Resultats de la cerca

En general, rep aquest nom qualsevol peça o moviment lent -especialment el d’una sonata, simfonia o concert-, tot i no portar l’indicatiu adagio

Al començament del segle XVII s’associava a un relaxament del moviment, més pausat i lliure, que es podia donar al final d’una composició Als segles XVIII i XIX, en canvi, solia designar el més lent dels tempi , tot diferenciant-se de termes similars, com ara largo i grave , en aspectes més relacionats amb el caràcter seriositat, solemnitat, etc

Indica un tempo lleugerament més ràpid que l' adagio Designa també, per extensió, una peça o un moviment lent més breu o de textura relativament més lleugera que l' adagio Un dels exemples més coneguts és el quart moviment de la Cinquena simfonia de Mahler

Més en general, qualsevol peça o moviment moderadament lent però que no arriba a tenir la solemnitat ni el caràcter ombrívol de l' adagio

Més en general, qualsevol peça o moviment més lent que l' adagio , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu lento Com el largo , es tracta usualment d’un dels moviments centrals A diferència d’aquest, però, no constitueix cap determinació del caràcter o l’execució

El tipus d’enharmetria més freqüent és el de l’organització diferent de grups de sis pulsacions, sigui en dos grups de tres que es podria escriure en compàs de 6/8, sigui en tres grups de dues pulsacions que es podria escriure en compàs de 3/4 J Haydn Quartet op 20, núm 5 , III Adagio © Fototecacat/ Jesús Alises

Tot i que sovint se situa el lento entre el largo , més lent, i l' adagio , més ràpid, el seu significat és ambigu i depèn, en gran part, de l’època i el compositor El seu ús data del principi del segle XVII, i ha estat entre els compositors francesos on ha obtingut més acceptació amb les formes lent i lentement

Representa 1/128 part de la rodona La figura de quartifusa apareix poc en les partitures, encara que és conegut l’ús que en feu Beethoven en les sonates per a piano, opus 13, Patètica I Grave , i opus 27 núm 1 Adagio con espressione i Allegro vivace Els teòrics classifiquen també l’octifusa , que equival a la meitat de la quartifusa, encara que el seu ús és encara més infreqüent que el d’aquesta última

Originàriament, el terme -sense fer cap referència al tempo - indicava només el moviment uniforme del baix que, amb notes d’un mateix valor, podia recordar o imitar el caminar d’algú El fet de no pertànyer clarament ni als tempi lents ni als ràpids fa que termes com più andante, andante molto , etc presentin ambigüitats que dificulten qualsevol generalització Amb tot, più andante sol indicar un tempo lleugerament més ràpid que andante

El fugat, d’extensió molt variable però que no acostuma a assolir el grau d’expansió que presenta una fuga, pot trobar-se en les seccions de desenvolupament de la forma sonata J Brahms Sextet núm 2 , opus 36, IV Poco allegro , compàs 52 i següents, en els rondós WA Mozart Quintet de corda , KV 614, IV Allegro , compàs 113 i següents, o en els moviments lents L van Beethoven Simfonia número 3, 'Heroica', op 55, II Adagio assai , compàs 114 i següents