Resultats de la cerca

Vida Visqué a Anglaterra a cavall entre els regnats d’Isabel I i Jaume I La millor descripció del que Byrd representà per als músics britànics és la d’un contemporani que parla d’ell com a " Brittanicae musicae parens "pare de la música britànica El més probable és que nasqués a Lincoln, on aquest cognom és molt comú Els registres londinencs de mitjan segle XVI, on figuren diversos músics del mateix cognom, entre els quals hi ha Thomas Byrd possiblement el seu pare, reforcen, juntament amb altres testimonis, la idea d’una estada a Londres, que ja aleshores acollia la cort d’…

Cap al 1496 fou nomenat Gentleman de la capella reial, de la qual es convertí en el principal cantor arran de l’accés d’Enric VIII, de qui era un dels músics predilectes, al tron d’Anglaterra 1509 Des del 1502, o potser una mica més tard, exercí de manera simultània com a organista i mestre de capella a l’abadia de Saint Albans Es conserven vint-i-nou composicions seves, algunes incompletes, entre les quals hi ha sis misses cícliques, dos magníficats, deu antífones, vuit cançons profanes i tres d’instrumentals una és una fantasia i dues són cànons enigmàtics Excepte en un cas,…

Fou alumne i membre del cor de la catedral de Canterbury Continuà la seva formació musical al New College d’Oxford on el seu germà Stephen era organista i, posteriorment, a la Royal Academy of Music Del 1835 al 1882 ocupà el lloc d’organista de la Saint George Chapell de Windsor Allà fundà la Windsor Glee and Madrigal Society i la Windsor and Eton Choral Society Fou nomenat sir el 1871, després de compondre l’obra Festival March amb motiu del casament de la princesa Louise La major part de la seva producció se centrà en la música litúrgica, i els seus oratoris seguiren els models de GF Händel…

Vida A un any i mig ja era capaç de treure melodies en un orgue que construí el seu pare, d’ofici fuster, a tres anys ja tocava al teatre de la seva ciutat i començà a fer concerts, i quan en tenia quatre tocà davant del rei, a Buckingham Ch Burney descriví les seves habilitats, i assegurava que era capaç de tocar acords, transportar a qualsevol tonalitat, distingir les notes d’un acord d’oïda i tocar obres de Händel a primera vista Sabia tocar també el piano i el violí A onze anys fou assistent de W Randall a Cambridge, i el prepararen per a iniciar estudis superiors guiat per AC Schomberg…

Vida Formà part del cor de la capella reial i estigué sota la direcció del compositor i organista John Blow, de qui fou deixeble El 1700 esdevingué gentleman extraordinary de la capella reial, juntament amb Jeremiah Clarke Des del 1704 compartiren el càrrec d’organista de la capella, situació que durà fins el 1707, any en què morí Clarke A partir d’aleshores, Croft ocupà tot sol la plaça d’organista L’any següent succeí a Blow en els càrrecs de compositor i master of the children de la capella i organista de l’abadia de Westminster El 1713 es doctorà en música a la Universitat d’Oxford i més…

Fou iniciat en el món de la música per Elway Bevin, organista de la catedral de Bristol El 1632 ocupà la plaça d’organista de la capella de Saint George de Windsor, càrrec que perdé el 1643 en dissoldre’s la capella, si bé recuperà arran de la seva restauració, al mateix temps que esdevenia gentleman de la capella reial i músic privat de Carles II El 1663 es doctorà en música a la Universitat d’Oxford La producció vocal religiosa de Child inclou diversos anthems i una sèrie de salms per a tres veus, publicats a Londres el 1639 Algunes de les seves obres, especialment els salms, revelen la…

Estudià al New College i al Royal College of Music d’Oxford, i el 1935 debutà amb l’Oxford University Opera Club Després de la Segona Guerra Mundial fou nomenat director de l’orquestra de l’Òpera Escocesa, que conduí entre el 1946 i el 1949 Posteriorment dirigí l’orquestra del Ballet del Sadler’s Wells 1949-58 i la del New York City Ballet 1958-78, on establí una estreta collaboració amb G Balanchine Tots dos van presentar un programa especial dedicat a I Stravinsky 1972 Dirigí arreu d’Europa i dels EUA, i realitzà nombrosos enregistraments fonogràfics

Violinista precoç, a catorze anys entrà a formar part de la Jove Orquestra Nacional de la Gran Bretanya, activitat que compaginà amb els estudis realitzats a Londres, Viena, Roma i París El 1963 debutà com a solista amb l’Orquestra Filharmònica de Londres, un any després fou primer violí i solista a l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields i del 1974 al 1980 fou directora artística d’aquesta institució Després de molts anys com a solista començà a interessar-se per la direcció orquestral Fou així com el 1981 fou nomenada directora de l’Orquestra de Cambra de Noruega, amb la qual enregistrà …

Era fill del violinista i director E Goossens Fou alumne de W Malsch al Royal College of Music En acabar els seus estudis, ingressà a l’Orquestra del Queen’s Hall 1914-24 i posteriorment fou membre d’altres formacions, com l’Orquestra del Covent Garden, la Royal Philharmonic Orchestra i l’Orquestra Filharmònica de Londres Revitalitzà l’ensenyament de l’oboè al Regne Unit i encarregà obres per a aquest instrument a alguns dels compositors britànics més famosos del seu temps, com A Bax, A Bliss, EB Britten i R Vaughan Williams Fou professor de la Royal Academy of Music i del Royal College of…

La principal aportació de Cooke a la música anglesa de l’època posterior a la Restauració fou la introducció de les tècniques de composició i de cant de la música italiana al cor de la capella reial Ell mateix adoptà molts dels elements de la música italiana en les seves obres Amb tot, la seva contribució com a compositor fou de caràcter menor, i la seva importància rau en la tasca que desenvolupà a la capella com a professor de cant i com a mentor de joves talents Molts dels seus deixebles, per exemple P Humfrey, J Blow, M Wise, W Turner i T Tudwey, esdevingueren les figures principals de…