995 i NY, obert tota la nit 1997, formen una mena de trilogia que gira entorn del tema del viatge interior i exterior que fa el poeta a la recerca de conèixer la realitat que l’envolta, ell mateix, i poder determinar el seu lloc exacte en el món Mescal 2001, el cinquè llibre de l’autor, marca un nou punt de partida, cap a una poesia més despullada i més arriscada La seva traducció de Les Murray, Australia, Australia…

Descriu una partida d’escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada Castellví, amb peces vermelles, mena “lo joc de Mars”, i té com a crit de guerra “Amor” El seu rei és la Raó, la reina la Voluntat, les torres són Desigs, els cavalls Llaors, els alfils Pensaments, i els peons Serveis Vinyoles juga amb peces verdes, i duu “lo joc de Venus”, i el seu crit de guerra és “Glòria” El seu rei és Honor, la reina Bellea, les torres Vergonya, els cavalls Desdenys, els alfils Dolços Esguards, i els peons Cortesies Castellví aconsegueix de fer mat al…

Vida i obra Collaborà, entre altres publicacions, a La Creu del Montseny , La Renaixença , L’Avenç , Catalunya Artística  i Joventut , i dirigí la Revista Illustrada Jorba , de Manresa Es responsabilitzà de les edicions de les obres de Jacint Verdaguer Aires del Montseny 1901, i, conjuntament amb Lluís Carles Viada i Lluch, de La mellor corona 1902, un aplec pòstum de setanta-cinc poemes També participà assíduament als Jocs Florals d’arreu del territori català, on obtingué diversos premis De la seva producció, que té com a punt de partida el costumisme vuitcentista i que…

La seva activitat literària es vincula al collectiu tarragoní La Gent del Llamp Es donà a conèixer com a dramaturg amb L’espiral Exercici d’autofàgia premi Recull 1986, que s’inscriu en l’estètica de l’absurd, no debades l’autor traduí Fi de partida , de Beckett premi JM de Sagarra 1988 Amb el grup Teatre Instantani escriví i dirigí El telèfon 1990 i el mateix any, amb la companyia Zàlata, de Joan Pasqual, estrenà Senyores i senyors a la X Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, on ja era conegut per Entaulats 1983 El 1994 presentà El bagul al XXV Sitges Teatre Internacional i El concurs al…

Estudià filosofia i lletres a Barcelona Destacat articulista en la premsa diària i en revistes El País , Diario de Mallorca , El Temps , ABC , del qual fou corresponsal a Londres en 1990-93, La Vanguardia , etc, en aquest vessant i com a assagista reivindica la tradició de pensament conservador amb el moderantisme com a fil conductor Autor versàtil, la seva trajectòria literària s’inicià amb el recull de proses i reflexions Bosc endins 1982, punt de partida d’una abundant producció assagística i memorialística que comprèn els dietaris Matèria obscura 1991, continuació evolutiva de l’anterior…