Resultats de la cerca

Abandonà els estudis de matemàtiques per iniciar els de música a la Universitat de Cincinnati El 1972 debutà al Festival de Spoleto amb el Rèquiem alemany de Brahms Aviat es destacà en recitals a diverses ciutats dels Estats Units Després del seu debut 1978 a la Metropolitan Opera House de Nova York intervenint en el Tannhäuser wagnerià actuà a Salzburg 1981 amb la Despina del Così fan tutte de Mozart A partir d’aleshores inicià una important carrera El seu repertori, aplaudit arreu d’Europa i dels Estats Units, va de Händel als contemporanis i també inclou peces de jazz i espirituals negres

Inicià estudis de dret a Madrid, carrera que abandonà per dedicar-se a la lírica Des del 1855 fou deixeble de B Saldoni Marxà a Itàlia, on estudià cant amb T Mabellini a Florència i amb S Ronconi Actuà per Europa i al continent americà El 1869 es casà amb la mezzosoprano Désirée Artôt Junts feren diverses gires per Europa i arribaren a actuar a Rússia Tingueren una filla, coneguda amb el nom artístic Lola Artôt de Padilla, que també es dedicà al cant Saldoni assegurà que Mariano Padilla conegué i rebé consells del mateix G Verdi

Enginyer de mines, fou ordenat de sacerdot el 1826 Posteriorment abandonà el sacerdoci per conviccions polítiques Es dedicà a l’ensenyament del cant a alumnes adults, primer a París i després per tot Anglaterra El 1841 publicà Singing for the Million , un llibre de text per a les seves classes Comptà amb el suport dels ciutadans més influents de l’època, i escriví Music and Education , publicat a Edimburg el 1848, per a aconseguir l’ajut de les autoritats escoceses El seu sistema es basà en el Tonic sol-fa Exercí una gran influència en el moviment musical amateur de les illes Britàniques

Format per John Fogerty veu i guitarra, i màxim responsable del grup, Tom Fogerty guitarra, Doug Clifford bateria i Stu Cook baix, el seu rock and roll era fresc, senzill, amb influències dels anys cinquanta, el rockabilly , el country i la música tradicional del sud dels EUA El 1968 feren el primer disc, amb una versió del tema de Dale Hawkins Suzy Q , que tingué un gran èxit Altres temes que els feren populars són Proud Mary i Who’ll Stop the Rain El 1971 Tom Fogerty abandonà la formació i un any després aquesta es dissolgué definitivament

Es formà al Conservatori de Ciutat de Mèxic entre els anys 1929 i 1932 i fou deixeble de S Revueltas Juntament amb altres alumnes d’aquest, com ara B Galindo, S Contreras i P Moncayo, creà l’anomenat Grup dels Quatre Formà part de diferents orquestres mexicanes i més tard fou director d’orquestra A partir del 1944 abandonà la composició Les seves obres estan marcades per l’ús d’escales pentatòniques i per les reminiscències de la música maia Dins del conjunt de la seva producció, més aviat escassa, cal destacar U kayil chaac 1934, escrita per a soprano, orquestra de cambra i percussió indígena

El 1554 succeí a Johann Walter com a mestre de capella a Dresden, càrrec que abandonà el 1568 per problemes de salut El seu lloc fou ocupat per Antonio Scandello, que ja feia alguns mesos que n’havia assumit les obligacions Le Maistre fou un compositor essencialment conservador i, a partir de la seva conversió al luteranisme, adoptà la tradició musical protestant de J Walter i G Rhau La seva producció és majoritàriament religiosa Compongué misses, motets, magníficats i cançons sacres que mostren, en general, la influència pròpia de l’estil holandès posterior al 1500 Les seves…

El 1866 abandonà la carrera militar per dedicar-se a la literatura, la seva autèntica vocació Autor teatral prolífic i d’èxit, collaborà amb els millors compositors de sarsueles del seu temps La primera collaboració donà com a resultat Un sarao y una soiré , amb música d’Emilio Arrieta, estrenada el 1866, per al qual feu també l’adaptació operística de Marina 1871 D’altra banda, treballà amb Manuel Fernández Caballero Los sobrinos del capitán Grant , 1877, Ruperto Chapí La tempestad , 1882 La bruja , 1887 El rey que rabió , 1891, Federico Chueca El chaleco blanco , 1890 Agua,…

Inicià estudis de piano i debutà com a concertista a set anys Més tard estudià direcció orquestral amb Steinbach al Conservatori de Colònia Del 1918 al 1922 substituí Max von Schillings a l’Òpera de Stuttgart, on estrenà obres de Hindemith, i després fou director a Dresden El 1924 debutà a Bayreuth, i més tard mostrà les seves afinitats amb l’obra de Mozart Abandonà Alemanya a conseqüència de l’adveniment del nazisme i dirigí el Festival de Glyndebourne Anglaterra entre el 1934 i el 1939 Més tard dirigí orquestres a Suècia, Dinamarca i els Estats Units Richard Strauss li dedicà la seva òpera…

Fou escolà de Montserrat en el període anterior a la guerra del Francès Quan canvià la veu, abandonà el monestir i oposità a la plaça d’organista de Sant Joan de les Abadesses El 1824 guanyà per oposició la plaça d’organista a Santa Maria del Mar, en competència amb B Saldoni, i hi romangué fins a la seva mort En algunes fonts hom el cita com a mestre de capella, possiblement per error Com a Lluís Vall-Llosera és documentat un organista que oposità a Girona i que el 1804 treballava com a tal al monestir de Sant Cugat Per les dates, segurament es tracta de la mateixa persona

Estudià piano, violí, orgue i composició als conservatoris de Palerm i Bolonya Debutà a Florència el 1938, però aviat caigué malalt a causa d’una afecció nerviosa Cap a la meitat dels anys quaranta abandonà la direcció, i des del 1958 es dedicà a la docència a Perusa, Hilversum 1959, l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1960 i, sobretot, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou professor de direcció orquestral en diversos períodes 1966-67, 1969-76 i 1978-84 Ha estat professor de nombrosos futurs directors que s’han convertit en punts de referència en l’Europa musical dels últims trenta…