Resultats de la cerca

Quan tenia prop de quinze anys entrà en l’orde dels mercedaris de Barcelona Format musicalment amb Mateu Ferrer i Francesc Queralt, el 1814 fou nomenat mestre de música de l’escolania de l’església de la Mercè, que dirigí fins el 1835 i al capdavant de la qual desenvolupà una tasca notable La seva activitat compositiva fou força apreciada, sobretot una missa dedicada a la Mare de Déu de la Mercè de l’any 1832, de la qual es valorà el gran efecte i l’ajustament a l’estil de G Rossini Entre la seva producció cal destacar dos drames sacres El sacrificio de Isaac i El hijo pródigo

Vida El 1684 ingressà a l’Escolania de Montserrat seguint una tradició familiar Allí coincidí amb Miquel López, llavors novici Segons Josep Dolcet, els seus mestres degueren ser Joan Garcia i els seus collaboradors Isidro Roy i Joan Baptista Rocabert La seva excellent formació literària i musical, com també la importància de la seva categoria nobiliària, el dugueren a la presidència de l’Acadèmia dels Desconfiats, precedent de l’actual Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, des de la seva fundació el 1700 Fou partidari de l’arxiduc d’Àustria i rebé els càrrecs de virrei de València…

Compaginà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona amb els de música al Conservatori del Liceu Posteriorment estudià composició amb JA de Donostia Membre fundador del Cercle Manuel de Falla , de Barcelona, impartí classes de música en els cursos per a estrangers de la Universitat de Barcelona A més, fou professor de música a l’escena de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Fou un prolífic assagista i conferenciant sobre temes musicals, i publicà nombrosos articles i critiques en la premsa local i estrangera, i exercí la crítica musical en Ràdio Barcelona,  Serra d’Or ,  Diario de…

Alumne de Ramon Rossell i de Josep Coll, debutà a quinze anys Formà part de nombroses cobles, com ara La Principal de la Bisbal, Els Peps de Figueres, la Cobla Barcelona, la Cobla Selvatana, La Principal de Badalona o la Cobla Principal del Llobregat A més d’excellir com a tenorista, destacà per la seva important labor pedagògica, duta a terme amb gran rigor Creà escola en un moment, la dècada dels seixanta, en què el relleu generacional d’intèrprets de tenora no era gaire esperançador A partir del 1966 impartí classes al seu domicili de Barcelona i, més tard, a la seva vila…

Es formà musicalment a Barcelona Com a director coral estigué al capdavant de diverses societats claverianes, com Pau i Justícia Poblenou, Lídia Martinenca Sant Martí de Provençals o Rosa Badalonina Badalona, entre d’altres Ocasionalment dirigí diverses representacions líriques, especialment amb la companyia del baríton valencià Marcos Redondo, amb qui interpretà diverses sarsueles Com a compositor, fou autor de sardanes per a cobla, com ara Amants de la dansa 1946, una de les més notables, i de peces corals destinades a les agrupacions que dirigí, com l’himne Pau i Justícia ,…

Cursà estudis de piano al Conservatori Municipal de Barcelona i els amplià posteriorment amb diversos mestres, entre els quals cal destacar per la seva influència la pianista i pedagoga Monique Deschaussées La seva gran musicalitat, memòria i considerable agilitat, sumades a un profund i extens coneixement del repertori vocal, el feren un pianista acompanyant excellent per als cantants S’interessà vivament per la veu humana, la qual cosa el portà a fer estudis de cant a Suïssa És catedràtic de cant del Conservatori de Música de Badalona Entre els seus deixebles cal destacar…

El seu pare era Pere Lloret, un dels fundadors de la Societat Lira d’Orfeu Fou alumna seva i de Miquel Mas a l’Escola Municipal de Música de Barcelona A catorze anys feu la seva primera aparició pública, i el 1925 es presentà a Madrid amb un concert al Círculo de Bellas Artes Posteriorment actuà en nombrosos concerts per tot Espanya i França Publicà un llibre sobre guitarra titulat Desenvolupament històric de la guitarra clàssica 1933 Fou professora de l’Institut Feminal de Barcelona i, des del 1934, catedràtica de guitarra i teoria de la música de l’Escola Municipal de Música de …

Fou deixeble de l’Acadèmia Salom de Calella i de l’Institut Ardèvol de Barcelona, i complementà la seva formació amb Amadeu Vives Fundà i dirigí l’Orfeó La Barretina de Malgrat de Mar, i la Cobla Llevantina de Calella 1922, i fou intèpret de tenora i tible A partir de la Guerra Civil residí a Madrid i, temporalment, a Sant Pol de Mar Com a compositor ja gaudia de renom en l’àmbit sardanístic els anys vint, però fou en el camp dels ballables on transcendí el seu nom, notablement pel pasdoble Las Islas Canarias i les cançons de cinema Mi barco velero i A la luz de la luna També és autor d’…

Estudià música als conservatoris de Barcelona i Badalona i posteriorment amplià la seva formació com a director amb A Ros Marbà També seguí cursos d’especialització en direcció coral amb J Casas, L Heltay, P Cao, M Corboz i E List Sota la presidència d’O Martorell, fou resposable tècnic de la Federació Catalana d’Entitats Corals i ha dirigit, entre d’altres, la Capella de Música de Santa Maria del Mar i el Cor Masculí Nacional Professional d’Estònia Ha actuat en diversos festivals d’Europa i de l’Amèrica del Sud i ha format part de jurats de competicions corals nacionals i…

Cursà la carrera de piano al Conservatori del Liceu amb Pere Vallribera Entre el 1960 i el 1963 estudià a París amb Christiane Sénart, professora que la influí de manera decisiva També rebé lliçons d’Alícia de Larrocha i Wilhelm Kempff En 1971-72 treballà amb Maria Tipo a Florència i es diplomà el Conservatori Luigi Cherubini d’aquesta ciutat Ha actuat a França, els Estats Units, Itàlia, Puerto Rico i Bèlgica, i als festivals de Granada, Sant Sebastià, Cadaqués, Santes Creus i Peralada, escenari aquest darrer on el 1996 aconseguí un èxit remarcable amb les Variacions Goldberg , de JS Bach Ha…