Resultats de la cerca

Exemple 1 - Alleluia Justus ut palma Exemple 2 - Pascha Nostrum © Fototecacat/ Jesús Alises Al segle XIII, designà un estil a mig camí entre l’estil rítmicament no mesurat de l’ organum melismàtic i l’estil rítmicament mesurat del discant Fou característic d’aquest estil, descrit per primera vegada per J de Garlandia, que la veu superior o duplum obeís la rítmica modal mentre que la veu inferior o tenor es mantenia en estil bordó ex 2 Les seccions de còpula acostumaren a presentar dues parts substancialment simètriques l’ antecedens i el consequens ex 2 Al final del segle XIII…

Exemples 1 i 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Al segle XII, el terme llatí discantus , format a partir de la paraula diaphonia diafonia , designava la tècnica polifònica consistent a afegir una veu, anomenada també discantus , a una veu que feia un cant pla, anomenada cantus Aquesta tècnica privilegià la relació homorítmica o nota contra nota i el moviment contrari ex 1 En el repertori polifònic de l’Escola de Sant Marçal, el terme discantus descriví aquelles seccions en què les veus presentaven una activitat rítmica similar, ja fos nota contra nota o melisma contra melisma, mentre que el…

Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Tot i que s’acostuma a identificar amb una determinada successió d’intervals o d’acords, la cadència és un fenomen que depèn també d’altres paràmetres musicals, en particular del formal conclusivitat/suspensivitat D’altra banda, entesa com una determinada successió d’acords —estiguin o no al final de la peça—, la cadència té un paper important en la teoria harmònica harmonia2 , bé perquè representa la progressió harmònica bàsica JP Rameau, bé perquè expressa la jerarquia tonal a través de les seves funcions H Riemann Cadència i clàusula Exemple 3 ©…

Situació Vista aèria d’aquesta important església que presideix el nucli històric de la vila de Costoja ECSA - Camara JP Joffre L’església parroquial de Santa Maria presideix el petit agrupament de cases que formen la vila de Costoja Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 22′ 8″ N - Long 2° 39′ 7″ E Per a arribar a Costoja, si es parteix d’Arles, cal agafar la carretera D-115, i després d’haver fet un recorregut d’uns 5 km, cal desviar-se a mà esquerra per la carretera D-3 que porta a Costoja després d’haver passat per Sant Llorenç de Cerdans També s’hi pot accedir per la carretera GI-503, que…