Resultats de la cerca

Fill de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria Des del 1243 apareix destinat a ésser el successor del seu pare a Catalunya un any després de la partició del 1253 començà a usar el títol d’hereu de Catalunya i en fou nomenat procurador general el 1257 En la governació del Principat es comportà amb rigor contra la tendència a l’anarquia feudal, i en aquest sentit donà lloc al setge i presa del castell d’Hostoles 1258 i a l’execució del turbulent Ramon Guillem d’Òdena 1261 Pel darrer testament del seu pare 1262 després de la mort de l’infant Alfons, rebé Catalunya, Aragó i València,…

Vida i obra Fill del vicecanceller Antoni Agustí i de Siscar , net del regent de la cancelleria de Ferran II Jeroni Albanell  i germà del militar i funcionari Jeroni Agustí i l’eclesiàstic Pere Agustí Estudià a Alcalá de Henares 1526-28 i traslladà a Salamanca, on es doctorà en dret civil el 1535 Continuà els estudis de dret a Bolonya 1535-37 i de grec i lletres a Pàdua 1537 El 1538 anà a Viena com a ambaixador el 1539, tornà a Bolonya, on rebé el grau de doctor en dret el 1541, i el 1544, nomenat auditor de la Rota 1544-61, passà a residir a Roma Prengué posició el 1550 en la controvèrsia…

Desenvolupament enciclopèdic El llibre aplega els escrits del Verdaguer excursionista i viatger, apareguts primer a La Veu del Montserrat i La Illustració Catalana Consta de quatre episodis 1 Excursió a l’Alt Pallars i L’Aplec de Montgarri corresponen a l’excursió estival del 1883 que el poeta, en ple procés creatiu de↑ Canigó , dugué a terme a través de tot el Pirineu català amb la finalitat d’adquirir un coneixement directe i documentat dels escenaris del viatge aeri de↑ Flordeneu i↑ Gentil 2 a Records de la Costa d’Àfrica Notes d’una cartera de viatge , Verdaguer consignà observacions i…

Vida i obra Fill de Jaume Pau, jurista i conseller de Joan II, i Elisabet Coll, sembla que tingué almenys quatre germans, un dels quals, Dionís, ciutadà honrat i conseller de Barcelona, gaudí d’una considerable rellevància política Membre d’una família de juristes i metges, el seu avi fou Pere Pau, metge de gran prestigi La data de naixement de Jeroni Pau no es coneix amb exactitud i generalment s’havia acceptat situar-la entorn del 1440, potser per tal d’apropar-lo en edat al seu cosí Pere Miquel Carbonell, amb qui compartí les afeccions La data proposada per MA Vilallonga es desprèn de la…

Tan sols se’n sap allò que ell mateix diu al manuscrit de poesies catalanes i castellanes, seves i d’altres autors, que n’ha pervingut ms 78 BC Era metge i residia a Calella Les seves composicions catalanes, de to popular i generalment humorístiques, contrasten amb les peces castellanes, més retòriques i ambicioses L’últim poema que hi surt datat és del 1706

Fou un dels propagadors més actius del catalanisme a les comarques tortosines Cronista de Tortosa, fundà “La Veu de Tortosa” i “La Veu de la Comarca” De les seves obres cal destacar, en poesia, Cançons tortosines 1884, i en teatre, Lo cautiu 1887 i Matilde 1887 també els estudis El palacio episcopal de Tortosa 1900, Maestrazgo 1904, Els tortosins per Tortosa 1914 i Vocabulari català de Tortosa 1916, a més d’algunes biografies de tortosins illustres El 1981 es recuperaren les seves Contalles, crepusculars tortosines

Franciscà 1727, ensenyà filosofia, teologia i retòrica a Mallorca, i el 1751 partí com a missioner cap a Amèrica JM Bover reporta nombroses obres seves, la major part inèdites traduccions al castellà de Ciceró, Virgilii altres autors llatins, poesies seves en llatí, català i castellà, i diverses obres devotes, de metafísica, teològiques, etc, entre les quals hi ha un Vocabulario mallorquín, castellano y latín , que s’ha conservat a través d’una còpia amb addicions de Josep de Togores i Sanglada, comte d’Aiamans, i de Guillem Roca i Seguí

Exercí d’arquitecte, tasca que compaginà amb la dedicació al món de les lletres Com a arquitecte fou especialista en arquitectura legal Deixà publicacions sobre la marina del Masnou Maresme, d’on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d’En Santacília Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona 1912 i en altres certàmens de caràcter local 1911, 1918 A la collecció “Lectura Popular” agrupà les seves poesies, de ressonàncies modernistes Les seves obres més destacades són  Roses místiques 1974 i Les cançons del meu molí 1976 També feu traduccions de Musset,…

Estudià humanitats i llatí Les seves obres dramàtiques es representaren amb èxit, però només se n’han conservat tres, i dues jornades de la lletra Extremos de amor y honor , en prosa Escriví poesia en castellà per a les festesen honor de la Mare de Déu dels Desemparats 1667 i per als certàmens valencians del 1656 per a Vicent Ferrer i el 1669 per a Carles II, i d’altres publicades a Luces de la Aurora València 1665 Diverses dècimes seves figuren a Real Academia celebrada en el Real de Valencia València 1669, i inserí algunes poesies en preliminars d’edicions de l’…

Giuseppe Piras, conegut com a Pino Piras , va ser el més popular dels cantants algueresos, el que va visitar més vegades el Principat de Catalunya i un dels pocs que han tingut accés a la producció discogràfica, amb àlbums com Pino Piras en Poema , Sàtira i Cançó Les seves cançons són sovint populistes, divertides i satíriques Vivva Sant Pere , L’embriagoni nat , La baralla , per bé que tendeixen al lirisme Calma de azul que engamja i a la reivindicació històrica icultural de l’Alguer La ginqueta El 1996 es publicà Il teatro di Pino Piras - Opere inedite i el 2007 les…