Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, collaborà a publicacions periòdiques com “Gazeta Montanyesa” de Vic, en què aparegueren els seus primers treballs en vers, i Feminal de Barcelona, on publicà alguns poemes i traduccions d’autors anglesos Cultivà preferentment la prosa Publicà un recull de narracions sobre la psicologia femenina, Siluetes femenines 1913, a la “Biblioteca d’Autors Vigatans”, una tria de les quals aparegué en un volum de la collecció “Lectura Popular”, i el 1918, la traducció de la novella de ME Ruffin, El defensor del silenci

Dedicat inicialment a escriure guions per a ràdio i televisió com ara, Aquest és el tema 1984, Catalunya Ràdio, Botó fluix 1986-87, TV3 o Matraca no 1990, TV3, les seves obres s’han adreçat específicament al públic juvenil, amb la recreació i l’actualització preferentment dels referents i els mites clàssics De la raça dels déus, de la raça dels homes 1990, Relats del llibre primer 1991, Troia, enllà del mar 1992, Tindreu una nova terra 1993, Retorn a Ítaca 1994 i Coses del Màrio 1995 Ha estat jurat de la Lletra d’Or

Exercí de vicari de la parròquia de Sant Jordi Fou un dels collaboradors mallorquins d’Antoni M Alcover en el Diccionari català-valencià-balear La seva poesia és preferentment de temàtica religiosa i es basa en la plasmació d’un lirisme paisatgístic sorgit de la contemplació mística dels espais naturals i camperols del món mallorquí L’estil recorda el de Miquel Costa i Llobera, que l’influí notablement Les seves Poesies , escrites entre el 1907 i el 1915, foren publicades pòstumament el 1964, a cura de Miquel Dolç

Collaborà en diverses revistes literàries o humorístiques La Renaixença , “Biblioteca de l’Arc de Sant Martí”, “Lo Nunci”, “La Tomasa”, “La Bandera Catalana”, entre d’altres i escriví preferentment poesia lírica, però destacà sobretot en el gènere humorístic amb les paròdies que feu de poemes d’altres autors, com Frederic Soler i Francesc Pelai Briz A partir del 1875 participà als Jocs Florals de Barcelona, on guanyà diversos accèssits i la viola d’or amb el poema L’arbre sec 1876 Publicà el recull poètic Entre terra i cel 1887 i posteriorment el que li feu “Lectura Popular”…

Es tracta de la donzella que assisteix la princesa Carmesina i és el personatge més lliure de tot el Tirant i el que més contribueix a donar a la novella un aire de comèdia Filla de Plaute, reviscuda al Decameró , és una de les creacions més fresques i reeixides de la literatura medieval Espontània, partidària de l’obtenció de la felicitat, com el seu nom dona a entendre, sense que les convencions suposin un fre, amb el seu enginy fa tot el que pot perquè els amors de Tirant i Carmesina arribin a bon port, satisfent els desigs dels enamorats Plaerdemavida representa l’alegria…

Estudià a les universitats de Heidelberg i Munic, i ensenyà a les de Munic i Göttingen, d’on fou catedràtic de llengua i literatura catalana i castellana del 1961 al 1972, que passà a ser-ne emèrit S’ocupà preferentment de temes de llengua i literatura franceses, espanyoles, catalanes i italianes Inicià la seva carrera científica amb una tesi doctoral sobre el català Die Stellung des Katalanischen zum Provenzalischen und Kastilischen Statistische Analyse von katalanischen Texten aus Mittelalter und Neuzeit , ‘La posició del català amb relació al provençal i el castellà Anàlisi…

Vida i obra Especialitzat en literatura comparada i en pedagogia de la literatura Publicà el recull d’articles periodístics Lectures europees 1936, reeditat el 2006, l’estudi Shakespeare a Catalunya 1937, i els manuals Iniciación a la literatura 1937 i Vocabulario literario 1938 El gros més important de la seva obra fou la crítica literària de to periodístic, que aparegué en capçaleres com ara “Criterion”, “Ginesta”, “El Matí”, La Publicitat , La Veu de Catalunya , “Mirador” i “Meridià” i la història de la literatura de factura acadèmica, que es publicà a La Revista , “Bulletin Hispanique” i…

Cursà estudis al seminari de Vic, on fou ordenat sacerdot el 1948 Rector de la parròquia de Roda de Ter fins el 1950, que passà a la de Castellar del Vallès, poc després anà a l’Institut Arqueològic de Roma, on es doctorà en arqueologia cristiana i es diplomà en biblioteconomia i arxivística el 1953 Professor dels germans de La Salle i consiliari d’Acció Catòlica a Manlleu Osona del 1953 al 1956, i posteriorment a la Universitat Laboral de Tarragona, el 1961 fou nomenat canonge de la Seu de Manresa, ciutat a la qual destinà nombrosos estudis històrics i artístics, i on romangué fins a la mort…

Vida i obra Passà la infantesa a Reus i feu els estudis de batxillerat i els de dret a Barcelona, on fou procurador dels tribunals Fou secretari de l’Associació Catalanista de Reus i membre de l’Orfeó Català, la Unió Catalanista i altres entitats culturals i polítiques Fou redactor de La Renaixença i de La Veu de Catalunya , i collaborà, entre d’altres, a L’Arc de Sant Martí , Joventut  i Catalunya Artística  i dirigí La Barretina 1871 Fou secretari 1894 i mantenidor 1895 i 1930 dels Jocs Florals de Barcelona, en què guanyà tres accèssits 1896, 1901 i 1903, i participà en nombrosos certàmens…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la vida de Joan Deltell, exiliat català que viu a Mèxic, on enyora Barcelona i somnia a retornar-hi des d’aquesta perspectiva, es presenta la seva situació i la dels altres catalans exiliats, que adopten diverses actituds enfront del país que els ha acollit i, també, de Catalunya Joan Deltell és un exiliat català que treballa en una editorial de Mèxic casat amb una nativa, Adela, i amb un fill, Jordi inadaptat al país i a la pròpia família, només somnia a poder retornar a Barcelona, un retorn que la manca de recursos econòmics impedeix L’…