Resultats de la cerca

Augustinià 1694, és autor de tractats religiosos i piadosos en castellà i d’un gran nombre de composicions poètiques religioses, en català i datades el 1766, que resten inèdites

Exercí de sacerdot i fou consiliari de diverses associacions religioses Escriví poesia fou premiat en diferents Jocs Florals i llibres de pensament religiós i històric, entre d’altres De la seva obra destaca Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar 1931

Rector de la Bastida, bisbat d’Elna, compongué unes Regles i documents particulars sobre la vida eremítica Perpinyà 1688, on descriu en un català elegant les devocions i les pràctiques religioses observades en les esglésies,les ermites i els llocs de culte del Rosselló

Vida i obra Autor de diversos poemes liminars o presentats a certàmens i festes religioses de Barcelona i de València El 1603, força anys després d’haver-lo escrit, publicà el llibre de poemes Guirnalda de Venus casta , acompanyat de la traducció d’ El amor enamorado de l’italià Antonio Minturno Una altra obra seva, Las lágrimas de san Pedro y Rimas espirituales y morales , sembla que s’ha de considerar perduda Bibliografia Querol Coll, E 2006 Vegeu bibliografia

Doctor en teologia, fou vicari general de Mallorca Publicà, amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres, unes Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la missa Palma 1684 i 1697, que inclou un poema en llatí El 1691 publicà a Palma dues obres religioses, en català Breu però vertadera explicació , i en llatí Rituale maioricense Deixà inèdit un noticiari de Mallorca del 1643 al 1702, amb dades autobiogràfiques i eclesiàstiques

Doctor en drets, rector de l’Estudi General de Vic 1664 i autor de Vida admirable ilustrada de virtudes del mártir ripollés san Eudaldo , dedicada a l’abat de Ripoll Gaspar de Casamitjana i d’Erill, que no s’arribà a imprimir i es conserva a la Biblioteca Episcopal de Vic ms 223 Hi descriu les festes religioses i literàries que tingueren lloc amb motiu del trasllat de les relíquies d’aquest sant a una nova urna 1670 Publicat parcialment el 1997

Notari, el 1512 publicà a València un cançoner de poesies religioses en forma de goigs amb el títol de Plant de la Verge Maria , que posteriorment fou molt reimprès, totalment o parcialment, fins al segle XIX El 1915 fou editat de nou a Bibliofilia amb el nom de Cançoner devot Hom creu poder atribuir-li també la collecció anònima de final del segle XV i publicada el 1912 per Foulché-Delbosc i J Massó i Torrents, coneguda com a Cançoner sagrat de vides de sants

Es comprometé a favor de les idees liberals i fou empresonat durant la reacció del 1823 fou nomenat oficial de la junta liberal del 1835 Escriví colloquis satírics propagant les idees liberals Tant volgué estirar la corda que va caure una culada, o Els treballs dels lliberals, 1820, signats bé amb les seves inicials, bé amb el pseudònim El Bolònio Redactà el setmanari “La Ronda del Butoni” febrer del 1820 Escriví diverses dècimes, en una de les quals fa una defensa de la llengua valenciana També és autor de relacions de miracles València 1829, 1832 i 1845 i de poesies religioses…

Dedicat al préstec de diners, s’arruïnà a causa de la destrucció i el saqueig del call de Tàrrega, el 1348 Com a representant de les aljames de l’interior de Catalunya, signà les resolucions del 1354 sobre política exterior jueva Compongué en hebreu una collecció de cinquanta-vuit sentències morals ritmades impreses a Venècia el 1618 i algunes poesies religioses En català escriví un poema moral, que s’ha perdut com també l’única traducció castellana que hi havia a El Escorial No sembla desenraonat d’atribuir-li dos epitalamis en català en què l’autor exhorta els nuvis a la pietat…

Era, sens dubte, parent dels altres poetes del mateix cognom, però no ha estat atestat documentalment d’una manera certa La seva producció, sis poesies, es pot datar entre el 1410 i el 1430 Digne i elegant en les composicions religioses, principalment les marianes, les poesies d’amor són d’un to cortesà, dintre la tradició trobadoresca, i en alguna es refereix a la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I de Catalunya-Aragó Assajà —cosa no usual en els poetes del seu temps— diversos metres i estrofismes Les seves obres foren editades el 1934 i el 1949 —amb traducció francesa—…