Resultats de la cerca

Estudià amb V Šebalin a l’Escola Central de Música de Moscou, i més tard al conservatori de la mateixa ciutat, on acabà els estudis el 1953 A partir del 1957 s’inicià en la música d’A Webern amb Filipp Gerškovic, la influència de la qual és palesa en la seva Simfonia núm 3 1959 Els anys seixanta s’estrenaren alguns dels seus ballets, com Vanina Vanini 1961, però els crítics soviètics hi constataren la presència de la tècnica serial, la qual cosa feu que la Simfonia núm 4 1963 ja no s’estrenés a l’URSS No gaire més sort tingué la Simfonia de cambra 1968, que arribà a estrenar-se,…

Vida Fill d’una notable pianista, morta al cap d’un any d’infantar-lo, mostrà molt aviat dots musicals el pare, però, li feu seguir la carrera militar, cosa que no impedí que estudiés música, primer amb G Conus i des del 1884 amb N Zver’ov, que li traspassà el gust per les atmosferes sonores i una rica inventiva pianística capaç de crear climes suggestius L’any 1885 deixà l’escola de cadets i ingressà al Conservatori de Moscou, on estudià amb S Tanejev i A Arenskij composició i V Safonov piano, i aviat aconseguí fer-se un nom com a concertista, dins i fora de Rússia Visqué llargues temporades…

Estudià teoria musical a la seva ciutat natal amb N Žil’ajev i en 1932-36 fou deixeble de B Khajkin en direcció d’orquestra al Conservatori de Moscou Debutà el 1934 al Teatre de Música Nemirovic-Dancenko de la mateixa ciutat dirigint Les campanes de Corneville , de R Planquette Durant el període 1936-43 fou director musical del Teatre Malyj de Leningrad, on dirigí diverses òperes del repertori italià especialment puccinià i de compositors soviètics contemporanis com Pašcenko o M Cer’omukhin El 1943 passà al Teatre Bol’šoj de Moscou El 1956 deixà l’òpera per dirigir…

Nen precoç, a dos anys improvisava al piano i quan en tingué sis ingressà a l’Escola de Música Gnessin de Moscou, on estudià amb Anna Kantor, que ha estat la seva principal professora Al cap de quatre anys feu el primer concert en públic amb orquestra i a dotze i tretze anys oferí sengles concerts amb l’Orquestra Filharmònica de Moscou El 1985 actuà a Berlín i un any més tard feu una gira pel Japó amb el conjunt Virtuosos de Moscou El 1987 tocà al Festival de Berlín i després ho feu als de Schleswig-Holstein i Tours Ha actuat als auditoris més importants del món i amb orquestres tan…

La seva mare, deixebla de Genrikh Neuhaus, li donà les primeres lliçons de piano Més tard ingressà al Conservatori de Música de Moscou, on estudià amb Sv’atoslav Richter El 1974 guanyà el primer premi del Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou En el seu extens repertori destaca especialment la interpretació de compositors russos i vienesos, amb una clara predilecció per S Prokof’ev i F Chopin El 1980 se li prohibí viatjar a Occident, restricció que es mantingué fins el 1985, any en què es traslladà a Londres Ben aviat debutà als Estats Units i assolí una ràpida…

Fill de Leonid Kogan , fou alumne de l’Escola Central de Música de Moscou i continuà els estudis al conservatori d’aquesta ciutat L’any 1970 fou distingit amb el primer premi del Concurs Internacional de Violí Jean Sibelius de Hèlsinki Aquest premi marcà el principi d’una carrera important com a concertista, sovint al costat de la seva germana Nina, pianista Debutà com a director amb l’Orquestra Filharmònica de Leningrad el 1974 L’any 1988 obrí la temporada del Teatre Bol’šoj de Moscou amb La Traviata , de G Verdi Fou nomenat director permanent d’aquesta orquestra i…

Membre d’una família amb important tradició musical, a sis anys ingressà a l’Escola Central de Música de Moscou, on estudià amb EB Musaelian del 1950 al 1962 Posteriorment estudià al Conservatori de París amb Jakob Flier Obtingué diversos guardons en concursos a Varsòvia 1965, Leeds 1966 —segon premi—, Lisboa 1968 i Moscou 1970 El 1967 aconseguí un èxit destacat a Londres en els concerts que oferí als Promenade Concerts i al Royal Festival Hall Dos anys més tard es casà amb el director Gennadij Nikolajevic Rožestvenskij El seu repertori és molt extens i va des de GF…

Estudià al Conservatori de Moscou amb S Tanejev i N Rimskij-Korsakov Des del 1906 es dedicà a la crítica musical en diaris i revistes, fins i tot estrangers, com "Der blaue Reiter" Fundà i dirigí l’Institut Nacional de Musicologia de Moscou Abandonà Rússia el 1926, visqué en diverses ciutats i finalment s’establí a França És més coneguda la seva tasca de musicòleg que la de compositor Escriví Modern Russian Composers Nova York, 1927, obra indispensable per a l’estudi de la música russa moderna També dedicà estudis a A Skr’abin, M Ravel, C Debussy o S Tanejev La…

Germà d’Anton Rubinstein, fou alumne a Berlín de Th Kullak piano i de S Dehn composició entre el 1844 i el 1846 Posteriorment continuà l’estudi del piano a Moscou, amb A Villoing La seva activitat com a concertista s’inicià el 1858 Com a director d’orquestra feu concerts a Sant Petersburg i París També fundà i dirigí els cursos musicals de la Societat Musical russa a Moscou, i a partir del 1866 s’encarregà de fundar el conservatori, on exercí també com a professor fins a la seva mort Fou un pedagog eficient, i entre els seus alumnes figuren S Tanejev, A Siloti o E…

Estudià al Conservatori Central de Moscou i es perfeccionà amb Leonid Kogan L’any 1980 rebé el primer premi del Concurs Sibelius de Hèlsinki, i el 1982, la Medalla d’Or del Concurs Cajkovskij de Moscou Ha fet una espectacular carrera de concertista amb directors com C Abbado, J Eliot Gardiner, K Masur, K Nagano o W Sawallisch El 1998 interpretà els concerts per a violí de B Bartók i I Stravinsky amb la Filharmònica de Los Angeles, sota la direcció d’EP Salonen Mullova ha enregistrat els concerts de J Brahms, F Mendelssohn, S Prokof’ev i J Sibelius, així com Les…