Resultats de la cerca

Collaborà a “El Camí”, La Revista i La Publicitat Presidí l’Ateneu Empordanès, i fundà i dirigí la revista “Ofrena” La seva prosa, d’arrel empordanesa, és rica i plàstica La temàtica gira a l’entorn del paisatge i els records elegíacs Publicà les narracions Sol de posta 1918 i Solada de contes 1921, sis contes —publicats inicialment a “La Publicidad”— amb un pròleg de Salvador Albert Edità Fragments de judicis crítics de les primeres edicions de “Sol de posta” i de “Soladade contes” 1922 Seguí la publicació de Tres rondalles de poble 1925 i El bes a la mà 1979 Com a…

Formà part del grup modernista de Reus Fundà i dirigí les revistes “Lo Ventall” 1898, “Lo Lliri” 1898-99 i “La Palma” 1899-1900 Presidí el Centre de Lectura de Reus 1915-22, al qual estigué sempre molt vinculat Collaborà amb peces de creació literària i articles de crítica a la “Revista del Centre de Lectura”, que firmà amb el seu nom o amb els pseudònims Claudi Montanya , B Renom o Ramon Sendra Fou l’impulsor de la tercera època d’aquesta publicació, que dirigí del 1920 al 1922 El seu teatre, inicialment de temàtica típicament modernista i vitalista, se centrà després en temes i conflictes…

Del Tercer Orde Regular de Sant Francesc a partir del 1918, fou ordenat sacerdot el 1925 Del 1922 al 1925 collaborà amb Antoni M Alcover i Francesc de B Moll en la preparació del Diccionari , però aviat hagué de dedicar-se a l’ensenyament Publicà diversos llibres de poesia Veu de l’edat 1975, A Lia 1975, en castellà,  A posta de sol 1980, Poemes de senectut 1982, Talaiots Trenta-sis sonets 1982, Requestalles 1983,  Darrers batecs 1985, Encara no 1986,  Quan ell voldrà 1987, Les rebutjades 1987, Bunyolí 1991 i Darrera voluntat 1990, entre d’altres Especialitzat en la llengua de…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1904 Aquell mateix any estrenà i publicà la seva primera obra i la més significativa,  La morta , d’influència ibseniana i ambient negre i malaltís Després escriví Claror de posta 1905, peça de vague ressò maeterlinckià i no tan reeixida El 1907 feu una incursió en el teatre líric amb El mestre , musicada per Enric Morera Posteriorment es decantà cap a la moda de l’anomenada “alta comèdia”, en la qual s’havia iniciat el 1905 amb Comèdia d’amor En aquesta línia se situa bona part de la seva extensa producció posterior, amb…

De formació autodidàctica, dirigí grups culturals i populars de Sants i fundà diverses revistes Deixeble de Pompeu Fabra, feu de corrector de proves i fou director literari d’Editorial Selecta De les seves novelles — Vides inútils 1930, Blanca o bruna 1931, Pel foc de la prova 1932 i Un ram a la finestra 1932— sobresurt Seixanta minuts 1948, de tècnica naturalista i dins l’escenari de les lluites socials esdevingudes entre el 1917 i el 1923 A més de poemes — De l’encís dels dos amors 1922—, publicà teatre — Una creu vora el camí 1933, Carbassot 1935 i L’enlluernat 1951— i contes Herois de…

Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto,   Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt  i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…

Vida i obra Llorejat i qüestionat, fou el personatge més influent i decisiu del món social i cultural valencià de la segona meitat del segle XIX i principi del segle XX La seva múltiple i polifacètica acti-vitat cívica, un accentuat esperit emprenedor i una capacitat intellectual i literària molt per sobre de la mitjana del moment el convertiren en el mestre i capdavanter de la Renaixença valenciana Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València, i Maria Olivares i Lucas, fou educat al si d’una família burgesa i mostrà, des de ben jove, una extraordinària capacitat…