Resultats de la cerca
Es mostren 383 resultats
Joseph Wölfl
Música
Pianista i compositor austríac.
Formà part com a cantaire del cor de la catedral de Salzburg, i hi tingué la possibilitat d’estudiar amb M Haydn i L Mozart El 1790 anà a Viena, on fou alumne de WA Mozart Després d’un període a Varsòvia retornà a la capital austríaca, on culminà una reeixida carrera de pianista virtuós de la qual foren també testimonis els auditoris de ciutats com Praga, Leipzig, Berlín i París El 1805 es traslladà a Londres i s’hi establí com a destacat pianista i pedagog fins a la seva mort Durant l’etapa vienesa compongué la seva primera òpera, Der Höllenberg 'La muntanya del diable', amb…
Johann Ernst Eberlin
Música
Compositor i organista alemany.
Arribà a Salzburg l’any 1721, i cinc anys després ja era quart organista de la catedral, de la qual arribà a ser mestre de capella El 1749 obtingué el mateix lloc a la cort, càrrec que conservà fins a la mort Leopold Mozart valorà molt positivament l’obra d’Eberlin en una publicació del 1757 sobre la vida musical salzburguesa L’any 1761 el seu oratori Sigismundus Hungariae rex fou interpretat en homenatge a l’arquebisbe, ocasió per a la qual comptà amb cent quaranta-sis músics i cantaires, entre els quals hi havia WA Mozart Eberlin gaudí d’un ampli reconeixement, i la seva…
Erich Schenk
Música
Musicòleg austríac.
Estudià teoria de la música i piano al Mozarteum de Salzburg i a la Acadèmia de Música de Munic Doctorat en musicologia a la Universitat de Munic, on estudià del 1920 al 1925, amplià els seus coneixements a Itàlia i a les universitats de Viena i Berlín Entre els seus mestres tingué A Sandberger, G Adler, R Lach, J Wolf i A Schering El 1929 aconseguí un postdoctorat a la Universitat de Rostock amb una dissertació sobre la sonata en trio a Alemanya després d’A Corelli Fundà 1936 el departament de musicologia a Rostock i el dirigí fins el 1940, any en què succeí a Lach com a…
Johann Chrysostom Wolfgang Amadeus Mozart
Música
Compositor austríac, fill de Leopold Mozart.
Vida Històricament identificat amb la figura del nen prodigi per excellència, els seus enlluernadors dots musicals no es limitaren a la infantesa, sinó que creixeren i s’afermaren en l’edat adulta fins a convertir-lo en un creador que la posteritat ha acabat elevant no tan sols al nivell de figura fonamental de la música d’Occident, sinó a la categoria d’aquells rars fenòmens que marquen la història i esdevenen arquetips de l’herència cultural collectiva La llegenda que envolta la infantesa de Mozart començà a l’edat de cinc anys, amb el desvetllament dels seus prodigiosos dots musicals…
Heinrich Ignaz Franz von Biber
Música
Compositor i violinista txec.
Vida Fou probablement el compositor més representatiu del Barroc austríac Si bé les òperes no són el més important de la seva obra la majoria s’han perdut, la seva música religiosa i la instrumental foren la culminació d’una tradició centreeuropea pròpia, anterior a la influència de la música italiana del set-cents Les obres religioses són la màxima expressió de l’estil barroc colossal i ostentós, mentre que les compostes per a instruments palesen en alguns casos la mateixa sumptuositat i en d’altres, com en la música per a violí, un virtuosisme posat al servei d’una inventiva i una densitat…
Franz Xaver Gruber
Música
Organista i compositor austríac.
Va adquirir els seus coneixements de forma pràctica, acompanyant cants litúrgics a Burghausen Va treballar com a professor de música i com a organista L’any 1816 esdevingué kantor a Oberndorf i des del 1833 fou director de cor a Hallein, localitat propera a Salzburg Gruber, a penes recordat avui dia, fou autor de la nadala Stille Nacht Santa Nit , que ha esdevingut la composició del seu gènere més coneguda internacionalment Stille Nacht fou composta sobre un text de Josef Mohr i estrenada la nit de Nadal del 1818 Molt aviat es feu po pular i arribà a ser considerada una cançó…
Carlo Zecchi
Música
Director d’orquestra i pianista italià.
Rebé la primera formació musical de la seva mare i al Conservatori de Roma, i posteriorment perfeccionà els seus coneixements amb F Busoni i A Schnabel a Berlín En un primer moment destacà com a pianista, essent un dels grans intèrprets del repertori clàssic Mozart, Scarlatti, tot i que no oblidà els autors romàntics i C Debussy El 1938 començà a treballar la direcció d’orquestra amb Hans Münch i F Guarnieri, i decidí consagrar-se a aquesta activitat, encara que continuà les seves actuacions com a intèrpret de música de cambra formant un famós duet amb el violoncellista Enrico Mainardi Entre…
Hans Swarowsky
Música
Director d’orquestra austríac.
Estudià composició a Viena amb A Schönberg i A Webern, i direcció d’orquestra amb R Strauss, F Weingartner i C Krauss Després d’unes primeres experiències dirigint a Stuttgart, Hamburg i Berlín durant la primera meitat de la dècada del 1930, el 1937 fou nomenat director de l’Òpera de Zuric, càrrec en el qual es mantingué fins el 1940, que passà a dirigir el Festival de Salzburg durant quatre anys Del 1944 al 1946 dirigí l’Òpera de Cracòvia, en 1947-50 la de Graz i des del 1957 fins a la seva mort fou titular de la Staatsoper de Viena Durant el període 1957-59 estigué al capdavant…
Max Lorenz
Música
Tenor alemany.
Estudià cant a Berlín i debutà a Dresden el 1927 amb un paper secundari de Tannhäuser El 1931 inicià la seva trajectòria amb la companyia de l’Òpera de Berlín i el 1937 ho feu amb la de Viena Especialitzat en papers wagnerians, entre el 1933 i el 1944 i, posteriorment, en 1953-54 fou una de les estrelles del Festival de Bayreuth Fou contractat en teatres d’arreu del món per a presentar-hi òperes d’aquest compositor alemany Obtingué també èxits amb papers com els d’Otello, Florestan Fidelio i diversos personatges d’òperes de R Strauss, alguns dels quals enregistrà fonogràficament Participà…
Robert Lach
Música
Compositor i musicòleg austríac.
Estudià dret a Viena i fou funcionari de l’administració des del 1894 Al mateix temps estudià composició i musicologia 1893-99 Es retirà com a funcionari el 1903 i començà a treballar com a bibliotecari a la Hofbibliotek 1911-20 A partir del 1915 ensenyà musicologia, filosofia i estètica musical en diversos centres docents El 1954 esdevingué editor general del "Denkmäler der Tonkunst in Österreich" 'Obres mestres de la música austríaca' La seva importància rau en les aportacions que feu en el camp de l’etnomusicologia Intentà explicar la gènesi de la música en termes biològics, fisiològics i…