Resultats de la cerca

Nascut en una família de llarga tradició musical, a set anys fou admès com a alumne d’Ede Banda a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest Es perfeccionà amb Enrico Mainardi i es diplomà a l’Acadèmia de Música de Santa Cecília de Roma el 1962 Un any després fou guardonat al Concurs Internacional de Violoncel Pau Casals, celebrat a Budapest Continuà els estudis de perfeccionament a Puerto Rico amb Pau Casals 1965-66, que el convidà a participar en el Festival de Marlboro durant quatre anys consecutius Així mateix, ha estat convidat als festivals de Salzburg, Lucerna i Praga i ha fet gires…

Es formà musicalment a la Banda de Música de la Policía de Asunción, on estudià amb M Godoy, E Campani i S Dentice, i més tard amplià els seus coneixements al Gimnasio Paraguayo A causa de les seves idees comunistes, es veié forçat a fugir i anà a l’Argentina, on fundà l’Orquesta Ortiz Guerrero, amb la qual donà a conèixer la música popular del Paraguai La creació d’una forma de cançó que anomenà guarania li feu obtenir un gran èxit popular, amb peces com India o Panambí Verá El 1936, amb la revolució socialista, pogué retornar temporalment al Paraguai, on fou nomenat director de l’Orquesta…

Tenor líric, de grans facultats i especialitzat en el repertori italià De veu brillant i amb un timbre esmaltat, és considerat un dels principals tenors operístics Heretà la sensibilitat pel cant a través de la seva família De nen, fou petit cantor a l’escolania de Santa Maria del Mar i posteriorment inicià estudis de cant amb Jaume Francisco Puig Tot i haver interpretat només alguns papers secundaris al Gran Teatre del Liceu, guanyà el segon premi del Concurs Internacional de Cant de l’Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera Poc després, i gràcies a una beca de la Diputació de Barcelona,…

Membre d’una família jueva, des dels cinc anys fins que es diplomà al conservatori de la seva ciutat natal, el 1926, fou alumne de P’otr Stol’arskij Després d’haver participat en diversos concerts organitzats pel seu mestre, en què actuà sovint el violinista Nathan Milstein, feu el seu debut oficial el 1923 amb un concert de programa molt virtuosístic El 1925 feu la seva primera gira per Ucraïna com a solista, i el 1927 fou convidat a la capital, Kíev, per a interpretar el Concert per a violí d’A Glazunov sota la direcció del mateix compositor Des d’aleshores recorregué el món i assolí una…

Vida Provinent d’una família pagesa, de primer fou pastor i agricultor La seva passió per cantar jotes dugué el seu pare a animar-lo a estudiar cant, cosa que feu a Barcelona, tot i que en un principi no fou acceptat al Conservatori del Liceu Finalment hi accedí gràcies a la professora Luisa Pierrick, primera mestra i futura esposa del tenor El 1919 debutà al Teatre Comunale de Trieste amb Francesca da Rimini , de R Zandonai, amb gran èxit de públic Tres anys després interpretà Carmen a Madrid, i el 1923 es presentà amb unes memorables funcions de Tosca al Metropolitan de Nova York, teatre on…

Vida Procedent d’una família humil, durant la seva infantesa fou pastor El director de l’orfeó de la vall del Roncal descobrí les possibilitats de la seva veu i presentà el jove Sebastián a H Eslava, el qual feu possible l’anada de Gayarre a Madrid per estudiar amb L Puig i A Cordero Debutà a Tudela el 1867, amb la sarsuela de J Gaztambide Luz y sombra El resultat, però, no fou l’esperat i li fou denegada la beca per a continuar els seus estudis Gayarre hagué de treballar com a corista al Teatro de la Zarzuela, feina que li reportava uns beneficis molt migrats, i, descoratjat, retornà a…

El pare morí quan Charles tenia sis anys, i al cap d’un any i mig la mare es tornà a casar, amb el comandant Aupick L’enyorança del pare que el poeta convertí en figura quasi mítica i el ressentiment contra la mare, unida amb un home d’un estament i d’una mentalitat del tot estranys al poeta, contribuïren molt a fixar les seves actituds morals Un viatge per mar cap a Calcuta 1841, destinat a distreure'l de les seves suposades males companyies, el dugué només fins a l’illa de la Reunió, però les imatges dels tròpics es retroben molt sovint en la seva poesia El 1842, major d’edat i…

Aquesta església és la parròquia de la vila de Tolba i presideix el nucli de poblament Depengué en un primer moment de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Falç, de la qual més tard s’independitzà Tot i els seus suposats orígens com a seu del bisbat visigòtic d’Ictosa, les primeres referències de l’església cal cercar-les al segle XI Hom suposa que fou concedida a la canònica de Sant Vicenç de Roda pel rei Sanç Ramírez El bisbe Ramon Dalmau, desitjós de fonamentar l’antiguitat i per tant la independència de la seu de Roda envers la d’Urgell, identificà Tolba amb la mítica…

Les parròquies i el deganat Mapa del deganat de Conflent, al segle XIII A Pladevall El Conflent ha estat sempre un dels tres grans territoris que han format la diòcesi d’Elna, juntament amb el Rosselló i el Vallespir Les tres comarques formaran els tres futurs grans ardiaconats de la diòcesi Fins entrat el segle IX no hi ha notícia d’esglésies ni vida religiosa per manca de documentació anterior El primer “document” que se sol citar per fer esment del Conflent és la delimitació de la falsa o falsificada delimitació de la diòcesi d’Elna continguda en la divisió del rei Vamba vers el 678 en la…

El primer és la manca de perspectiva històrica suficient, o, dit d’una altra manera, la perspectiva massa propera, que pot tendir a magnificar algunes dades i a menystenir-ne d’altres que en el futur es puguin veure com a essencials El segon problema és comú en l’estudi de qualsevol període de la història de la música encara que potser només és realment conflictiu quan es tracta de música dels darrers 300 anys interessa la pràctica general d’una època o bé els seus resultats artísticament rellevants La tria no és innocent l’historiador que considera la Segona cantata d’A von Webern, opus 31…