Resultats de la cerca

Religiós caputxí, adoptà el nom d’ Andreu de Palma Es llicencià en dret civil a la Universitat de Barcelona 1914 i, després, ingressà a l’orde dels caputxins 1915 i fou ordenat de sacerdot Residí en diversos convents de Sarrià, Tarragona, Palma i Barcelona Proper al catalanisme signà el Manifest del 1936, es contingué amb l’esclat de la guerra civil per la repressió dels revoltats envers aquesta ideologia Rebé la medalla de bronze de l’Ajuntament de Palma 1952 Com a investigador, la seva tasca se centrà en la història eclesiàstica dels Països Catalans i en l’estudi, crítica i…

La seva obra pròpiament historiogràfica fou molt notable, sobretot pel caràcter pioner en l’estudi del nacionalisme polític L’extensa Panoràmica del nacionalisme català 1975, en sis volums, és tot un clàssic i encara serveix com a llibre de referència vg historiografia del catalanisme posterior al 1936 Tanmateix, aquesta obra havia de ser el punt de partida d’un projecte més ampli, Catalanisme sense mites , que no acabà de realitzar Alguns dels seus plantejaments teòrics principals, però, els exposà en els llibres d’assaig polític apareguts durant la dècada de 1970-80 i 1980-90 Els punts més…

Vida i obra Fou l’intellectual més complet i representatiu de la historiografia menorquina del nou-cents Per mitjà de l’accés a fons documentals, contribuí a renovar la ciència històrica, tant des d’una perspectiva general com des de les aportacions substancials que feu a l’estudi de l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna, especialment el s XVIII, i també l’època contemporània La seva concepció àmplia de la història inclogué els vessants polític, social, econòmic i cultural, amb tot el que això darrer significà d’anàlisi artística, literària i fins i tot de la vida quotidiana El seu període de…