Resultats de la cerca

Vida Inicià la seva important trajectòria professional com a cantor i copista a la capella imperial de Maximilià I a Augsburg i Viena sota la direcció d’Hendrik Isaac Es mantingué vinculat a aquesta institució musical, on ja era actiu el 1496, durant més de vint anys Ben aviat, des del 1507, es convertí en l’ajudant i copista d’Isaac, a qui probablement acompanyà a Itàlia cap al 1509 i amb el qual collaborà en la composició de la collecció Choralis constantinus 1508-09 per a la catedral de Constanza Durant el temps en què serví a la capella imperial a Viena participà en els…

Estudià musicologia amb Karl Nef a la Universitat de Basilea, i al conservatori de la mateixa ciutat treballà la direcció d’orquestra amb Felix Weintgartner El 1926 fundà l’Orquestra de Cambra de Basilea, agrupació que ben aviat destacà per la recuperació d’obres antigues Dos anys després creà el cor associat a aquesta orquestra, i el 1933, seguint amb el seu afany per treure de l’oblit el repertori i les pràctiques interpretatives del passat, fundà la Schola Cantorum Basiliensis Tot i la seva dedicació a la música antiga, sempre s’interessà per la creació musical del seu temps, i fins al…

Vida Estudià música a Chambéry amb Venture i Lemaître, però la seva formació fou principalment autodidàctica Analitzà minuciosament els escrits teòrics i les òperes de JPh Rameau i les de JJC de Mondonville, així com les cantates de LN Clérambault i N Bernier Rousseau tocava la flauta, el violí i l’espineta De jove es guanyà la vida fent classes, però l’ofici musical que més exercí al llarg de la seva vida fou, sens dubte, el de copista Es calcula que entre el 1770 i el 1777 copià, per alleugerir les seves penúries econòmiques, més d’11 000 pàgines de música Les dificultats que passà aprenent…

Vida Fill d’un mestre i organista, rebé a Württemberg la seva primera formació musical, que continuà a Wiesenstetten i Rottenburg La seva vida professional anava dirigida cap a l’ensenyament general, i del 1840 al 1844 feu classes al Gymnasium de Rapperswil Gràcies a la intervenció de F Mendelssohn, aquest darrer any es publicaren les seves obres per a piano 3 pièces caractéristiques , opus 2, i Scherzo , opus 3 A partir de llavors decidí dedicar-se exclusivament a la música i s’installà a Zuric, on prosseguí la seva formació de manera autodidàctica El 1845 anà a peu fins a Basilea per…

Vida Fill d’un ministre calvinista, començà a compondre ben aviat, quan només havia rebut lliçons de Joseph Lauber, que l’instruí en les disciplines de piano, harmonia i composició Pel que sembla, una audició de la Passió segons sant Mateu , de JS Bach, l’incità a voler esdevenir compositor, encara que en un primer moment estudià també física i matemàtiques Tot i que mai no assistí al conservatori, el talent musical de Martin fou inqüestionable, com ho demostren algunes de les seves primeres obres Suite per a orquestra 1913 o la Symphonie burlesque sur des thèmes savoyards 1915 Molt influït…

Format inicialment en la disciplina del piano, posteriorment estudià composició a París amb J Massenet Fou director de diferents formacions corals i organista Professor del Conservatori de Zuric 1897-1901, abandonà aquest càrrec en ésser designat director de l’Orquestra del Gran Teatre de Ginebra El 1907 fou nomenat professor de composició al conservatori d’aquesta ciutat Impulsor de diferents cursos de direcció coral, el 1941 rebé un doctorat honoris causa per la Universitat de Neuchâtel En el catàleg de la seva obra hi ha oratoris, música orquestral i música de cambra

Iniciat en el món musical com a nen cantor de la collegiata de Santa Úrsula a la seva ciutat natal, el 1870 es traslladà a Leipzig, on estudià piano amb C Reinecke i harmonia amb H Richter El 1877 s’installà a Basilea, i al cap de dos anys obtingué la plaça de professor que S Bagge deixà vacant al conservatori de la ciutat, del qual poc després, i fins el 1918, esdevingué director En aquesta època destacà també com a concertista de piano Del 1899 al 1902 dirigí la Societat Coral de Berna Adscrit plenament a l’estètica romàntica, les seves obres denoten la forta petjada de compositors com F…

Estudià composició amb F Szopski a l’Escola de Música Chopin de Varsòvia, i filosofia a la Universitat de Varsòvia Estudià també musicologia a la Universitat de Lwów i el 1930 completà la seva formació musical a París Exercí la docència a Lódá, Poznan i Varsòvia Sikorski ocupà un lloc preeminent en l’ensenyament de tota una generació de compositors, des d’A Malawski fins a T Baird, i com a autor evolucionà del postwagnerisme a l’avantguarda neoclàssica Destaca, en la seva producció, una important quantitat d’obres orquestrals quatre simfonies 1919, 1921, 1953 i 1969, moltes de les quals tenen…

A Sofia feu els primers estudis musicals, que després continuà a la Hochschule für Musik de Berlín Es perfeccionà a la Kunstakademie amb G Schumann i L Kreutzer Del 1920 al 1932 treballà al Deutches Theater de Max Reinhardt, i aquest darrer any ingressà a l’Acadèmia de Música de Sofia com a professor de composició Oferí concerts tant a dins com a fora de Bulgària Hereu del postromanticisme i molt interessat per les cançons i danses de la seva terra, les inclogué abundosament en el seu catàleg en forma de danses simfòniques i suites búlgares o d’inspiració romanesa Per a orquestra escriví dues…

L’any 1718 anà a Londres per treballar com a ebenista al taller de H Tabel, constructor de clavicèmbals La seva personalitat no es manifestà, però, fins que s’establí pel seu compte amb el seu soci John Broadwood Entre les seves aportacions destaquen uns nous mecanismes que feien la funció d’apagadors mitjançant un pedal a més, afegiren notes baixes, de manera que la sonoritat i les possibilitats dels instruments canviaren substancialment La seva fama feu que destacats membres de la noblesa europea li encarreguessin instruments, com és el cas de Frederic II de Prússia, que li comprà tres…