Resultats de la cerca

Des del punt de vista físic, el timbre d’un so musical es pot caracteritzar de manera objectiva mitjançant l’espectre corresponent En efecte, qualsevol so musical és un cas particular de vibració complexa que pot ser descomposta en vibracions simples o elementals El conjunt de freqüències i intensitats d’aquestes vibracions simples constitueix l’espectre del so Per a una nota concreta i un instrument concret, el timbre no és una qualitat fixa No tan sols depèn de la forma en què s’inicia el so, sinó que a més evoluciona durant la seva emissió Per a tots els…

Els parcials es caracteritzen sobretot per la seva freqüència La descripció de les intensitats i freqüències del conjunt de parcials que constitueixen el so o el moviment s’anomena espectre Els parcials se solen numerar per ordre ascendent de freqüència Així, el primer parcial és el de freqüència més baixa Quan les freqüències dels diferents parcials són múltiples enters d’una mateixa freqüència que s’anomena freqüència fonamental, es diu que els parcials són harmònics La superposició de parcials harmònics sempre dona lloc a un so o una vibració periòdics Recíprocament, si un so…

Molts dels sons d’interès musical no són estacionaris, sinó que varien amb el temps El primer sistema d’anàlisi que dona una percepció acurada d’aquestes variacions és proporcionat per l’oscilloscopi, instrument que permet visualitzar la forma de l’ona elèctrica que genera un micròfon, la qual bàsicament es correspon amb l’ona sonora d’origen L’oscilloscopi és de gran utilitat en l’estudi dels fenòmens transitoris del so, com els atacs i les envolupants de l’ona sonora El freqüencímetre mesura el to o freqüència d’un so Els primers models constaven d’un micròfon i d’un amplificador que…

Representació dels 16 primers harmònics de la sèrie completa en notació musical les notes negres són aproximades © Fototecacat/ Jesús Alises Es parla de sèrie completa quan conté tots els múltiples la fonamental f, el seu doble 2f, el seu triple 3f Els sons complexos que són estrictament periòdics física del  so tenen un espectre format per harmònics també anomenats sons concomitants, encara que no formin necessàriament una sèrie completa Així, per exemple, quan el so prové d’un instrument de vent de perfil intern bàsicament cilíndric -com el clarinet-, el seu espectre…

Mitjançant tècniques especials d’emissió, alguns instruments aeròfons poden deixar sentir sons diferents superposats Es tracta d’un recurs que aprofita la diferenciació auditiva dels sons parcials no harmònics, els quals tendeixen a sentir-se separats de l’espectre tímbric d’una nota en concret Amb embocadures i digitacions especials, es reforcen aquests sons a fi que se sentin com a acords més o menys dissonants Emprats com a efectes expressius, els multifònics han estat utilitzats per molts compositors i intèrprets del segle XX

Secció anatòmica de l’aparell auditiu humà © Fototecacat/ J Fors Des del punt de vista anatòmic, es divideix en tres seccions orella externa, mitjana i interna L’orella externa és formada pel pavelló auditiu, que recull el so, i el conducte auditiu, que actua com a ressonador i augmenta la sensibilitat auditiva en una extensió entre els 2000 Hz i els 5000 Hz L’orella mitjana comença en el timpà, una membrana que vibra quan és estimulada pel so que prové del conducte auditiu Darrere del timpà hi ha una cadena d’ossos petits, anomenats martell, enclusa i estrep, que condueixen la vibració,…

En el context musical es mesura habitualment en hertz Les vibracions musicals solen ser complexes i es distingeix entre freqüència fonamental, que és la més baixa i la que dona el to emès, i freqüències parcials, que són tota la resta El conjunt de totes elles constitueix l’espectre de la vibració La freqüència d’un so musical fou determinada per primera vegada per M Mersenne, que, al segle XVII, experimentà amb cordes de gran longitud, de manera que la vibració fos lenta i es pogués avaluar a simple vista, i, per extrapolació, deduí les freqüències dels moviments més ràpids que…

Aquesta obertura del tub acústic pot presentar diferents formes, segons la variació del diàmetre interior d’aquest extrem del tub Les més freqüents són les que segueixen perfils lineals clarinets i les que s’obren sobtadament, seguint una corba exponencial, com passa en molts instruments de broquet trompeta, trombó D’altres s’obren al principi i s’estrenyen cap al final corn anglès La forma del pavelló influeix directament en l’espectre harmònic, és a dir, en el timbre i en la potència de so de l’instrument Això explica que instruments com les xeremies -tibles i tenores- hagin…

De caràcter profundament líric, la soleá es considera una expressió emblemàtica jonda d’allò que és andalús, amb una música basada en el mode dòric i en el compàs ternari Destaca pel seu ampli espectre musical i per l’existència de diverses modalitats locals, que han donat lloc a diferents estils, entre els quals destaquen els de Còrdova i Triana És un cante libre i és ballable pel seu acompanyament rítmic Molt probablement cal buscar el seu origen en els antics jaleos A partir de mitjan segle XIX experimentà una evolució, que s’ha relacionat amb les figures de Rosario Monje,…

Parts i tipus de corda Els materials amb els quals es fan les cordes han anat variant considerablement en funció dels objectius musicals que es perseguien i dels avenços tècnics de cada moment Així es troben des de cordes fetes de tripa, seda, cerres de cavall o metall, fins a cordes fetes amb materials sintètics com el niló Per aconseguir augmentar la densitat de la corda o la seva resistència, s’han utilitzat diverses tècniques com l’entorxat on l’ànima està recoberta per un filament metàllic i el trenat Actualment s’utilitzen bàsicament cordes de niló i d’acer per les seves qualitats de…