Resultats de la cerca

Vida Considerat el més gran intèrpret de violoncel del segle XX, i un dels millors de tots els temps, fou també l’home que escollí viure i morir a l’exili per fidelitat als seus ideals de llibertat, de pau i de catalanitat Nasqué en el si d’una família modesta A cinc anys començà l’estudi de la música amb el seu pare, Carles, i molt aviat li cridà l’atenció el violoncel Conscient del talent que tenia per a la música, la seva mare decidí traslladar-se a Barcelona, on el noi estudià a l’Escola Municipal de Música amb Josep Garcia i Robles , que fou l’únic mestre de violoncel que tingué Casals…

Vida i obra Pertanyent a una família benestant de jueus conversos, xuetes, cursà estudis secundaris a l’Institut Balear S’interessà des de molt jove per la cultura catalana Els seus primers poemes catalans, no recollits en volum fins després de la seva mort Records de jovenesa, 1900, són d’un Romanticisme que palesa la influència de la poesia popular en canvi, els escassos que, potser per influència de la revista La Palma o de l’escola conventual on cursà humanitats, escriví en castellà, són d’una qualitat molt inferior i usen unes formes retòriques més o menys provincianes El 1844 es…

Vida Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa Fixà la residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals Tingué per mestres Josep M Cogul harmonia, Vicenç M Gibert contrapunt, fuga i orgue, Josep Barberà composició i Felip Pedrell musicologia Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de Barcelona …

Vida i obra Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana i fill de l’historiador Ferran de Sagarra i de Siscar , feu el batxillerat al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp i la carrera de lleis a la Universitat de Barcelona El 1916 ingressà a l’Instituto Diplomático y Consular, de Madrid, però, poc abans d’acabar-los, deixà els estudis per dedicar-se de ple a la literatura El 1913 guanyà l’englantina d’or en els Jocs Florals de Barcelona i l’any següent publicà el seu Primer llibre de poemes El 1919 i, gràcies a J Ortega y Gasset, entrà en el periodisme professional com a…

Fill del cartògraf Cresques Abraham , pertanyia a la comunitat jueva Seguí la professió paterna de dibuixant de miniatures, mapes i brúixoles, per la qual cosa mantingué relacions amb la Casa Reial d’Aragó Participà, amb el seu pare, en l’elaboració de l’ Atles català , i sovint tots dos són analitzats conjuntament i de manera general en els estudis sobre la cartografia mallorquina Pere el Cerimoniós i Joan I li concediren el títol de familiar reial 1380, 1381 Hom no en coneix descendència, malgrat l’autorització de bigàmia que havia obtingut el 1381 El 1391, a causa del saqueig del call de…

Es llicencià en lletres Després d’algunes collaboracions juvenils a Joventut  i a La Veu de Catalunya , feu la seva entrada pública en la poesia catalana amb el volum Intermezzo galant 1910 en la línia de la poesia noucentista establerta per Josep Carner, de qui fou un gran amic, i Guerau de Liost El mateix any publicà un altre llibre de versos plenament noucentista prologat per Eugeni d’Ors Turment-Froment , que havia de ser considerat pel poeta l’ opus I d’una sèrie de poemaris que seguirien aquesta numeració fins al CXXI molts dels quals restaren inèdits Els seus primers llibres, que…

Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid, càrrec que…