Vida
Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot (1912). La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa. Fixà la residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals. Tingué per mestres Josep M. Cogul (harmonia), Vicenç M. Gibert (contrapunt, fuga i orgue), Josep Barberà (composició) i Felip Pedrell (musicologia). Juntament amb Francesc de P. Baldelló i Gregori M. Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de Barcelona. Interessat per la recerca i la recuperació del cant eclesiàstic, el 1916 fundà la Schola Cantorum a la parròquia de Santa Madrona de Barcelona.
Del 1917 al 1957 fou cap del departament de música de la Biblioteca de Catalunya. Fou en bona part el responsable de la formació i l’organització de les col·leccions musicals de la Biblioteca de Catalunya, des d’on impulsà una col·lecció de publicacions musicals i amplià el fons de música antiga, mitjançant l’adquisició de manuscrits i còdexs musicals. Becat per la Diputació Provincial de Barcelona, amplià els estudis de musicologia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia (1923-24), on fou deixeble de Willibald Gurlitt, i a la Universitat de Göttingen (1928), amb Friedrich Ludwig. Ludwig i Pedrell foren els seus veritables mestres i els qui més l’influïren en la seva formació com a musicòleg.
Des del 1927 ocupà la càtedra d’història de la música al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, i entre el 1933 i el 1936 impartí aquesta disciplina a la Universitat de Barcelona. Exiliat durant la Guerra Civil Espanyola, prosseguí la seva tasca musicològica a Alemanya amb R. von Ficker i O. Ursprung.
De nou a Barcelona, l’any 1943 fou nomenat director de l’Institut Espanyol de Musicologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques, centre acabat de crear; des d’aquest càrrec propicià el desenvolupament de la historiografia de la música espanyola, posà al descobert molts dels aspectes obscurs donant a conèixer autors i obres oblidats o desconeguts, i obrí camins d’investigació als seus continuadors. El 1946 fundà la revista Anuario Musical, portaveu de l’Institut, per tal d’atraure l’atenció sobre el ric patrimoni peninsular, i inicià la sèrie “Catálogos musicales” amb l’edició del catàleg de la Biblioteca Nacional de Madrid (en col·laboració amb Josep Subirà, 1946-51).
Des del 1947, per nomenament pontifici, dirigí el Pontificio Istituto di Musica Sacra a Roma, càrrec que conservà fins a la seva mort, i on dugué a terme una fecunda labor amb la creació de la disciplina de musicologia, l’organització de la plantilla de professors, l’increment dels instruments musicals, l’enriquiment de la biblioteca, la classificació de la discografia i l’augment de l’arxiu musical. Promogué els congressos internacionals de música sagrada i la Federació d’Associacions Cecilianes en la Consociatio Internationales Musicae Sacrae, aprovada per Pau VI.
Obra
La seva activitat musicològica s’inicià amb la recollida de cançons tradicionals i treballs d’investigació folklòrica per les comarques tarragonines, Solsona, el Berguedà i el Pirineu lleidatà, i recopilà 3.342 documents. Es donà a conèixer amb estudis que denoten la seva passió tant pels temes religiosos com per la música, amb atenció especial al món popular i a l’època medieval i del Renaixement. Treballà en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1924-29). En català, destaquen títols com Cançons populars del Camp de Tarragona (1923), Les melodies del trobador Giraut Riquier (1926) i La música a Catalunya fins al segle XIII (1935). Posteriorment, se centrà en la música espanyola de l’edat mitjana al segle XVIII.
Una de les seves obres més importants, amb la qual es donà a conèixer a la comunitat musical internacional, són el tres volums d’El còdex musical de Las Huelgas (1928-31), facsímil, transcripció i estudi de la polifonia del segle XIII continguda en el manuscrit del convent femení de Burgos, font d’informació inesgotable sobre la música i la cultura medievals a la Península Ibèrica.
Anteriors a la Guerra Civil són també les seves grans contribucions al coneixement i la recuperació de la música catalana, especialment la medieval i renaixentista: Els madrigals i la missa de difunts d’en Brudieu (1921), en col·laboració amb Felip Pedrell, els dos volums de l’Opera omnia dedicats al polifonista Joan Pujol (I, 1926; II, 1932) i La música a Catalunya fins al segle XIII (1935).
En col·laboració amb Robert Gerhard donà a conèixer l’obra de cambra del P. Antoni Soler amb l’edició dels Sis quintets per a instruments d’arc i orgue o clave obligat (1933). Més tard publicà els tres volums de l’edició monumental de La música de las cantigas de Santa María del rey Alfonso el Sabio (1943, 1958, 1964), segurament la seva obra més ambiciosa i que confegí durant els anys de sojorn al monestir de Mary Ward (Múnic), durant la Guerra Civil. Seguiren Matheo Flecha: Las Ensaladas (1955), les obres completes de l’organista Joan Baptista Cabanilles (1927, 1933, 1936, 1956) i una Antología de organistas españoles del siglo XVII (1965-68), obres totes elles publicades per la Biblioteca de Catalunya.
El 1941 inaugurà la col·lecció “Monumentos de la Música Española”, que dirigí fins a la seva mort, amb volums dedicats a La música en la corte de los Reyes Católicos (1941-51), en què edità el Cancionero Musical de Palacio; La música en la corte de Carlos V (1944), amb la transcripció del Libro de cifra nueva para tecla, harpa y vihuela de Luys Venegas de Henestrosa; Recopilación de sonetos y villancicos a quatro y a cinco de Juan Vásquez (1946) i diversos volums dedicats a les Opera omnia de Cristóbal de Morales (1952-69) i Tomás Luis de Victoria (1965-69), a més de les Obras de música para tecla, arpa y vihuela d’Antonio de Cabezón (1966). Les obres completes de Morales i Victoria foren completament concebudes i realitzades, en col·laboració amb l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia de Roma, durant la seva estada a la capital italiana. La seva obra pòstuma aparegué amb el títol Historia de la música medieval en Navarra (1970) i es tracta d’un ampli estudi històric sobre la pràctica musical a Navarra.
També publicà un gran nombre d’articles, prop de 200, en nombroses revistes, miscel·lànies i obres col·lectives.
Obtingué un gran reconeixement internacional com a figura indiscutible de la música medieval i fou convidat a participar en els fòrums internacionals més prestigiosos de la seva disciplina. Rebé nombrosos títols acadèmics: vicepresident de la Societat Internacional de Musicologia (1933-58), acadèmic de la RABLB (1940), membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (1941) i de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1943), membre de la Royal Music Association de Londres (1945), de l’Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les (1949), de l’Acadèmia Petrarca d’Arezzo (1951), de la Hispanic Society d’Amèrica (1957) i de l’Acadèmia de Música de Viena (1960). També obtingué nombrosos premis i condecoracions, entre els quals destaquen la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1957) i la Gran Creu d’Isabel la Catòlica (1958). Pius XII el nomenà protonotari apostòlic ad instar el 1958.
A setanta anys rebé en homenatge l’ofrena d’una miscel·lània de 68 estudis realitzats pels seus col·legues nacionals i estrangers publicats pel CSIC amb el títol Miscelánea en homenaje a monseñor Higinio Anglés (1958-61). Com a homenatge pòstum es publicà el recull Hygini Anglés: Scripta Musicologica, en què apareixen diversos estudis seus publicats en nombroses revistes. El centenari del seu naixement fou recordat en el núm. 43 de l’Anuario Musical. Finalment, el 1988, la Universitat Autònoma de Barcelona i el CSIC organitzaren el Congrés Internacional Higini Anglès i la Musicologia Hispànica.
Bibliografia
- Actes del Congrés Internacional “Higini Anglès i la musicologia hispànica” (Barcelona, 1988), dins Recerca Musicològica, IX-X (1989-90).
- Anglès, H. (1952): Atti del Congresso Internazionale di Musica Sacra, Roma, 25-30 maggio 1950. Roma, Desclée Cie.
- Anglès, H. (1921): Catàleg dels manuscrits musicals de la Col·lecció Pedrell. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
- Anglès, H. (1931): El Còdex Musical de Las Huelgas: música a veus dels segles XIII-XIV. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya.
- Anglès, H. (1948): Gloriosa contribución de España a la Historia de la Música Universal. Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas; S.Aguirre.
- Anglès, H. (1970): Historia de la música medieval en Navarra. Pamplona, Aranzadi; Diputación Foral de Navarra. Institución Príncipe de Viana.
- Anglès, H. (1935): La música a Catalunya fins al segle XIII. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya.
- Anglès, H. (1943-1964): La música de las Cantigas de Santa Maria del Rey Alfonso el Sabio. Barcelona, Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central.
- Anglès, H. (1944): La música en la Corte de Carlos V, con la transcripción del Libro de cifra nueva para tecla, harpa y vihuela de Luys Venegas de Henestrosa (Alcalá de Henares, 1557). Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología.
- Anglès, H. (1947): La música en la Corte de los Reyes Católicos II: Cancionero Musical de Palacio. Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas; Instituto Diego Velázquez.
- Anglès, H. (1941): La música en la Corte de los Reyes Católicos I: Polifonía religiosa. Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas; Instituto Diego Velázquez.
- Anglès, H. (1941): La música española desde la edad media hasta nuestros dias: catálogo de la exposición histórica celebrada en conmemoración del primer centenario del nacimiento del maestro Felipe Pedrell (18 de mayo-25 de junio 1941). Barcelona, Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central.
- Anglès, H. (1962): La musica organistica della Spagna nei sec. XVI-XVII e l’opera di Cabanilles. Roma, Tip. Ars Nova.
- Anglès, H. (1927): Les “Cantigas” del rei n’Anfós el Savi. Barcelona, Imp. Subirana.
- Anglès, H. (1948): Les melodies del trobador Guiraut Riquier dins Anglès i Pàmies, H.: Il canto gregoriano e l’opera dell’Abate Dom G.M. Suñol, discorso commemorativo. Roma, Pontificio Istituto di Musica Sacra.
- Anglès, H. (1954): L’opera di Morales e lo sviluppo della polifonia sacra spagnola nel 1500. Roma, Embajada de España.
- Anglès, H. (1966): Nel quarto centenario della morte di Antonio de Cabezón organista di Carlo V e di Filippo II. Roma, Ars Nova Tip.
- Anglès, H.; López-Calo, J. (1975-1976): Scripta musicologica. Roma, Edizioni di Storia e Letteratura.
- Anglès, H.; Otaño, N. (1943): La música en la España de Fernando el Santo y de Alfonso el Sabio. Discurso leído el dia 28 de junio de 1943, en la recepción pública del... y contestación por el Excmo. Sr. R.P. Nemesio Otaño. Madrid, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando; Imp. Barcelona; Casa Provincial de Caridad.
- Anglès, H.; Sagaseta, A. (1973): Las canciones del rey Teobaldo: obra póstuma. Pamplona, Diputación Foral de Navarra.
- Anglès, H.; Subirà, J. (1946-1951): Catálogo musical de la Biblioteca Nacional de Madrid. Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología.
- Brudieu, J.; Pedrell, F.; Anglès, H. (1921): Els Madrigals i la Missa de Difunts. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Departament de Música de la Biblioteca de Catalunya.
- Cabanilles, J. B.; Anglès, H.; Climent, J. (1927-1989): Opera Omnia. Barcelona, Biblioteca de Catalunya.
- Cabezón, A. de; Pedrell, F.; Anglès, H. (1966): Obras de música para tecla, arpa y vihuela recopiladas y puestas en cifra por Hernando de Cabezón su hijo. Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología.
- Della Corte, A. ; Pannain, G.; Anglès, H. (1950): Historia de la música, Barcelona, Editorial Labor.
- Dolç, J. (1988): Higini Anglès (1888-1969), prevere de Maspujols (Baix Camp), Musicòleg. Tarragona, El Mèdol.
- Fletxa, M. [El Vell]; Anglès, H. (1954): Las Ensaladas (Praga 1581). Barcelona, Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central.
- López-Calo, J. (1970): Exposición Higinio Anglés. In memoriam. Teatro Real, Madrid, 1-12 octubre 1970. Madrid, Instituto de Cultura Hispánica. Dirección General de Bellas Artes.
- López-Calo, J. (ed.) (1975-76): Hygini Anglès, Scripta musicologica, 3 vols. Roma, Edizioni de Storia e Letteratura.
- Miscelánea en homenaje a monseñor Higinio Anglés, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1958-1961.
- Morales, C. de; A, H. (1952-1971): Opera omnia. Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Delegación de Roma.
- Pena, J.; Anglès, H.; Querol, M. [et al.] (1954): Diccionario de la música Labor. Barcelona, Editorial Labor.
- Pujol, J. P.; Anglès, H. (1926-1932): Opera omnia. Barcelona, Biblioteca de Catalunya.
- Soler, A.; Gerhard, R.; Anglès, H. (1933): Sis quintets per a instruments d’arc i orgue o clave obligat. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya.
- Vásquez, J.; Anglès, H. (1946): Recopilación de Sonetos y Villancicos a quatro y a cinco (Sevilla, 1560). Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología.
- Victoria, T. L. de; Pedrell, F.; Anglès, H. (1965-1968): Opera Omnia. Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
- Wolf, J.; Anglès, H.; Subirà, J. (1934): Historia de la música. Barcelona, Editorial Labor.