Resultats de la cerca

La seva formació musical es basà en el Gradus ad Parnassum , de JJ Fux, i és possible que estudiés amb el mateix Fux a Viena El 1740 esdevingué mestre de música del príncep Anselm von Reichlin-Meldegg a Kempten Probablement, a partir del 1746 o el 1747, fou també músic a la cort de Carles Teodor a Mannheim Al teatre de la cort d’aquesta ciutat figurà com a cantant en els llibrets de les òperes que s’hi representaven Així, per exemple, consta com a virtuoso di camera en el llibret de L’Opimpiade 1749, de B Galuppi Les seves obres sacres ja havien rebut reconeixement a la cort palatina de…

Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1904 Format en l’ambient teatral i bohemi barceloní, fou redactor de La Publicidad des del 1902 i collaborà a Pèl i Ploma amb crítiques musicals Més tard fou director artístic del Liceu, de Barcelona 1912-39, redactor de Papitu i collaborador de Mirador Cofundador de l’Associació Wagneriana de Barcelona, feu nombrosos decorats per a representacions, com ara Parsifal o L’or del Rin , de R Wagner El 1939 s’exilià i fou bibliotecari de la Universitat de Montpeller Amb el seu amic Màrius Aguilar i Diana escriví, amb el pseudònim de Luis Cabañas…

Feu estudis a Viena i a Leipzig, on estudià amb M Reger A deu anys debutà com a pianista en un concert interpretant algunes obres pròpies, i poc després tocà acompanyat per l’Orquestra Simfònica de Viena, amb la qual debutà com a director al cap de sis anys Entrà com a director assistent a la Staatsoper de Berlín, i el 1917 obtingué la titularitat de l’Òpera d’Estrasburg, que mantingué fins l’any 1919 Dirigí successivament les òperes de Praga 1919-21, Darmstadt 1921-22 i Düsseldorf 1922-24 El 1924 assumí la direcció de la Staatsoper de Berlín, càrrec que abandonà el 1929 arran…

Fill i nebot de matemàtics, s’inicià en la disciplina en la qual sobresortiren els seus antecessors, però aviat es decantà vers les ciències experimentals Després de fer estudis de medicina a Basilea, Heidelberg i Estrasburg es doctorà en aquests camp a vint-i-un anys, el 1724 publicà les Exercitationes quaedam mathematicae , que reflectien el seu interès per la matemàtica i en les quals tractava temes de probabilitat i la resolució de l’equació diferencial de Riccati Fou cridat a l’Acadèmia de Sant Petersburg on romangué del 1725 al 1733 Fou aquest el període més fèrtil de la seva creació hi…

Trajectòria acadèmica Llicenciat en història a Barcelona 1947, influït per Salvador Llobet s’interessà per la geografia, disciplina que aprofundí a la Facultat de Ciències, a la Societat Catalana de Geografia, a l’Institut Français i a les universitats de Bordeus, amb Lluís Solé i Sabarís, Pierre Deffontaines, Salvador Llobet i Louis Papy, i de París i Estrasburg, on rebé la influència de geògrafs com Pierre George i Jean Tricart Doctorat a Madrid el 1956 amb la tesi La comarca de Bages El medio físico y la evolución humana , fou catedràtic el 1958 a la Universitat de Múrcia, i des del 1965 a…

Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1952, a Lovaina i a Zuric i es doctorà a Madrid el 1952 Professor a Barcelona i, des del 1959, a Basilea del 1967 al 1998 com a titular, fou professor associat de la Universitat d’Estrasburg 1968-72 Tingué com a mestres Antoni M Badia i Margarit, Felip Mateu i Llopis, Martí de Riquer, Josep M de Casacuberta i Joan Bastardas i, en lexicografia romànica, sobretot catalana i castellana, Walther von Wartburg, Sever Pop i Arnald Steiger Estudià temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia i edità textos antics…