Resultats de la cerca

La seva periodicitat és anual, malgrat que els problemes financers, entre altres, en dificultaren la continuïtat durant els anys vuitanta, fet que se superà a partir del 1990, en què l’edició esdevingué més regular Amb l’objectiu principal de divulgar i fer conèixer els estudis d’història, arqueologia i altres ciències dins l’àmbit de la comarca, la revista recull i edita els treballs presentats al Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, i rep el suport de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV El 1990 i, posteriorment, el 1997 s’iniciaren noves etapes en la línia i la…

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Exercí com a director de la banda de la Casa de la Caritat de Barcelona És autor d’obres simfòniques i corals, i sobretot de sardanes, de les quals se’n coneixen una vintena Cal destacar-ne L’aplec de la sardana , Aplec de Farners , La platja de Riells , La torre de Montgó , Flor nevada i la sardana revessa Endevina endevineta 1907

Fou fundat el 6 d’octubre de 1901, arran d’un concert que l’Orfeó Català oferí l’1 de setembre d’aquell mateix any a Manresa Seguint el model de l’Orfeó Català, fou impulsat pels sectors catalanistes, tot aglutinant esforços de la Lliga Regional i de l’Associació Obrera Catalanista, però sobretot per la tenacitat del seu primer director, Estanislau Casas L’Orfeó Manresà fou membre fundacional de la Germanor dels Orfeons de Catalunya el 1918, com també del Secretariat dels Orfeons de Catalunya el 1960 Així mateix fou l’ànima de l’organització del primer aplec comarcal dels orfeons…

Els tres volums de què consta foren utilitzats per Pèire de Marca en la redacció de la Marca Hispanica, sive limes Hispanicus i avui es conserven a la secció de manuscrit de la BNP, on han estat catalogats amb els números 234, 238 i 239 del fons Baluze La integren transcripcions i regestos de documents, estatuts d’ordes religiosos, genealogies, relacions històriques, esbossos de monografies i correspondència amb erudits coetanis El mateix autor, en el pròleg, justifica el caràcter heterogeni i poc elaborat de l’obra, tot allegant que no constitueix més que un aplec dels textos reunits, al…

Resident des que tenia nou anys a Agullana, s’inicià de jove com a intèrpret de fiscorn a la formació la Juvenil Agullanense Vers el 1914 es traslladà a Barcelona, i cap al 1921 debutà com a compositor de sardanes amb L’aplec de joventut Més tard adquirí una forta popularitat amb títols com Noies martinenques , Cantant la Festa 1927, Batecs del cor o Refilets de l’avi , d’estil autòcton i senzill Contribuí al seu èxit la composició de Noies palamosines , sardana composta per a un conjunt de deu cobles A més d’unes 200 sardanes, també és autor de peces de música religiosa, cuplets, himnes i…

Inicià els estudis de piano a sis anys a l’Escola Central de Moscou, i posteriorment els continuà al conservatori de la capital russa, on fou deixebla de Lev Oborin L’any 1968 guanyà el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica, fet que li obrí les portes a una carrera de gran projecció internacional, amb un reeixit debut al maig del 1971 al Théatre de la Ville de París en un concert dedicat a joves solistes soviètics Dotada d’una gran tècnica, ha esdevingut una destacada intèrpret de l’obra de S Prokof’ev, de qui ha interpretat un aplec d’obres poc conegudes, com…

Fou director de l’Institut Prussià d’Història a Roma 1903, màxim responsable de l’Institut Emperador Guillem per a la Història d’Alemanya i dels Arxius Estatals de Prússia 1915-29, i president de la direcció dels Monumenta Germaniae historica 1919-35 Al final del s XIX li fou encarregada una nova edició dels documents papals anteriors al 1198 que havia de substituir la que n’havia fet Philipp Jaffé a les Regesta Pontificum Romanorum ab condita Ecclesia ad annum1198 iniciada el 1851 i que en 1885-88 havia estat objecte d’una segona edició millorada En aquesta empresa, Kehr comptà amb el suport…

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat i a setze anys entrà al seminari de la Seu d’Urgell per fer els estudis eclesiàstics, on també estudià harmonia, composició i orgue amb Enric Marfany El 1912 guanyà la plaça d’organista de Ponts Noguera, i el 1914, la de la catedral de Tarragona També fou subdirector de l’Orfeó Tarragoní i professor i director de música de la Casa Provincial de Beneficiència Escriví música religiosa -lamentacions, misses, responsoris, cantates, goigs-, quartets per a corda, peces per a orgue, obres per a cor i orquestra -com el poema Montserrat -, la suite La…

Entre el 1894 i el 1906 escriví, en cinc volums, la Història de la Ilustre y real vila ducal de Montblanch , inèdita, els manuscrits de la qual es troben repartits entre el Museu Arxiu de Montblanc i l’Arxiu de la Corona d’Aragó Tot i la manca de rigor històric, l’obra és interessant per la descripció que l’autor fa del folklore, costums i esdeveniments diversos, a més de les làmines que illustren el text El 1895 realitzà una sèrie de conferències al Centre Excursionista de Catalunya sobre els orígens de Montblanc, aparegudes el 1903 en la revista local La Conca de Barberà L’any…

Els seus primers directors foren Manuel Riu i Riu i Salvador Claramunt Fins l’any 2001 publicà 21 números Els volums 20-21 i 22 contenen l’aplec de treballs presentats com a homenatge al professor M Riu i Riu Inicialment, la revista s’organitzà en tres seccions metodologia, història i arqueologia Posteriorment se’n modificà l’estructura i els apartats foren fonts i documents, dossier, articles i miscellània Aquesta publicació ha donat a conèixer preferentment les recerques dels investigadors del Departament d’Història Medieval de la UB, però també hi han collaborat destacats…