Resultats de la cerca

Les Memorias són la culminació d’un llarg procés en què conflueixen materials que provenen de catàlegs diversos Bosc, Nicolás Antonio, Marcillo, Serra i Postius i altres, notes de PI de Dalmases i Ros, ampliades per Josep Finestres i recollides per Josep de Vega i Sentmenat, encara que l’aportació antiga més substanciosa fou la del repertori biobibliogràfic manuscrit de Jaume Caresmar i Josep Martí La formació concreta de les Memorias —primerament titulada Biblioteca de escritores catalanes — havia estat encetada per Ignasi, germà de Fèlix Torres i Amat, el 1798, partint de fons…

Fou teixidor a Sóller i, després, marxant de roba per tota l’illa Bé que no freqüentà els combats de glosadors, feu molt popular, sota el nom de Sebastià de Sa Portella , un extens repertori de poesia humorística, religiosa i seriosa, recollit en bona part per Josep Rullan a Literatura popular mallorquina 1900

D’autor desconegut, tracta sobre la vida d’ultratomba i la resurrecció de Llàtzer La narració ha pervingut en diversos manuscrits del segle XV i en una impressió del final del mateix XV, que també conté el  Gamaliel i La destrucció de Jerusalem Bibliografia Massó i Torrents, J 1932 Repertori de l’antiga literatura catalana , vol 1 Barcelona, Alpha

Data devers el 1530 Conservat al manuscrit 454 de la Biblioteca de Catalunya, comprèn 122 obres, de les quals 98 amb text llatí, i les restants, en castellà Els villancicos de tema religiós són en part obra d’autors hispànics i en part obra de neerlandesos Josquin Des Prés, Gaspar Weerbecke, entre d'altres les peces profanes són d’Anchueta, Mondéjar, Lope de Baena, Peñalosa, Fletxa el Vell, Pastrana, Morales, entre altres Conté part del repertori del duc de Calàbria

Frare carmelità, subprior del convent de Perpinyà És autor del llibre Fènix català, o Llibre del singular privilegi, favors, gràcies i miracles de Nostra Senyora del mont del Carme Perpinyà 1644, en el qual defensa amb contundència l’ús de la llengua catalana Precedeixen l’obra un bon nombre de poesies liminars, moltes de les quals deuen ser compostes pel mateix autor Cap al final hi ha uns Goigs de la Immaculada Concepció El llibre incorpora també un “Elenc dels escriptors catalans”, curt repertori de 190 noms

Es formà a Bolonya Publicà dos tractats gramaticals que contenen fragments en català Initium sapientiae timor Domini Taula sumària de tota l’art de conjugació dels verbs, i ús dels gerundis i participis Barcelona, 1586 i Initium sapientiae timor Domini Praeparatio puerilis ante syntaxim audiendam Tarragona, 1587 També és autor d’ Alphabetum proprietatis nominum latini sermonis València, 1596, repertori del vocabulari llatí utilitzat per Pere Joan Nunyes Publicà un poema en llatí a la Relación de las exequias per a Felip II Saragossa, 1599

Es dedicà a la pintura El 1894 fundà la germandat de Sant Pau i el 1896 la de Jesús Fou president del Centre Tradicionalista, de tendència carlista, des d’on fundà el periòdic El Radical  i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries, com la secció dramàtica del Patronat Obrer de Sant Josep, que dirigí Escriví obres menors per al repertori teatral de companyies no professionals, bàsicament comèdies com La boina , La neta , Infraganti , No t’apuris , La fi del món i Los corridos , i la sarsuela Lo pecador També signà uns pastorets titulats Lo naixement i adoració…

Una endreça «A madamo Mistral», en occità i en la mateixa estrofa que la Mirèio mistraliana, identifica l’autor com un «romeu» en camí «vers la pàtria de la divina poesia», portador d’un «reliquiari» que estotja la memòria lírica d’una joventut agitada Segueixen, a manera de suites , tresseccions que evoquen episodis successius de labiografia del poeta La primera, “Morta” coneguda en part des del 1874, en què fou premiada als Jocs Florals de Barcelona, un aplec de 41 poemes escrits a propòsit del traspàs de l’estimada, és testimoni del dolor i la desolació continguts del poeta la segona, “…

Vida i obra Ciutadà de Barcelona, fou canceller de l’Estudi de Medicina de la ciutat i és autor d’un Llunari e repertori del temps , el llunari més cèlebre i amb més difusió, on computà el moviment de la lluna en seixanta-sis taules, una per any des del 1485 fins al 1550 Tot i que hom suposa que gaudí d’una difusió manuscrita, fou la impremta la que li garantí una important difusió fins ben entrat el s XVI l’edició més antiga fou impresa a Barcelona vers els anys 1484-85 Se’n feren traduccions al llatí, a l’italià, al castellà i al galaicoportuguès Bibliografia Badia, L 1983…

Residí a Vilanova de Meià i a Falset Fou advocat de la Reial Audiència de Catalunya i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i de la de Bones Lletres 1787 de Barcelona En aquesta darrera institució presentà el treball Qué autores o documentos existen que puedan conducir para arreglar una gramática catalana 1795, el qual conté un Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reinado de Don Jaime el Conquistador Aquest recull constituí la base del repertori que publicà J Salat amb el mateix títol, com a apèndix de la segona edició de la gramàtica de Ballot…