Resultats de la cerca

Vida i obra Baró de Patraix, per compra 1492 al comte de Cocentaina Joan Roís de Corella i per concessió de la jurisdicció 1501 per Ferran II Fill segon d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó, baró de Beniparrell i senyor de la meitat de la baronia de Patraix Castellà de Morella 1477 i mestre racional del regne 1478 per Joan II Ferran II li confirmà ambdós càrrecs, li confià encara el castell de Callosa 1488, l’envià com a ambaixador prop d’Alfons II i Ferran II de Nàpols 1474-76 en lluita contra Carles VIIIde França tanmateix li retragué de no haver impedit la coronació de Frederic I…

Fou fundador i president de l’Associació de Practicants Escriptors i Artistes el 1958 És autor dels llibres de poesia 27 visions de calitja 1964, Al frec d’un aire nou 1968, Penell al vent 1973, Cants de roentor 1975 i Llambrecs 1979 Publicà també La gasosa 1981, recull d’articles periodístics

Agricultor d’ofici, alcalde del Campell i conseller de cultura de la Llitera, és un dels escriptors importants en llengua catalana a la Franja de Ponent Narrador, sobretot, és autor, també de l’obra de teatre Hereus de la casa cremada 1997 i, entre les seves novelles i reculls de contes, destaquen L’home de França 1986, Bo per a contar 1988, Guardeu-vos de la nit del cel encès 1991, La flor del ram 1995, Terra Verge 2000 i Estimàvem Celentano 2003

Vida i obra Fou collaborador a La Publicitat i altres diaris De caràcter més aviat popular i sentimental, publicà novelles — Epistolari d’una dona de món 1927 i Una vida 1934— i teatre Comèdia d’amor i de dolor 1926, El ram de Sant Joan 1933, La sang als ulls 1937 i El malalt incomprès 1938 També és autor de l’assaig La força social i revolucionària del teatre 1938, amb una ideologia compromesa amb la situació de la guerra civil Cal esmentar, a més, els articles “Els perills de la reraguarda” 1937 i “La força social i revolucionària del teatre” 1937 S’exilià el 1939 a la…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1904 Aquell mateix any estrenà i publicà la seva primera obra i la més significativa,  La morta , d’influència ibseniana i ambient negre i malaltís Després escriví Claror de posta 1905, peça de vague ressò maeterlinckià i no tan reeixida El 1907 feu una incursió en el teatre líric amb El mestre , musicada per Enric Morera Posteriorment es decantà cap a la moda de l’anomenada “alta comèdia”, en la qual s’havia iniciat el 1905 amb Comèdia d’amor En aquesta línia se situa bona part de la seva extensa producció posterior, amb obres com el…

Creador i director d’El teatrí, companyia estable amb què ha representat, entre d’altres En Joan brut 1978, de C Riba, El bon policia 1982, de S Rusiñol, El dèria TT 1985, de J Castells Ha exercit també la direcció teatral en les companyies de dansa Trànsit i Metros Romi and Juli , 1997, i Corre, corre, diva , 1998 Director de La festa del blat 1995, producció del Centre Dramàtic de la Generalitat, també collaborà en el Misteri de Sant Sebastià 1997, de Debussy-D’Annunzio, muntatge de La Fura dels Baus Presentà al Sitges Teatre Internacional del 1997 La TRÍAde, tres espectacles en…

De formació autodidàctica, dirigí grups culturals i populars de Sants i fundà diverses revistes Deixeble de Pompeu Fabra, feu de corrector de proves i fou director literari d’Editorial Selecta De les seves novelles — Vides inútils 1930, Blanca o bruna 1931, Pel foc de la prova 1932 i Un ram a la finestra 1932— sobresurt Seixanta minuts 1948, de tècnica naturalista i dins l’escenari de les lluites socials esdevingudes entre el 1917 i el 1923 A més de poemes — De l’encís dels dos amors 1922—, publicà teatre — Una creu vora el camí 1933, Carbassot 1935 i L’enlluernat 1951— i contes Herois de…

Després d’estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts 1833-41 i a l’Institut Balear 1835-41 de Palma, on fou company de Marià Aguiló, cursà dret a Barcelona, on dugué una intensa vida literària amb altres estudiants mallorquins com Jeroni Rosselló, Marià Aguiló, Miquel Victorià Amer i Joan Palou i Coll Compaginà aquesta activitat amb la de miniaturista, periodista i professor de matemàtiques i dibuix Amb Llorenç Pons Santandreu, Miquel Victorià Amer, Victòria Peña i Josep Lluís Pons i Gallarza redactà la revista manuscrita El Plantel El 1849 es llicencià a Madrid Personatge polifacètic, es lliurà…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1869 Com a historiador i home de lletres, fou un romàntic imbuït d’un rigorós esperit metodològic de caràcter positivista Centrà les seves investigacions en l’arqueologia, la numismàtica i l’Edat Mitjana de les terres gironines, amb breus incursions en l’estudi de l’època contemporània Dugué a terme una intensa activitat amb la voluntat de collaborar en el redreçament polític i cultural de Catalunya L’activisme polític de Botet començà els darrers anys de la dècada de 1860-70 durant l’estada que feu a Barcelona per cloure els…