Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona, on assolí les màximes qualificacions en els estudis de violoncel El 1898 fou nomenat primer violoncel de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu A partir del 1909 residí uns quants anys a Milà Formà grups de cambra al costat d’E Granados, J Malats i M Crickboom i alternà la música de cambra amb la simfònica Fou concertino de violoncel de l’Orquestra Pau Casals entre el 1920 i el 1936 Actuà sovint com a membre integrant d’orquestres de cambra en cinemes on es projectaven pellícules mudes

El seu objectiu era facilitar, mitjançant una organització mancomunada, audicions i concerts i difondre la bona música per tot Catalunya La Lliga no es legalitzà fins el 1928, any en què el nombre d’associacions que havien anat sorgint arreu de Catalunya i que s’hi havien adherit fou prou important Entre aquestes cal citar els Amics de la Música de Barcelona, Igualada, Olot, Mataró, Figueres, Girona, Palafrugell, Palamós, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, Valls, Vic, Vilafranca del Penedès, Íntima de Concerts de Barcelona, etc S’extingí en esclatar la Guerra Civil…

Inicià la seva formació musical amb els seus pares i posteriorment ingressà a l’Escola de Música de Barcelona, on estudià piano amb C Poch i S Puche L’any 1978 guanyà el primer premi del Concurs de Joventuts Musicals celebrat a Vilafranca del Penedès Dedicat majoritàriament a la música contemporània, s’ha interessat també per altres estils musicals com ara el jazz , de manera que el seu catàleg, a més de peces orquestrals, de cambra i instrument solista, conté obres per a big band Com a pianista, ha fet concerts arreu del món, en solitari o formant part d’un conjunt de cambra,…

El 1759 era salmista de Santa Maria del Mar, i aquest mateix any obtingué la plaça de mestre de capella de la basílica Com a mestre de capella tenia cura de la manutenció i formació dels quatre infants de cor Compongué nombrosos oratoris i drames sacres La seva obra està dispersa en diversos arxius de Catalunya, com ara els de Cervera, Manresa, Olot, Vilafranca del Penedès, la Seu d’Urgell, Igualada i Vilanova i la Geltrú, i també als d’Albarrasí i Sogorb Aquest fet testimonia l’interès i atractiu que suscitava la seva música Gran part de la seva producció es conserva a l’arxiu…

Tenir a l’abast l’aigua per a beure és bàsic per a viure L’accés a l’aigua de pou, de cisterna, de bota i a les canalitzacions dels dolls d’aigua de les fonts és un dels eixos de les històries dels pobles A Barcelona, per exemple, hi ha tres fonts públiques gòtiques que ragen des de fa més de 600 anys Són la font d’en Fivaller a la plaça de Sant Just 1367, la de Santa Anna al Portal de l’Àngel 1375 i la de Santa Maria del Mar 1402 Però l’aigua dolça i potable és, històricament, un bé escàs Sortosament, hi ha el vi, la cervesa, els sucs de fruita, l’orxata, l’aigua mineral, la pasteurització i…

La seva formació musical tingué lloc, probablement, a la capella del Palau de la Comtessa de Barcelona Es casà amb Jacinta Feliu, de la qual tingué dos fills Jacint i Francesc, que nasqué a Madrid i fou mestre de violí a la cort espanyola El 1753, Salvador Reixac fou contractat com a violinista al servei del duc d’Osuna També treballà com a primer violí al Colegio Imperial de Madrid Després d’infructuosos intents, al setembre del 1768 obtingué finalment la plaça de violí a la capella reial interpretant, en l’exercici d’oposicions, una sonata pròpia de gran lluïment La seva…

Feu els primers estudis musicals a l’Escolania de Montserrat amb JB Guzmán Estudià harmonia i composició amb A Esquerrà i orgue amb A Bargalló Nomenat organista de la catedral de Girona el 1908, després ho fou del convent dels Pares Dominics de Barcelona, i el 1947, de la catedral de la mateixa ciutat Fou un organista reconegut, que oferí concerts i inaugurà orgues de diverses viles catalanes Entre les obres que escriví, la major part de caràcter religiós, cal destacar una Missa , per a tres veus masculines i orgue, els Cants religiosos per al poble , Dos cants a Maria , La fugida a Egipte ,…

Deixeble d’Aquilino Amezua, el 1895 fundà a la vila de Gràcia el taller que portà el seu nom Construí orgues a Catalunya i també arreu d’Espanya Entre els més importants hi ha el del monestir de Sant Cugat del Vallès 1911, i els de les esglésies de Sant Andreu de Llavaneres 1918, Oteiza de la Solana Navarra 1922, Tàrrega 1924, Santa Maria de Mataró 1927, el Carme de Vic 1931 i Santa Maria de Vilafranca del Penedès 1941 De menor importància són, tots a Barcelona, el del santuari del Cor de Maria, els de les parròquies d’Hostafrancs i de Sant Pere de les Puelles, el de les…

El nom de jazz-club s’aplica a més al local públic, generalment nocturn, on es fan actuacions de música jazz Les primeres associacions foren el Hot Club de Bèlgica i el Hot Club de França, ambdós formats el 1932 Aviat en sorgiren d’altres a Europa, com el Hot Club de Barcelona, format el 1935 i en actiu fins el 1978, o el Hot Club de Vilafranca del Penedès, format el 1935 i dissolt el 1975 Els aficionats s’agrupaven per escoltar discos nord-americans, publicaven revistes i organitzaven concerts i festivals amb músics locals i de l’Amèrica del Nord Tingueren un paper primordial…

Consta d’onze concerts, que se celebren a la capital del Baix Penedès des de mitjan juliol fins al final d’agost Els seus organitzadors -el Patronat Municipal de l’Auditori i Juli Grandia, que n’és el director- no tan sols pretenen recordar la figura de Pau Casals sinó també, seguint la filosofia que el mestre tingué en vida, potenciar la música com a mitjà de comunicació entre les persones En la programació es té molt en compte la presència d’intèrprets i compositors catalans, i és un dels pocs festivals que incorpora un concert per a cobla, en el qual s’interpreta únicament…