Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
James Hook
Música
Organista i compositor anglès.
Posseïdor d’un talent poc usual, a quatre anys tocava el clavicèmbal i quan en tenia sis oferia concerts En 1763-64 se n’anà a Londres i fou organista a White Conduit House, a Penton Street, Clerkenwell, un dels molts salons de te londinencs, on es guanyava la vida divertint els clients A partir del 1774, i durant prop de mig segle, fou organista i compositor als Vauxhall Gardens Excellent professor de piano, escriví un mètode sobre aquest instrument, Guida di musica ~1785, que es feu molt cèlebre Fou, a més, un compositor prolífic Compongué més de 2 000 cançons, obres per a l’escena, com l'…
orgue de maneta
Música
Tipus d'orgue mecànic accionat pel moviment d’una maneta lateral.
El segle XVIII fou l’època de màxima popularitat per a aquest tipus d’orgues se’n construïren models petits que es penjaven al coll, d’altres que s’arrossegaven amb rodes, o bé -en el cas de certs models anglesos- altres de més grans que s’empraren sobretot a l’església
curtain tune
Música
Locució emprada al segle XVII per a designar la música que s’interpretava amb el teló del teatre abaixat o mentre s’aixecava, al començament d’una obra teatral o una òpera o també després del pròleg.
Ja a la fi del mateix segle, amb la creixent influència de la música que arribava del continent, aquest gènere fou substituït per l’obertura francesa, fet que comportà que els termes curtain tune i ouverture fossin considerats sinònims Alguns dramaturgs anglesos, com J Dryden, donaven instruccions del caràcter que havia de tenir la curtain tune una tempesta, un lament, etc
Guillem Monjo
Música
Teòric musical italià actiu al final del segle XV.
No se’n coneix cap dada biogràfica Escriví el tractat De preceptis artis musicae , on es parla de la notació del seu temps i s’expliquen diverses tècniques musicals, especialment les que fan referència al contrapunt improvisat En aquesta obra, conservada en una única còpia manuscrita, descriu les tècniques del gymel i del fals bordó anglesos donant a entendre que aquestes eren unes pràctiques desconegudes al continent, tot i destacar la proximitat amb el falsobordone italià
Robert Parsons
Música
Compositor anglès.
Fou organista a l’abadia de Westminster i membre de la capella reial des del 1563 fins a la seva mort Escriví música religiosa a partir de textos llatins i anglesos, algunes cançons amb acompanyament de llaüt o de violes i molta música instrumental, especialment per a una agrupació tan típicament anglesa com el consort of viols Dins aquest darrer apartat es troben cinc In Nomine per a conjunt de violes Entre la seva producció llatina destaquen catorze motets i nou himnes
Walter Odington
Música
Teòric musical i astrònom anglès, monjo del monestir benedictí d’Evesham, prop de Worcester.
Molts aspectes de la seva vida i obra resten desconeguts i han estat objecte de controvèrsies i especulacions Escriví diversos tractats sobre cadascuna de les disciplines del quadrivium El referit a la música, Summa de speculatione musice , és un dels tractats anglesos de l’Edat Mitjana més complets i sistemàtics És molt interessant per la seva definició dels gèneres de la música polifònica, per les indicacions sobre la notació modal i per l’acceptació de les terceres i les sisenes com a consonàncies
Thomas Vautor
Música
Compositor anglès, actiu entre el 1600 i el 1620.
Cap al 1616 obtingué el títol de batxiller en música al Lincoln College de la Universitat d’Oxford La seva producció musical coneguda se centra en el gènere del madrigal De Vautor tan sols es coneix The First Set, beeing Songs of Divers Ayres and Natures, of Five and Sixe Parts, Apt for Vyols and Voyces Londres, 1619-20, recull dedicat a George Villiers, duc de Buckingham, la família del qual serví Fou un dels madrigalistes més interessants entre els mestres menors anglesos de la seva generació
diferencia
Música
En la música instrumental espanyola del segle XVI, variació sobre un tema donat.
Principalment escrites per a viola de mà o orgue, les diferencias es feren quasi sempre sobre melodies o danses populars o sobre temes manllevats del cant pla El gènere tingué excellents conreadors que exerciren una gran influència sobre els compositors d’altres països europeus, en especial sobre els virginalistes anglesos El recull més antic conservat és l’anomenat Los seys libros del delphín 1538 de Luis de Narváez, seguit pels de Luis Venegas de Henestrosa, Antonio de Cabezón, Alonso Mudarra, Enrique Valderrábano i Diego Pisador
Charles Wood
Música
Compositor i pedagog irlandès.
Inicià la seva formació a Armagh, i després l’amplià al Royal College of Music de Londres amb mestres com ChV Stanford i F Taylor El 1888 fou contractat com a professor d’harmonia al mateix centre, càrrec que combinà amb el de professor resident de diferents colleges de Cambridge Quan morí, Stanford el succeí Compongué opéras comiques - Pickwick Papers 1922-, odes i obres vocals amb acompanyament instrumental, interpretades als festivals anglesos de Leeds i Hovingham A més, publicà estudis sobre la cançó popular irlandesa i també obres religioses
John Merbecke
Música
Compositor i escriptor anglès.
Ocupà el càrrec d’organista de la capella de Sant Jordi de Windsor des del 1531 fins a la seva mort Publicà diversos llibres de caràcter teològic i inspiració calvinista i unes concordances bíbliques que li valgueren la condemna a mort, si bé fou indultat per Enric VIII A partir del 1550 es dedicà a arranjar el repertori musical per als serveis litúrgics en llengua anglesa La seva contribució musical és recollida en el llibre The Booke of Common Praier Noted Londres, 1550, un conjunt de composicions, molt sovint basades en melodies extretes del cant pla, amb textos anglesos
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina