Resultats de la cerca

Formà part del collectiu perpinyanès Emili Xatard És el fundador de la revista satírica El Fiçó  i collabora al Punt Catalunya-Nord Es mou entre la poesia, la narració i el periodisme També és autor de lletres de cançons Publicà tres reculls de narracions breus Xipotades 1995, Tot allò de viu que mai no ha viscut 2001, L’enivrement des senteurs, le charme bucolique, l’éventail des couleurs i altres històries imprescindibles 2004, i quatre reculls de poesia Quotidianitats 1992, Deport al cau 1993, Nou codi de la ruta 1994 i Boirines de Mesell 1997

Començà molt jove com a actor d’Els Artistes Amateurs Ceretans Fou influït pel grup perpinyanès Les Trétaux, i encoratjat per Gustau Violet i la seva companyia Els Ferriolets Autor de nombroses obres de caràcter popular i costumista, moltes de les quals han estat representades per grups d’afeccionats de Ceret i de pobles del Vallespir Escriví els sainets Les calces d’en Joan , Les estàtues , L’amo del temps , En Ventura fa el “tiercé” , El revell embruixat i Quim l’americà , i la seva primera comèdia en tres actes, Hem de casar en Baptista , fou estrenada el 1974, obtingué un…

Fill d’una família de notaris originària de Girona, el 1595 es casà amb Isabel Samara, filla d’un sastre de Perpinyà Al llarg de la seva vida, anà millorant la seva posició econòmica i social a la capital del Rosselló, fins assolir la condició de familiar del Sant Ofici Pasqual és autor d’unes memòries personals en català i en un estil àgil i planer que abracen el període 1595-1644, tot i que la major part de les anotacions corresponen als anys 1637-41 Les vingudes de les tropes i les campanyes militars a la ratlla de França i, després, el terrible setge de Perpinyà de 1641-42 omplen la major…

Seguí la carrera judicial i esdevingué jutge de la batllia de Perpinyà i de la vegueria del Rosselló Fou professor de dret francès a l’Estudi Major perpinyanès, del qual esdevingué rector el 1753 A fi de recaptar diners per a l’Hospital General de la Misericòrdia, del qual era administrador, escriví, vers el 1770, la Tragèdia dels sants Sixt, Llaurenç, Hipòlit i Romà, per a l’anomenat “teatre dels pobres”, que contrastava amb el dels rics, representat en francès Altrament, Balada i Sicart no sembla relacionat amb els dramaturgs del grup de Tuïr Aquesta tragèdia, estrenada el 1772 al mateix…

Com a periodista ha estat corresponsal a Brusselles i, posteriorment, de retorn a Barcelona, del diari perpinyanès L’Indépendant Autor d’una àmplia bibliografia, la seva obra combina crònica, biografia, entrevista, assaig, llibres de viatges i dietari El seu primer llibre publicat fou la biografia Frederic Escofet, l’últim exiliat 1979, i en el mateix gènere aparegueren Josep Pla, biografia de l’homenot 1990, sobre el qual publicà posteriorment La vida de Josep Pla a l’Empordà 1991, Les dones de Josep Pla 2001, Les preguntes pendents de Josep Pla 2006, Josep Pla sis amics i una amant 2019 i…