Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Stanley Weiner
Música
Violinista i compositor nord-americà d’origen rus.
El 1947 es convertí en el concertino més jove de l’Orquestra Filharmònica de Nova York, llavors sota la direcció de L Bernstein Més tard fou primer violí en l’Orquestra d’Indianapolis amb el director Fabian Sevitzky La seva faceta més destacable fou, però, la de solista Fou catedràtic de violí al Conservatori d’Hamburg El 1953 s’establí a Brusselles Compongué 213 obres, que, segons el mateix Weiner, s’aparten conscientment de l’avantguarda de l’època Fou un dels millors compositors per a fagot del segle XX, amb obres com Concert , opus 21 1969, Sonata , opus 32 1970, i Suite ,…
Fèlix Martínez i Comín
Música
Compositor català.
Estudià piano i violí al Conservatori Municipal de Barcelona, i posteriorment harmonia i composició amb J Zamacois Actuà com a intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins el 1936 Els anys quaranta s’especialitzà en la música de ball, de la qual fou un destre arranjador, i també s’inicià en la cobla, gènere que finalment conreà a bastament i en el qual obtingué nombrosos premis i destacà com un dels primers experimentadors en combinacions instrumentals La seva producció també inclou música de cambra, lieder i algunes peces simfòniques,…
Hildegarda
Cristianisme
Música
Mística benedictina.
Entrà al monestir benedictí de Disibodenberg 1113, d’on fou abadessa 1136 El 1147 fundà un monestir a Rupertsberg, localitat renana propera a Bingen, del qual esdevingué abadessa, i més tard fundà una segona casa a Rüdesheim 1165 Protegida per Frederic I Barba-roja, dugué a terme missions diplomàtiques per Alemanya Després de la seva mort, hom feu, sense èxit, diversos intents de canonitzar-la La diversitat d’interessos i d’activitats de Hildegarda és excepcional, sobretot tenint en compte les limitacions que l’època imposava a les dones Al costat de la seva fama de mística i visionària i de…
,
El territori i el món rural
El fet d’intentar abordar l’estudi del món rural a Catalunya durant els, fins ara, segles foscos de l’antiguitat tardana IV-VII, i únicament a partir de l’arqueologia, pot semblar una tasca arriscada en restar fora del discurs historic dels esdeveniments Però en les ultimes dècades del segle XX s’han produït tot un seguit de novetats pel que fa a les fonts i a la metodologia, que han fet valorar amb altres ulls esdeveniments i conceptes de la historiografia tradicional En primer lloc, la publicació del repertori de les ceràmiques nord-africanes, orientals i narboneses, la qual cosa ha permès…