Resultats de la cerca

Han arribat poques dades d’aquest autor El 1623 era mestre de l’Escolania de Montserrat i, pel que es desprèn de l' Efemérides de músicos españoles 1860 de Baltasar Saldoni, fou tingut per un bon compositor i cantant

El Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles 1868-81 de Baltasar Saldoni el situava al segle XII, però Felip Pedrell, en el seu Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos españoles 1894-97, rectificà aquesta dada en determinar-ne el lloc i la data de mort També li atribuí una obra teòrica De Arithmetica et Algebra et Musica speculativa Pedrell afegí la rectificació d’A Pougin al suplement de la Biographie universelle des musiciens 1878-80 de JF Fétis, segons la qual Josep de Barcelona havia estat un monjo de Guadalupe, format musicalment a Montserrat i…

Mestre de capella de la catedral de Girona del 1688 al 1690, aquest any es traslladà a la seu de Lleida, on li havia estat ofert el mateix càrrec, del qual prengué possessió el 2 de juny La seva activitat musical a Lleida es prolongà fins el 10 de juliol de 1699, data en què fou substituït per l’organista Pere Vidal Hi retornà el 1700, i hi exercí com a mestre de capella fins el 31 de juliol de 1707, que fou acomiadat per haver-se absentat sense permís Quan el nou mestre titular de Lleida se n’anà a València, Argany fou cridat per tercera vegada per a ocupar el càrrec, que exercí des del 5 de…

Tot i que es desconeixen les dades fonamentals de la seva vida, segons FJ Fétis estudià a la Universitat d’Alcalá i posteriorment es traslladà a Roma com a sacerdot i mestre de capella del duc de Pastrana El 1624 publicà en aquesta ciutat un Libro segundo de tonos y villancicos a una, dues, tres i quatre veus i guitarra, en el qual mostrà l’existència de l’acompanyament de la guitarra espanyola " a la usanza romana " Aquesta obra situà Aranyés entre els compositors que es decantaren pel nou estil d’influència italiana En el Cancionero Casanatense figuren sis obres amatòries seves Entre el…

S’ignoren les dades bàsiques tant de la seva vida com de la seva activitat musical Se’n conserven tres obres a la Biblioteca de Catalunya provinents del fons de J Carreras i Dagas, una missa policoral a dotze veus, copiada el 1684, el tono a dues veus A la noche de amor , dedicat al Santíssim, i un villancet a nou veus per a l’Ascensió titulat Sube el alma

L’any 1551 substituí temporalment el mestre de cant de la catedral de Barcelona Joan Borgunyó, de qui devia ser deixeble El 1584, en complir-se els cinquanta anys de servei de Borgunyó, se l’eximí de part de les seves obligacions i li fou atorgat un ajudant, que fou Vilanova, el qual probablement havia exercit aquesta responsabilitat a la seu de Vic en 1554-61 Abans d’assistir el seu mestre a la catedral, havia treballat com a cantor ocasional en diverses esglésies barcelonines Quan Borgunyó morí 1589, Vilanova, que llavors ja tenia una certa edat, es feu càrrec del magisteri de cant L’any…

L’any 1528 fou admès com a cantor a la catedral de Lleida L’any següent succeí Antoni Escolà en el càrrec de mestre de cant i dels nens del cor Ocupà el magisteri de capella de la catedral lleidatana durant quaranta-un anys El seu nom apareix documentat per darrer cop el 5 de gener de 1570 Fou enterrat a la capella del Salvador, de la Seu Vella de Lleida El mateix any apareixen els noms dels seus successors, Gabriel Mont-roig i, poc després, Cristòfor Telles A la Biblioteca de l’Orfeó Català es conserva un motet a quatre veus d’aquest mestre, Ave regina coelorum

L’any 1543 succeí a Joan Brudieu, que dimití per causes desconegudes, com a mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell Es mantingué en el càrrec fins a l’octubre del 1545, que Brudieu retornà definitivament al seu antic lloc En 1607-12 i 1615-18 ocupà el magisteri de capella de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, aquest cop com a successor de Joan Borgueres Se n’han conservat algunes composicions de caràcter religiós a la Biblioteca de Catalunya i a l’Orfeó Català

Cap al 1532 es troba documentat com a mestre de capella a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona A la Biblioteca de Catalunya manuscrit M 454 es conserven d’aquest autor un Benedicamus Domino i un magníficat a quatre veus Podria ser seva una missa de difunts de la qual s’han conservat alguns fragments

Cap al 1474 apareix documentat com a mestre de capella de la catedral de Girona En un manuscrit de la Biblioteca de l’Orfeó Català de Barcelona s’ha conservat un sanctus i un benedictus a tres veus de Cots, al costat d’obres de Josquin Des Prés, Hendrik Isaac i d’altres compositors