Fill de Josep de Vega i de Ponts. Monjo benedictí de Ripoll, fou músic i xantre del monestir. Membre de l’Acadèmia Desconfiada (1700), hi presentà diversos poemes i, amb el pseudònim de Rector de Pitalluga, fou, juntament amb Joaquim Vives, el responsable de la primera edició de les obres de Vicent Garcia (L’harmonia del Parnàs, 1703), als preliminars de la qual inclogué un sonet laudatori; fou el principal redactor de la Vida del poeta que precedeix l’edició —i que consolidà la llegenda biogràfica del Rector de Vallfogona—, raó per la qual anà a Vallfogona de Riucorb per revisar personalment els papers de Garcia.
Publicà un sonet laberint en català a les Nenias reales (Barcelona 1701). Sembla que redactà unes notes, amb Pau Ignasi de Dalmases i Ros, sobre la cançó del comte Arnau, perdudes. Traduí de l’italià al castellà El ambicioso político infeliz (publicat el 1699), de Diego Monti, que dedicà a Dalmases. També és autor d’unes constitucions provincials de la Congregació Claustral Tarraconense i d’un Poema elegíaco dramático, premiat en el certamen poètic celebrat a Barcelona el 1702 pel trasllat de les relíquies de sant Oleguer.