Resultats de la cerca

Es graduà al Conservatori d’Oslo com a músic d’església, i posteriorment estudià composició amb Bjarne Brustad, a Oslo, Vagn Holmboe, a Copenhaguen, Aaron Copland, a Tanglewood EUA, i Luigi Dallapiccola, a Florència Des del 1949 fou organista de l’església de Glemmen, a Fredrikstad Escriví obres simfòniques, concerts, música de cambra i música coral, i destacà en la música religiosa En aquest gènere compongué les peces més diverses, des d’òpera i ballet per a cerimònies religioses fins a música per a representacions de la Bíblia El seu estil varia des del Romanticisme noruec fins…

La seva carrera musical començà a Oriola, on ocupà el càrrec de mestre de capella de la collegiata entre el 1562 i el 1581 Aquest any fou elegit per a fer-se càrrec del magisteri de capella de la catedral de València Allí tingué, entre els seus deixebles, Joan Baptista Comes El 1595 retornà a Oriola, on havia obtingut una canongia i hi restà Les seves obres es conserven a la catedral de València, a la de Segòvia i al Collegi del Corpus Christi de València Les que es guarden a la catedral d’Oriola són transcripcions posteriors Se’n coneixen una cinquantena, la majoria de caràcter religiós un…

Vida Després d’iniciar els estudis musicals a la seva ciutat natal, el 1577 es desplaçà a Brescia, i l’any següent, a Bèrgam Fou mestre de capella de la catedral de Salò des del 1581 i de la de Mòdena a partir del 1584 Dos anys més tard passà a ocupar el mateix càrrec a la de Reggio de l’Emília Fou nomenat canonge de la catedral de Correggio el 1591, abans de retornar definitivament a Mòdena com a mestre de capella el 1593 Sense abandonar les seves responsabilitats en aquesta darrera catedral, l’any 1598 ocupà el lloc de mestre de capella de la cort del duc Cesare d’Este a la mateixa ciutat…

El seu nom real era Pietro Antonio Domenico Bonaventura Trapassi Malgrat el seu origen humil, tingué una educació acurada gràcies als seus dots i a diversos protectors El principal fou Gianvincenzo Gravina, el qual li hellenitzà el cognom, pel qual ha estat conegut posteriorment, li proporcionà un coneixement profund dels clàssics i li facilità la publicació de la tragèdia Giustino 1717 Dedicat a la jurisprudència a Nàpols des del 1721, també escriví obres teatrals i llibrets per encàrrec, entre els quals figuren Siface rè di Numidia 1723, Didone abbandonata 1724 -dedicada a la seva futura…

Ellington i l’orquestra A set anys començà a estudiar piano, i quan en tenia disset ja debutà professionalment No fou, però, fins el 1923 que s’integrà als Washingtonians, banda liderada pel banjoista Elmer Snowden, de la qual també formaven part Sonny Greer bateria, Otto Hardwick saxofons i Artie Whetsol trompeta Fins el 1927 els Washingtonians treballaren a dos locals de Broadway, mentre la banda s’anava engrandint fins a arribar a tenir deu components Arran de la baixa de Snowden, Ellington assumí el lideratge de la banda El 1927, ja sota el nom de Duke Ellington Orchestra, la formació…

Vida Cec des de la infància, es formà musicalment amb organistes locals i, més tard, a la catedral de Palència amb el mestre García de Baeza El 1526 fou nomenat organista de la reina Isabel de Portugal Després de la mort de la reina, el 1536, passà al servei del príncep Felip i de les seves germanes Des de l’any 1548 serví exclusivament a la capella del futur rei Felip II de Castella, el seu protector, a qui acompanyà en els seus viatges a Itàlia, Alemanya, Flandes 1548-51 i Anglaterra 1554 El 1556 s’establí a Madrid com a organista de la cort, on serví fins a la seva mort Gràcies a aquests…

Biografia Felip Pedrell es formà musicalment a la catedral de Tortosa, on ingressà com a nen cantor de la capella de música, dirigida per JA Nin i Serra 1804-1867, músic illustrat que l’introduí tant en la música antiga com en la moderna i a qui considerava el seu únic mestre El 1873 es traslladà a Barcelona com a sotsdirector d’una companyia de sarsueles L’èxit de la seva òpera Quasimodo , estrenada al Liceu el 20 d’abril de 1874, impulsà Joan Casamitjana i Marià Obiols a demanar a les diputacions catalanes una beca d’ampliació d’estudis a l’estranger per a Pedrell només les de Tarragona i…

Vida Era germà de Pedro Guerrero, amb qui es formà musicalment A la catedral de Sevilla també treballà amb Cristóbal de Morales La major part de la seva vida es mantingué vinculat a aquesta institució eclesiàstica, on entrà com a cantor el 1542 El 1551 passà a exercir el càrrec de mestre de capella associat a Pedro Fernández de Castilleja i, finalment, el 1574 ocupà aquesta plaça amb totes les responsabilitats Durant un breu període entre el 1546 i el 1549 ocupà una plaça a la catedral de Jaén i feu algunes curtes estades en altres centres El 1553 intentà de ser admès com a mestre de capella…

Vida El 1696 ingressà al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo de Nàpols Estigué al servei del príncep de Hessen-Darmstadt en qualitat de mestre de capella i posteriorment exercí el mateix càrrec amb l’ambaixador portuguès a Nàpols La relació de Porpora amb el príncep de Hessen-Darmstadt fou decisiva per a la carrera del músic, ja que li proporcionà l’encàrrec de la cort de Viena per a compondre l’òpera Arianna e Teseo 1714, estrenada amb motiu de l’aniversari de l’emperador Durant un cert temps gaudí del favor de la cort imperial vienesa i de la cort del virrei de Nàpols La seva òpera…

Vida Es tenen molt poques dades biogràfiques dels primers anys d’aquest compositor, un dels més importants del segle XV, situat entre Guillaume Dufay i Josquin Des Prés Hi ha diverses teories sobre el seu lloc d’origen El cognom era comú al principi del segle XV a Termonde, Flandes, i probablement la seva família en procedia Jean Lemaire, un poeta contemporani del compositor, el fa originari de l’Hainaut, potser de la ciutat de Mans Entre els anys 1443 i 1444 serví com a cantor a l’església de Notre-Dame d’Anvers El 1446 passà a formar part de la capella musical de Carles I de Borbó, a…