Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Àngel Burgas
Literatura catalana
Novel·lista i dramaturg.
Llicenciat en belles arts, ha fet estudis d’arts plàstiques a Berlín Conrea la literatura per a joves, en la qual ha publicat Petites històries del globus 2001 i Petites històries subterrànies 2003 Ha guanyat el premi Joaquim Ruyra del 2003 amb MAX 2004 i el Josep M Folch i Torres del 2006 amb El club de la cistella , una història coral Per a públic adult ha publicat dos llibres de narracions Show 1999 i Adéu 2002, premi Mercè Rodoreda, narracions que són variacions i tenen el tema de la mort com a referent Com a novellista ha publicat La fi d’Europa 2006, en què…
Josep Maria Pous i Arxer
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Fou comerciant pelleter És autor d’una gran quantitat de petites peces còmiques, entre les quals El patró Aranya 1883, Un músic de regiment 1884, molt representada, amb música de Josep Ainé, Ignocents 1885, Tot per les dones 1886 i Un dinar a Miramar 1890 També escriví les lletres de diverses sarsueles, en llengua castellana Un marido a línea corta , La perla de Getafe i El gorro de Fermín , amb música, respectivament, de Ricard Giménez, Conrad Fontova i Francesc Pérez i Cabrero
,
Anna Aguilar-Amat
Literatura catalana
Poeta, traductora i professora universitària.
Poeta d’aparició tardana, va guanyar el premi Carles Riba 2000 amb el seu primer llibre publicat Trànsit entre dos vols 2001 En ràpida successió han seguit dos poemaris més Música i escorbut 2002 i Petrolier 2003 El 2002 va publicar Coses petites , un poemari escrit a quatre mans amb Francesc Parcerisas, i el 2006, Jocs de l’oca La seva poesia sorprèn per una radical autenticitat, que es manifesta a través d’una especial combinació de narrativitat i lirisme, amb imatges de gran originalitat En collaboració amb Francesc Parcerisas ha publicat l’assaig El placer de la lectura 2004
Maria Àngels Gardella i Quer
Literatura catalana
Escriptora.
Mestra d’ensenyament secundari, ha destacat en el camp de la literatura infantil i juvenil amb obres com Un armariet, un cofre i un diari 1981, premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil, 1982, En Gilbert i les línies premi Folch i Torres, 1983, Els ulls del drac 1988, premi nacional de literatura infantil i juvenil, 1991, Les ulleres màgiques 1992, Bèsties petites 1993, El mar i el desig premi Joaquim Ruyra, 1993, La pluja del sud 1996, Si la lluna parlés 1997, El mestre de dibuix 1998, Les ulleres màgiques 1998 i Història d’un arbre 1998
,
Balades
Literatura catalana
Llibre de poemes d’Apel·les Mestres, il·lustrat per ell mateix i publicat l’any 1889.
Petites visions d’una edat mitjana mítica i romàntica, amb els personatges i els ambients essencials En alguns dels poemes, s’hi ressegueix una trama amorosa en general, són petites accions en què s’oposa, de manera pessimista, la vida lliure a la natura amb la vida a la cort, o l’amistat fidel dels animals i l’egoisme de l’home o, encara, s’hi presenta el fer lliure i els valors de qui no té res, o l’abús dels de dalt A vegades, s’hi plantegen les relacions de rebuig que pateix el poeta —artista o savi— per part de la societat —el poble o el poder dominant, unes…
Ramon Suriñach i Senties

Ramon Suriñach i Senties
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Narrador, dramaturg i poeta.
Formà part del grup d’amics de Josep Carner i collaborà en L’Atlàntida , De Tots Colors , La Veu de Catalunya , etc Poeta sentimental, publicà Coses meves 1901 i De la vida 1903, i, com a novellista, les narracions breus La vida inútil de l’Ernesta 1923, La noia d’aquell home 1924, Nadó 1933 i L’ala sensible arran de terra 1934 a més els llibres de prosa, Proses d’amor i de pietat sd, Croquis cubans 1903, Esbossos 1904, L’estrany 1905, Gent 1905, L’amic 1907, Petites proses 1912 Llibre del convalescent 1917, El tresor dels pobres 1921, de gran èxit, i alguns drames i comèdies…
,
Josep Maria Valls i Vicens

Josep Maria Valls i Vicens
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret, seguí el negoci bancari familiar Fills de Magí Valls, amb l’ajuda del seu germà Agustí Valls Formà part de la directiva de la Cambra de Comerç de Barcelona i fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona Collaborà a La Renaixença –fou president 1902-04 de la societat que administrava aquest diari–, L’Esperit Català , La Veu del Montserrat , Lo Gai Saber i La Ilustració Catalana Usà el pseudònim de Josep Maria Bosch Gelabert Publicà novella Mes memòries , 1882 L’exemple , 1885 Guideta , 1887 Lo segador , 1892 drama Maria de Montpeller , 1893 La vida moderna…
,
Aigoforts
Literatura catalana
Recull de vuit narracions de Gabriel Maura, aparegut a Palma el 1892, amb un pròleg de Joan Alcover.
Es tracta d’un conjunt molt desigual, en extensió i valor literari, però que té com a nexe d’unió el seu caràcter urbà —l’acció sempre transcorre a Palma—, el protagonisme d’una classe social determinada —la menestralia mossona — i la voluntat satiricomoralista a través d’un humorisme de diversos matisos Així, algunes de les narracions mostren explícitament una nostàlgia, de caràcter marcadament conservador, per una manera de viure i uns costums que es perden Els Reis , Un homo de ca seva , La sang altres satiritzen amb benevolència les petites illusions menestrals Ses casetes…
Guillem Díaz-Plaja i Contestí
Literatura catalana
Historiador de la literatura, crític literari, assagista, prosista i poeta.
Vida i obra Llicenciat en dret, doctor en lletres i catedràtic de llengua i literatura, fou membre de la Real Academia Española de la Lengua i director de l’Instituto Nacional del Libro i de l’Institut del Teatre de Barcelona Integrat inicialment en el moviment avantguardista català, collaborà a la revista “Hèlix”, en la redacció de “Fulls grocs” 1929, i publicà l’assaig L’avantguardisme a Catalunya i altres notes de crítica 1932 Els articles de joventut, els recollí el 1974 a Primers assaigs, primers viatges 1929-1935 Collaborador de publicacions com El Sol , “Mirador”, “Azor” i “Cruz y…
Emili Tintorer i Vilaseca
Teatre
Literatura catalana
Escriptor i crític teatral.
Es llicencià en dret a Barcelona 1892 i feu oposicions d’ingrés al cos consular, però abandonà la diplomàcia per dedicar-se a la literatura Fou cofundador i crític teatral de la revista Joventut , on mostrà una mentalitat plenament modernista A partir del 1907 fou redactor de Las Noticias , on, amb el pseudònim Max publicà la secció “Paradojas” Traduí al castellà, amb Lluís Via i Josep O Martí, Cyrano de Bergerac de Rostand, que tingué un gran èxit Els seus drames estigueren molt influïts per Ibsen i Hauptmann A Mal de verge 1906, explica la història i les reaccions vitals d’Angeleta, la qual…
,