Resultats de la cerca

Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, es doctorà en dret i exercí de notari El 1897 fou degà del collegi notarial de Barcelona Presidí els Jocs Florals de Barcelona 1897 i l’Associació d’Excursions Catalana 1883-91, a la qual donà un gran impuls, especialment a la secció de folklore, i propugnà la seva unió amb l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques per a constituir el Centre Excursionista de Catalunya, que presidí 1892-96 Collaborà, entre altres publicacions, a “Lo Gai Saber”, Calendari Català i La…

El 1860 emigrà a Amèrica i el 1869 s’establí a Buenos Aires, on es llicencià en dret, exercí diversos càrrecs al govern municipal, participà en la fundació de la Creu Roja argentina i dirigí El Diario Español Fundador i director de la primera revista catalana de l’Amèrica del Sud, L’Aureneta , hi publicà unes Cartes catalanistes , i, a la impremta de la revista, la versió dels Jocs Florals de Barcelona de L’ Atlàntida 1877 de Verdaguer Fou un dels fundadors del Casal de Catalunya de Buenos Aires , que presidí Regionalista federatiu, i el 1917 li fou editat, a Barcelona, un…

Fundà la Revista Industrial el 1856 i presidí la secció de propaganda de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Fundà i presidí l’Acadèmia de Taquigrafia i la Revista Taquigráfica 1874 Entre el 1858 i el 1860 publicà regularment al setmanari La Antorcha Manresana  una “crònica barcelonesa”, esporàdicament en llengua catalana, en què relacionà la iniciativa de publicació de Los   trobadors nous i de la creació dels Jocs Florals amb la modernització del país i la restitució dels principis de catalanitat Publicà obres de divulgació, articles —sobretot al Diario de…

Germà de  Terenci Enginyer de mines, presidí el Congrés Internacional d’Enginyeria de Barcelona 1888 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1895-1904, des d’on impulsà la construcció de l’observatori astronòmic i meteorològic del Tibidabo, gràcies al finançament de Camil Fabra Presidí l’Institut Nacional de Sant Isidre, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i la secció del Consell de Mineria Fou membre de moltes altres corporacions, cap superior d’administració civil, cavaller de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica i…

Doctorat en ciències exactes, fou professor de matemàtiques de l’Institut de Reus, del qual fou també director 1882 Presidí el Centre de Lectura D’estudiant fundà el periòdic “El Crepúsculo” i posteriorment collaborà assíduament amb articles i versos a “Eco del Centro de Lectura” Fou redactor de “Lo Sometent” 1886 Conreà en castellà i català una poesia festivohumorística destinada sobretot a omplir vetllades literàries, part de la qual fou recollida a Poesies 1900

Comte d’Elda i alcaid del castell d’Alacant, presidí les corts del Regne de Sardenya maig del 1573-octubre del 1574 Relacionat amb alguns poetes sards, com Jeroni Araolla i Antoni ↑ Lo Frasso , i amb l’escriptor Marc Antoni de ↑ Camós , escriví dues obres en vers, que publicà en un sol volum Década de la Pasión de Nuestro Señor Jesucristo con un cántico de su gloriosa resurrección Càller 1576 Madrid 1586

De família benestant, el 1914 s’associà amb Joan Pallàs en un pròsper negoci tèxtil que li permeté de dedicar-se al mecenatge, la beneficència i les activitats culturals Viatjà extensament pel Pròxim Orient, els Estats Units i l’URSS, i fruit d’aquests viatges són, entre d’altres, les obres  Impressions d’un viatge a Terra Santa 1926,  Del país de les coses grans 1927 i Viatge a Rússia passant per Escandinàvia 1929 El seu interès principal fou, però, l’excursionisme, amb una especial dedicació a la fotografia soci protector del Centre Excursionista de Catalunya  CEC, en presidí la secció de…

Presidí el Cercle de Belles Arts d’Alacant i, havent-se traslladat a Madrid, treballà al diari ABC 1918, del qual fou cap de redacció 1929 feu crítica teatral a Blanco y Negro Collaborà a publicacions literàries alacantines Publicà, com a poeta, Ecos del alma 1901, Arpa sonora 1912 i, per al teatre, Náufragos de vida 1918, comèdia amb música de Rafael Campos de Loma En català publicà una novella curta, costumista Remediets i Frasquiteta 1902

Estudià dret Fou membre del partit conservador i president de la Diputació de Girona 1884-90 Fou un dels fundadors de l’Associació Literària de Girona 1872-1901, que presidí, i collaborador de la Revista de Gerona  i altres revistes gironines La Vetllada  i El Teléfono Catalán , i de Lo Gai Saber , La Illustració Catalana i La Renaixença És autor de poesies líriques i narratives, entre les quals destaca L’hereu , premiada als Jocs Florals de Barcelona del 1875

Nebot de Magí Pers i Ramona Tipògraf de professió, fundà el Diario de Villanueva y Geltrú  i presidí la Societat Frenològica de Vilanova És autor de la novella de fulletó Los misterios de Villanueva 1851 i del drama El conseller en cap, o sea Sitio y rendición de Barcelona en tiempo de Felipe V 1848, seguit d’un poema en català datat el 1847 És també autor de nombrosos articles i d’alguna altra composició en vers en català