Resultats de la cerca

Doctor en drets, rector de l’Estudi General de Vic 1664 i autor de Vida admirable ilustrada de virtudes del mártir ripollés san Eudaldo , dedicada a l’abat de Ripoll Gaspar de Casamitjana i d’Erill, que no s’arribà a imprimir i es conserva a la Biblioteca Episcopal de Vic ms 223 Hi descriu les festes religioses i literàries que tingueren lloc amb motiu del trasllat de les relíquies d’aquest sant a una nova urna 1670 Publicat parcialment el 1997

El 1836 fou desterrat a Barcelona pel fet d’haver participat en uns aldarulls reivindicatius a Maó, d’on fou regidor municipal en diverses ocasions Defensà el trasllat de la seu episcopal de Ciutadella a Maó Fundà i dirigí el periòdic Es Menurquí 1891, del qual sortiren pocs números Escriví, amb la intenció d’introduir una ortografia fonètica per a ús exclusiu dels menorquins, Diccionario menorquín-castellano 1883-87, Quertille des dielécte menurquí 1888 i Tratado de lectura del dialecto menorquín 1870, obres de molt escassa qualitat filològica

Fou ordenat de sacerdot el 1610, beneficiat de la parròquia de Sant Tomàs de València i vicari de l’església de Sant Miquel d’Ontinyent Deixà, manuscrit i inèdit, un volum on descriví cinc dels esdeveniments del seu temps Els més interessants devien ser l’erecció a València de l’Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència el 1606 en català,  Memòria de lo que es practicà, any 1606, en la erecció de la Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència  l’expulsió dels moriscos el 1609 Breve y compendiosa relación de la expulsión de los moriscos de toda España y particularmente del reyno de Valencia,…

Fill de Josep de Vega i de Ponts Monjo benedictí de Ripoll, fou músic i xantre del monestir Membre de l’Acadèmia Desconfiada 1700, hi presentà diversos poemes i, amb el pseudònim de Rector de Pitalluga , fou, juntament amb Joaquim Vives , el responsable de la primera edició de les obres de Vicent Garcia L’ harmonia del Parnàs , 1703, als preliminars de la qual inclogué un sonet laudatori fou el principal redactor de la Vida del poeta que precedeix l’edició —i que consolidà la llegenda biogràfica del Rector de Vallfogona —, raó per la qual anà a Vallfogona de Riucorb per revisar personalment…

Estudià a Salamanca i a València i es doctorà en teologia i dret canònic Fou canonge de la seu de València des del 1584 Fou un dels fundadors de l’ Acadèmia dels Nocturns  de València 1591, en la qual, amb el pseudònim Miedo,  participà seixanta-dues vegades amb poemes i alguns discursos Fou secretari en els certàmens poètics organitzats per Bernat Català de Valeriola i com a tal escriví els cartells, els vexàmens i les sentències El 1600 publicà una Relación de fiestas pel trasllat d’unes relíquies de sant Vicent Ferrer La seva obra destaca per fusionar el teatre cortesà, el popular i l’…

Responsable del departament d’escenificació i dramatúrgia de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona entre el 1995 i el 2003, ha continuat la tasca divulgativa i d’investigació al voltant del fet teatral És autor de les peces teatrals Home tocant el flabiol damunt d’un núvol 1971, El bon samarità, càntir amunt, càntir avall estr 1976, premi Joan Santamaria, El collaret d’algues vermelles 1979, escrita amb Jaume Melendres, premi Crítica Serra d’Or, Despertar glaçat de primavera 1983, premi Ignasi Iglésias 1982, La temporada d’hivernacle 1987, La ruta del salmó 1985, premi Ignasi…

Estudià solfeig, piano, violí i clarinet al convent de Sant Antoni de Pàdua de la seva ciutat natal, i en fou membre de l’orquestra Mestre nacional, exercí al Migjorn Gran Menorca, 1906-15, on fou director de la banda municipal, organista de la parròquia, creà un orfeó i fundà la revista Llum Nova 1912-23 També exercí a Artà 1915-25, on, a partir de la impremta Minerva fundada per ell, hi impulsà les revistes Llevant 1916 i Tresor dels Avis 1922, les quals dirigí fins el seu trasllat a Palma i on publicà nombrosos materials folklòrics Traslladat a Palma l’any 1925, fou membre de…

Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres , del qual escriví un elogi, el 1777 Doctorat el 1765, el 1770 era professor ajudant de dret canònic, però tornà a Barcelona per ajudar el seu germà Ignasi, assessor jurídic de la Junta de Comerç Tanmateix, tornà una altra vegada a Cervera 1776 com a catedràtic de decretals i de dret civil Fou ordenat el 1795 La seva obra principal és Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado en nou volums, acabada el 1793, però…

El 1739 entrà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús de Palma, Mallorca, on estudià filosofia amb Ginebró Serra i, més tard, el 1743, fou ordenat de sacerdot Sis anys després, amb aquest i d’altres companys d’estudis, també mallorquins, anà a Amèrica per treballar-hi com a missioner El 1750, al gener, arribà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando de la capital de Nova Espanya Cinc mesos més tard de la seva arribada, Palou, Serra, i vuit missioners més, foren enviats pel pare Velasco, custodi del collegi de San Fernando a les missions de la Sierra Gorda, a Querétaro, entre…

Vida i obra Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València 1683, on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren 1710 i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva Membre d’una generació…