Resultats de la cerca

Professà a l’orde dominicà L’any 1749 publicà Harmoniós despertador dels pecadors i agradable sacrifici d’alabança a la Divina Majestat, lo sagrat psalteri o Rosari de Maria  

No identificat amb seguretat, passa per ser autor de nombroses composicions poètiques de caràcter popular, inèdites, i cinc edicions vuitcentistes i Joaquim M Bover li atribuïren l’ Entremès d’en Roegó Florit i na Faldó  1846 del glosador setcentista  Rafael Sastre del Puigderròs

Beneficiat de la seu de València Fou rector de la universitat valenciana el 1503 i el 1524 Fou el nucli d’un grup de teòlegs reformistes influïts per l’erasmisme que produïren obres per a la instrucció de sacerdots ell mateix feu imprimir una Doctrina confessional per a persones d’òrdens sacres València 1556 Participà amb un poema en català, Pasta real més bella que la lluna , al certamen poètic valencià del 1532 en honor de la Puríssima Concepció, que s’imprimí amb la resta de poesies del certamen València 1533 Collaborà en l’obra Panthalia de JB Anyés i de nombrosos tractats teològics i…

Frare dominicà, fou professor de teologia a la Universitat de Cervera i al Collegi Dominicà de Solsona Defensor de l’antic règim, es feu molt popular, en el marc de les lluites ideològiques del Trienni Constitucional, per la Conversa entre Albert i Pasqual 1821, que li valgué l’exili a Tolosa de Llenguadoc i que fou seguida de dues converses entre el 1822 i el 1823, escrites en dècimes, en què atacava la crueltat dels liberals i la falta de llibertat dels sectors catòlics i tradicionals, i hi defensava l’abolició del codi constitucional Després de l’exclaustració s’establí a Solsona Les…

Dominicà 1796, fou destinat al convent de Puigcerdà, del qual fou el darrer prior Durant la guerra del Francès actuà amb els miquelets de la Cerdanya i amb el sometent general per a la defensa de Girona Després de l’exclaustració 1836 es traslladà a França, i més tard, a Andorra, on fou vicari d’Anyós i escriví una Relació sobre la Vall d’Andorra 1838, publicada a Tolosa de Llenguadoc amb un breu pròleg autobiogràfic Collaborà en el Diccionario geográfico universal 1830, dirigit per Antoni Bergnes de las Casas i, amb el pseudònim de Lo Peripatètic Solitari , un…

Dominicà Publicà algunes obres en castellà de tema religiós i deixà un manuscrit, acabat el 1762, titulat Relación de las festivas demostraciones y sagrados cultos con que este real convento de predicadores celebró el tercer centenario de la canonización de Vicente Ferrer , que pretén completar el volum del mateix tema elaborat per Tomàs ↑ Serrano També és autor del Colloqui entre l’Engonari de la Llonja i el Dragó del Collegi , que tracta de les mateixes festes i que fou recollit a la relació corresponent i publicat posteriorment València 1755

Fill de Lluís de Castellar de Vilanova, comte de Castellar i baró de Bicorp i de Quesa El 1603 es casà amb Anna de Peralta Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns amb el pseudònim de Tranquilidad , i hi presentà les úniques obres literàries que se li coneixen catorze composicions poètiques de circumstàncies i un discurs lloant les dones, el Discurso en alabança de las mujeres El 1581 Andreu Rei d’Artieda li dedicà la seva obra Los amantes

Carmelità, conreà la poesia satírica i burlesca en castellà i català, i tingué una certa popularitat, especialment amb la composició Sa potada d’es frare També escriví poemes ascètics en castellà i feu algunes composicions musicals

De noble família, es feu dominicà Professà al convent de Sant Onofre de Museros 1476, del qual fou tres cops prior També residí un temps al convent de Tarragona Traduí La vida de la seràfica santa Caterina de Sena València 1511 de Ramon de Càpua, amb un pròleg on defensa una prosa d’estil senzill, allunyada de l’ornamentació retòrica Segurament fou l’impulsor del certamen literari dedicat a santa Caterina de Siena a València el 1511

Vida i obra Llicenciat en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, es doctorà a Madrid el 1902 i fou catedràtic d’ètica a la UB 1912-49 Participà en l’ Almanac dels Noucentistes 1911, fundà l’Archivo de Psicología y Ética Hispanas 1912 i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1915, que publicà el Manual per a recerques d’etnografia de tot Catalunya 1922, i formà part de diverses institucions científiques i culturals Militant de la Lliga Regionalista, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 i, després de la guerra civil, deu anys ponent de cultura de l’ajuntament de…